Falten correctors
La manca de correctors és conseqüència de la consideració que el ‘métier’ ha tingut entre els filòlegs i en el sector mateix
Filologia
“No s’ha donat prou paper a l’IEC per raons de control polític”
La nova i primera presidenta de l’IEC creu que “el català només té prestigi dins de sectors determinats; a la resta no existeix perquè no es necessita”
Trossos de saviesa natural
Lichtenberg, pioner en l’art de l’escriptura breu, rebutjava els erudits per les seves ocurrències artificials
El que costa i el que val la correcció
Com a usuaris de la llengua no estem disposats a abaixar els nostres nivells d’exigència
l'escrita
Entre la cura i la fetitxització
Museïficar la llengua no fa cap favor a la literatura; només ens omple les llibreries de petites vitrinetes verbals
Don Pelayo parlava asturià (o gairebé)
Tornen els clams contra la diversitat lingüística davant la proposta de fer cooficial l’asturià
Provocacions
Què en farem de la Secció Filològica?
Avui dia a ningú que no sigui un pallús cultivat no se li acudiria de dir o escriure una frase com 'Els ho diré'
La derrota de la filologia
Es pot exercir una professió relacionada amb la llengua sense trepitjar els estudis que se n’ocupen
Què és el bilingüisme?
La falta d’un sentit compartit sobre l’ús de dues llengües facilita la confusió i la barreja de conceptes
“El vot a Ciutadans és per al català la pèrdua de sectors de la classe obrera”
Referent d’una disciplina com la lingüística aplicada, impulsora del Termcat i del IULA-UPF, té entre cella i cella obrir l’IEC a la societat
“Hem de fer una mica els ulls grossos en l’ús del català”
Entevista amb Joan Veny, dialectòleg i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2015
El castellà en la Catalunya independent
En un estat català l'espanyol ja es defensarà tot sol, amb tota una cohort política i intel·lectual pretoriana
CARTES DE PROP
Filologia i carrer
'Aula de lletres valencianes' manté una encomiable voluntat d’arribar a un consens pacificador per recuperar la llengua
Ars longa, vita breuis
Hi ha moltes maneres de fer un país; la de Badia n’és una de difícil, a l’abast només d’aquell qui sap com correspondre-hi
La humanitat del Dr. Badia
De mestres com ell, humaníssims i humanistes, n’apareixen ben pocs en cada segle, en cada país i en cada disciplina
Llegendes del gólem
El mite de Gólem, o del gólem, perquè el nom és d’ordre col·lectiu, remunta als primers segles de l’era nova
JOSEP MURGADES Catedràtic de Filologia Catalana.
“Un estat català pot no implicar la supervivència de la llengua”
La subordinació del català s’accentua; la llengua és minoritzada
Kierkegaard, Spinoza
“Marbot n’ofereix una de freda i una de calenta amb l’edició de dos clàssics”
El dia que es va endreçar el català
Les ‘Normes ortogràfiques’ impulsades per Fabra compleixen avui un segle en un moment de reptes