Utopies de tota mena
Cap defensor del procés ha aclarit quin govern, sanitat o educació hi hauria en la imaginada república
Eleccions
La independència no és una estratègia
Hi ha estratègies que no siguin fum i deliris? Abans que res, cal el redreçament de la salut i de l’economia dels ciutadans, és a dir, vacunar tothom i invertir correctament els fons de recuperació europeus. A la vegada, naturalment, els indults i la taula de diàleg
Els indults, quin tràngol per al Govern de Sánchez!
La recerca meritòria d'un alleujament de la situació emocional i política de Catalunya tindrà un cost elevat per a la coalició del Govern d'Espanya
Treure el país de les crisis
La confecció dels pressupostos serà un instructiu test d’estrès per valorar si la idea d’Aragonès de treure el país de les crisis amb una mà mentre l’altra culmina la independència resulta viable
Un republicà per sortir de la ressaca
L'elecció d'Aragonès representa el canvi d'hegemonia en l'univers nacionalista català. ERC aconsegueix el que no havia aconseguit durant la llarga hegemonia de Convergència
Els intel·lectuals i el procés (i 2)
Per Freud, el populisme que depèn d’una figura carismàtica pot desplaçar-se a associacions que hi combreguen
CUP s’escriu amb C de Convergència
Sembla clar que el partit s'ha convertit en aquesta esquerra amb la qual somia qualsevol dreta
Els intel·lectuals i el procés
Quins són els intel·lectuals comparables avui per la seva autoritat a D’Ors, Maragall, Fabra o Riba? No existeixen
O d’esquerres o amb Junts
L’agònica resistència a investir Aragonès revela la dificultat de la dreta nacionalista per assumir una posició subordinada després de dècades d’hegemonia
Això que anomenen llibertat
Un passeig, una canya, més consum i menys impostos. A la Comunitat de Madrid aquest estil va quedar sintetitzat en una d'aquestes grans paraules. Un concepte majúscul i fundacional de la democràcia
El fet diferencial de Díaz Ayuso
En reivindicar una suposada identitat madrilenya, la candidata del PP intenta consolidar la Comunitat de Madrid com la genuïna representant d'un neonacionalisme espanyol desacomplexat i excloent
L’excepció es diu Mónica García
A les eleccions a la Comunitat de Madrid està en disputa l'hegemonia dins de la dreta a Espanya, però poden ser també el principi d'una transformació del mapa de les esquerres que es va configurar a partir del 2014
Ideologia? Per a què?
Repetir, per exemple, fins a la sacietat que es defensa la “democràcia” davant dels que la volen debilitar és inútil si s’és incapaç de situar la pròpia proposta en un mapa d’idees
La humiliació d’Aragonès
ERC i Junts negocien un pacte de legislatura, però de moment el que hi ha són dos mesos llargs de submissió dels republicans a la dreta
La batalla independentista pel control de TV3 dispara les alarmes de la plantilla
Els treballadors es neguen a ser com una “conselleria” i recorden que cal complir la llei de l'elecció de la seva governança
Molts principis, això sí
Ara ja se sap que la vida econòmica i social segueixen el seu curs, la gestió de la pandèmia amb els seus alts i baixos, també, i és que quan “el món ens mira, es nota. I quan no, encara més”…
El perill de guanyar massa descaradament
Ayuso trenca el pacte de sobreentesos posant a sobre la taula aquesta idea d’Espanya que només beneficia uns quants madrilenys a costa de perjudicar la resta d’espanyols i exclamar: “Sí, i què?”
El caixa o faixa d’ERC a Junts
Aragonès pretén formar a mitges amb la dreta un govern amb un programa d’esquerres pactat abans amb la CUP
President d’ordre (i aventura)
ERC vol un model on el president de la formació, Junqueras, pot sermonar i llançar improperis si és menester mentre el president de la Generalitat, Aragonès, prova de domar els membres de la seva taula rodona
Classe dirigent
ERC ha entregat el càrrec de presidenta del Parlament a Laura Borràs i ha facilitat una majoria de la taula en què cinc dels set membres són independentistes
Una llei electoral per a Catalunya
Un vot a la província de Lleida val bastant més del doble que un vot a la de Barcelona