Spinoza, maleït
La sentència que va patir el pensador és considerada una de les més severes en tota la història del judaisme
Filosofia
L’extintor
Sovint l’art contemporani ens deixa perplexos. Perquè atura per uns instants la nostra maquinària mental, embalats com sortim de fàbrica. Perquè ens deixa sense respostes
MARGINALIA
L’eclipsi de l’humor a Catalunya
Amb el 'procés', l’humor s’ha esfumat. En canvi, al Decret de Nova Planta es va respondre dient ‘felipa’ la comuna...
Pensadors intempestius
Ramon Llull: màquina fantàstica de pensar
El filòsof medieval va desenvolupar un mètode que en cert sentit prefigurava la intel·ligència artificial
La curiositat de Samuel Johnson
Orgullós i gran xerraire, la biografia que en va fer Boswell és de les més grans escrites mai per algú proper a un autor
Ases de tota mena
Cal que un bon escriptor sense premi públic ni literari continuï la tradició de Pope i rebenti tot el que es pugui rebentar
L'ESCRITA
El suprem residu
La lectura de Déu com a “suprem residu” pot arribar a semblar una provocació sacrílega o, just al contrari, una consagració de l’esperit cristià que nia entre els desheretats
MARGINALIA
Lliçons de Spinoza
“No hi ha manera més eficaç de governar la multitud que la superstició”, afirmava al seu ‘Tractatus’
David Hume i Rousseau
Rousseau es va sentir maltractat per Hume i el va difamar; l’anglès pensava que el millor era tancar-lo al manicomi
llibres
Posthumà, massa posthumà
Contra els robots que prenen la feina, Braidotti oposa un “nosaltres” més afectiu que racional.
PROVOCACIONS
De la generositat dels déus
Que els ciutadans hàgim de dependre d’aquests elements que ocupen el poder és una desgràcia que potser demostra que els déus tampoc han estat gaire generosos amb Catalunya
MARGINALIA
Mayans, Olavide i Voltaire
L’impacte escàs de la Il·lustració entre espanyols i catalans es veu en les cartes de Voltaire: no hi esmenta gairebé ningú
Entrevista
Marina Garcés: “La nostra servitud és potser la més perversa de la història perquè és voluntària i poc visible”
La filòsofa defensa en el seu darrer llibre, ‘Escola d’aprenents’, una educació emancipadora “per aprendre a pensar per un mateix i amb els altres”
Filosofia
Pensament i art per fer un ‘reset’ del món
El festival Clàssics convoca virtualment 35 filòsofs, creadors i científics i 23 obres artístiques per construir el futur a partir dels antics grecs i romans
entrevista
Pau Luque: “Avui es creu que l’artista no ha de caminar amb el diable”
El filòsof defensa en el premiat ‘Las cosas como son y otras fantasías’ que la imaginació dels artistes i els escriptors és fonamental per formar ciutadans crítics
BROU DE LLENGUA
Descolonitzar la ment digital
Davant la potència de les llengües grans, queda l’ús de les llengües petites com a mecanisme per a la revolta
L’efecte Horaci
La nova traducció de les Odes d’Horaci a càrrec del llatinista Jaume Juan Castelló és una boníssima notícia
La Biennal de Pensament suma el 75% de l’aforament
La segona edició de la trobada de Barcelona va atreure 7.000 assistents presencials i 10.000 de virtuals
Biennal de Pensament
Pensar rere la mascareta
D’‘El conte de la serventa’ al cant dels ocells, la Biennal de Pensament arrenca entre la profecia i la poesia
Una Biennal de Pensament “especial i necessària” i sense massificacions
Joan Subirats defensa la trobada per debatre sobre tecnologia, ciutats, democràcia i futur, que es farà a Barcelona entre el 13 i el 18 d’octubre, tot i les restriccions que imposa la pandèmia
Trossos de saviesa natural
Lichtenberg, pioner en l’art de l’escriptura breu, rebutjava els erudits per les seves ocurrències artificials
La Biennal de Pensament “remourà idees” entorn de les transformacions socials
Margaret Atwood, Enric Casasses i Irene Solà, entre els participans en la segona edició, que serà a Barcelona del 13 al 18 d'octubre
Marginalia
La utòpica pau d’Erasme
En el seu llibret de 1517 sobre la concòrdia, l’humanista dibuixa un programa òptim per a la Catalunya d’avui
Repòquer de savis irrepetibles
El catedràtic Jordi Llovet homenatja a ‘Els metres’ un elenc imbatible de professors: Batllori, Blecua, Comas, Riquer i Valverde
Zweig, crític literari
“Algú pot creure seriosament que un dia la tècnica aconseguirà crear un prodigi que avantatgi el llibre?”, deia l’escriptor
La història i els endevins
La història no permet endevinar el futur, però llegir el passat obre perspectives sobre el present sense que calgui tirar els daus
Chomsky, al festival alternatiu en línia de la Fira Literal
Radical May reuneix també el col·lectiu d’escriptors Wu Ming, el político de Syriza Costas Lapavitsas i l’historiador de l’antifeixisme i activista d’Occupy Wall Street Mark Bray
L'escrita
Cavernícola bucòlic
Els nostres confinaments de pantalla ens poden fer viure confusos i alterats per milers de conjectures
MARGINALIA
Intel·lectuals i política
El millor consell als savis catalans dels nostres dies és que no es preocupin del procés ni de res semblant
L’extensió dement
Alain Finkielkraut no va tardar a descobrir que el que regnava a la Unió Soviètica i a l’Europa de l’Est era la pitjor tirania a què pot veure’s sotmès l’ésser humà
MARGINALIA
Pascal i la distracció
Al metro o a l’autobús, en lloc de mirar i veure els batecs de la vida, hom juga amb el mòbil
MARGINALIA
Col·legi de Filosofia
L’entitat no es vinculà a cap abstracció del catalanisme d’avui (“poble”, “país”, “terra”) sinó a la ‘polis’, a la ciutadania
Contra el partidisme per poder pensar
El problema té a veure amb la necessitat constant de posicionar-se a favor o en contra, d'estar amb nosaltres o contra nosaltres
marginalia
L’educació automàtica
Ja no hi ha la disciplina amb què un alumne s’ha de sotmetre a l’estudi
Els debats del transhumanisme busquen lloc en la societat
El moviment, que es planteja una “millora” de l'ésser humà, obre nous debats ètics
l'escrita
L’ètica per corbata
El filòsof Ramon Alcoberro és un intel·lectual a qui segurament no li agrada dir-se’n, entranyable savi corcó, cantador de veritats sovint antipàtiques per a una societat instal·lada en el bonisme i l’autocomplaença
Alessandro Baricco: “Les novetats fan mandra i por, és comprensible”
L'escriptor italià, famós pel seu llibre 'Seda', publica el seu segon assaig dedicat al món digital, 'The Game', un vademècum de la civilització digital i una reflexió sobre com hi encaixem
El filòsof Xavier Rubert de Ventós dona el seu arxiu personal a la UPF
La universitat agraeix la cessió gratuïta d'un fons de gran valor cultural i científic en l'àmbit de la filosofia, la història de les idees i les humanitats
‘Sòcrates Cafè’, filosofar al bar
Una vintena de persones es reuneixen dues vegades per setmana al Raval per reflexionar sobre temes com "la por a la llibertat"
marginalia
La vie est un roman
Hi ha gent que considera que la vida és una tragèdia; d’altres l’entomen com una comèdia
L'escrita
Parresia i psicacogia
Segons Foucault, la psicagogia és la “transmissió d’una veritat que no té per funció dotar el subjecte d’actituds, capacitats o sabers, sinó de modificar-ne la manera de ser”
marginalia
El senyor de la Muntanya
Per fer-se un a si mateix, com va fer l’autor als seus ‘Essais’, n’hi ha prou a estudiar, llegir i escriure
Una biennal que ja no marxarà
Barcelona farà al febrer un altre congrés que girarà entorn de la ciència i la dona
marginalia
Torna Tucídides?
El savi grec fundà un mètode per a la narració històrica vàlid per a qualsevol temps que va venir després