L’independentisme tem més Illa que el virus
Amb la suspensió de les eleccions, ERC intentava guanyar temps per desgastar el rival que ha posat en risc la seva opció a la primacia electoral
ERC
Junts i Esquerra blinden el seu model de TV3 sense consens
L’últim ple de la legislatura del Parlament aprovarà divendres una resolució que determina la filosofia i l’esperit de la televisió autonòmica per als propers anys
Dues republicanes aspiren a ser les primeres diputades trans del Parlament
La direcció d’ERC definirà si Fina Campàs i Clara Palau ocupen llocs de sortida a les llistes per al 14-F
El somni d’ERC és el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'aliança independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposició
Anormalitat democràtica
En qualsevol democràcia madura el mal govern rep el càstig dels electors. Catalunya pot anar a l’inrevés: hi ha un risc molt elevat que torni a governar la mateixa coalició que ha rebut d'una manera tan clara i reiterada la desaprovació dels ciutadans
Una excusa oportuna
Fa temps que els nostres polítics van perduts. Les seves cabòries i pors els bloquegen, ja sigui per por de fallar en les seves tàctiques a falta d’estratègia o bé per la seva pròpia inestabilitat laboral i econòmica
Asimetries de poder
De cara a l’acció política, la lectura de les asimetries de poder entre actors és una assignatura molt difícil d’aprovar, i no sempre hi ha el que abans s’anomenava “convocatòria de setembre”
La utopia no està disponible
La idea d’independència ha decaigut com a projecte i s’ha convertit en una mera identitat política i electoral
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
Esquerra, l’eterna frontissa
Els republicans poden tenir la clau de dos possibles governs: independentista o d’esquerres. Els dubtes sobre la seva política d’aliances estenen el nerviosisme
Catalunya flexibilitza la desescalada i permetrà obrir bars i restaurants fins a les 21.30
El Govern rebaixa les restriccions del seu pla inicial després de diverses pressions i una crisi interna
La irritació d’Aragonès
El seu lideratge provisional és un caramel enverinable. L'exposició pública pot repercutir en el bon o en el mal sentit
Dues estratègies, un sol objectiu
Puigdemont vol convertir la independència en una qüestió d'honor, desafiar l'Estat sense desmai; ERC, aprofitar la debilitat del Govern de Madrid, corroir-lo per dins, fins a destrossar-lo
Eixamplant l’esquerda
Les diferències estratègiques entre els partits independentistes també inclouen l’àmbit lingüístic: Junts és hereu de l’ideari de Prat de la Riba i ERC assumeix el castellà com a element social i cultural
La teoria del 50%
Si en lloc de teixir plans polítics insensats els independentistes s’haguessin arremangat per demostrar com es gestiona un país (o una nació), sigui independent o no, haurien arribat i superat el llistó del 50% en les eleccions del 2017
Junqueras s’encadena a Puigdemont
La política d’aliances d’ERC tanca qualsevol possibilitat de formar una majoria d’esquerres al Parlament després de les eleccions i prioritza l’acord amb Junts per Catalunya
En blanc i negre
ERC haurà d'explicar si opta per repetir el mateix pacte de Govern, amb uns socis que aposten per la radicalització i pel bloqueig. Una fórmula fracassada que garanteix que el país acabi en decadència
Els incondicionals del processisme
Els partidaris de Puigdemont continuen creient que la declaració unilateral d'independència és possible malgrat veure's contrariats des del 2015
Unitat per retenir el poder
La guerra oberta entre Junts per Catalunya i ERC fa poc creïble que puguin tornar a governar junts sense tensions. És raonable pensar que una victòria independentista ens portarà al mateix
Pere Aragonès, un pragmàtic al polvorí de la Generalitat
El dirigent d’ERC cobreix la vacant de Torra amb un marge escàs per canviar les polítiques del Govern
Carregats de raó
ERC segueix tretze són tretze, sense cap mena d’autocrítica, i només vol adaptar el ritme temporal i la tàctica per apoderar-se del “mentrestant”
Simple qüestió de supervivència
Tant la gestió de la pandèmia com la remodelació del Govern han fet evident fins a quin punt l'actuació de JxCat està orientada a mantenir-se en el poder a costa dels interessos del país
Avançament editorial
ERC i l’hegemonia cultural
El periodista Manel Lucas publica ‘Les ànimes d’Esquerra’ (Catarata), un recorregut per la història del partit liderat per Oriol Junqueras, amb especial èmfasi en els anys del procés independentista
L’Ajuntament de Barcelona reprova el paper del Govern espanyol en la marxa de Joan Carles I
Colau s’absté en el ple extraordinari impulsat pels partits independentistes per retirar la Medalla d’Or al rei emèrit
Un compromís per Catalunya
Catalunya no havia tingut mai abans tan poca influència a Espanya i a Europa
Lincoln, Prat de la Riba i el pròxim govern
Els comicis catalans, que són urgents, seran també una oportunitat. El pròxim executiu hauria d'atreure perfils capacitats i compromesos al marge del seu ideari. Perquè n’hi ha
ERC-comuns, el front impossible
Esquerra no té més remei que pactar amb Junts per Catalunya malgrat el duel irlandès que mantenen; el gruix de les seves bases no està preparat, de moment, per a res més
Empresa força el canvi a Circuits de Catalunya malgrat el rebuig de Junts
Joan Fontseré és rellevat de la Direcció General, com demanava Esquerra, i assumeix el càrrec José Luis Santamaría