
Falten correctors
La manca de correctors és conseqüència de la consideració que el ‘métier’ ha tingut entre els filòlegs i en el sector mateix
La manca de correctors és conseqüència de la consideració que el ‘métier’ ha tingut entre els filòlegs i en el sector mateix
La nova i primera presidenta de l’IEC creu que “el català només té prestigi dins de sectors determinats; a la resta no existeix perquè no es necessita”
Lichtenberg, pioner en l’art de l’escriptura breu, rebutjava els erudits per les seves ocurrències artificials
Com a usuaris de la llengua no estem disposats a abaixar els nostres nivells d’exigència
Museïficar la llengua no fa cap favor a la literatura; només ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals
Tornen els clams contra la diversitat lingüística davant la proposta de fer cooficial l’asturià
Avui dia a ningú que no sigui un pallús cultivat no se li acudiria de dir o escriure una frase com 'Els ho diré'
Es pot exercir una professió relacionada amb la llengua sense trepitjar els estudis que se n’ocupen
La falta d’un sentit compartit sobre l’ús de dues llengües facilita la confusió i la barreja de conceptes
Referent d’una disciplina com la lingüística aplicada, impulsora del Termcat i del IULA-UPF, té entre cella i cella obrir l’IEC a la societat
Entevista amb Joan Veny, dialectòleg i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2015
En un estat català l'espanyol ja es defensarà tot sol, amb tota una cohort política i intel·lectual pretoriana
'Aula de lletres valencianes' manté una encomiable voluntat d’arribar a un consens pacificador per recuperar la llengua
Hi ha moltes maneres de fer un país; la de Badia n’és una de difícil, a l’abast només d’aquell qui sap com correspondre-hi
De mestres com ell, humaníssims i humanistes, n’apareixen ben pocs en cada segle, en cada país i en cada disciplina
El mite de Gólem, o del gólem, perquè el nom és d’ordre col·lectiu, remunta als primers segles de l’era nova
La subordinació del català s’accentua; la llengua és minoritzada
“Marbot n’ofereix una de freda i una de calenta amb l’edició de dos clàssics”
Les ‘Normes ortogràfiques’ impulsades per Fabra compleixen avui un segle en un moment de reptes