‘Solos’, ciència-ficció fàcil d’oblidar
Els seus responsables es refien massa de tenir uns intèrprets indiscutibles per salvar uns guions fràgils
Crítica cinema
Vídeo
‘La innocència’, adolescència en flames
El film té set nominacions als Premis Gaudí i l'actriu debutant Carmen Arrufat opta al Goya a la millor actriu revelació
L’home que va fer el que va voler
Peret va viure amb una rotunda espontaneïtat i sense por de res, ni per riure’s de si mateix ni per experimentar amb la música ni per cantar temes amb lletres extravagants
Crònica
Noël Burch, militant del cinema
Teòric del cinema, de 86 anys, reivindica el camp obert pel feminisme
Vídeo
Sempre el mateix, quina tabarra
Això ha degenerat en un serial tan calculat i insípid que em mata d'avorriment, no té inspiració ni ànima, i és servil amb una fórmula que resulta infal·lible al mercat
Crítica | Estiu 1993
Vídeo
Les llàgrimes de la Frida
No és un debut prometedor, sinó una de les pel·lícules espanyoles més impressionants de l'any
FESTIVAL DE CANES
Vídeo
Palma d’Or a una ‘modernor’ sobre postmoderns en un Canes oblidable
Confesso que tot just he rigut un parell de vegades veient la lletania de 'The Square', de Ruben Östlund
Vídeo
‘La La Land’, estètica brillant, lirisme creïble
Després d'un brillant preludi arriba una història d'amor ben explicada, juganera i càlida
CRÍTICA | CAFÉ SOCIETY
La representació del fatalisme
Ja no es fan pel·lícules així. I això, malgrat la seva puntualitat anual, fa que Woody Allen sigui un director únic
Vídeo
Cine de l’oest o teatre de l’oest?
L’arrencada és un plaer: una diligència travessa una geografia magnífica mentre cau la neu i t’embolcalla el so del vent
La crítica mundial elogia ‘El despertar de la força’
‘The New York Times’, ‘The Guardian’ o ‘Variety’ celebren la setena entrega de ‘Star Wars’
Vídeo
I els fans seguiran estimant-la; jo, menys
M'he entretingut moderadament amb aquest circ amfetamínic. Volia que durés una miqueta menys. Són els meus gustos
LA PEL·LÍCULA DE LA SETMANA | 'OCHO APELLIDOS CATALANES'
Per què jo no li trobo la gràcia?
La seqüela d''Ocho apellidos vascos' em sembla encara més intranscendent que la primera, la fórmula funciona pitjor
crítica | atrapa la bandera
De gran, astronauta
Gato imposa un ritme, una posada en escena i un muntatge magnífics, que es converteix en un entreteniment refrescant
CRÍTICA | LAS SILLAS MUSICALES
Per als que dubten
Col·loca l'arquetip de la dona immadura angèlica a la deriva en un context inestable de comèdia del patetisme
CRÍTICA | RETRATOS DE FAMILIA
La desgastada classe mitjana
Chen roda càmera en mà a la recerca d'un naturalisme capaç d'aïllar en la domesticitat més trivial una xarxa de solituds
CRÍTICA | LA MIRADA DEL SILENCIO
L'oculista de consciències
El documentalista Joshua Oppenheimer torna a la tragèdia indonèsia després de reflectir altres històries a 'The act of killing'
CRÍTICA | APRENDIENDO A CONDUCIR
La calma en la mirada
Que una autora com Isabel Coixet sigui capaç d'acollir una pel·lícula per encàrrec i fer-la seva es mereix una celebració
CRÍTICA | NOSaltres i jo
L’autobús atòmic
El film revela una insòlita faceta de Gondry com a cronista social gens alliçonador, que fuig de la distància i la condescendència
LA PEL·LÍCULA DE LA SETMANA | UNA SEGUNDA MADRE
Sempre la lluita de classes
Anna Muylaert manté un control admirable perquè la història no se li escapi de les mans, no jutja els seus personatges
CRÍTICA | ESPÍAS
L’espia que va estimar
És la comèdia més convencional de Paul Feig, però la seva previsibilitat es veu matisada per una McCarthy amb tendresa
CRÍTICA | UNA PALOMA SE POSÓ EN UNA RAMA A REFLEXIONAR SOBRE LA EXISTENCIA
El sac del riure
El creador suec reincideix en el seu univers de pallassos tristos que diuen coses banals que amaguen tota una declaració d'intencions sobre el disbarat de la vida
CRÍTICA | EL NOSTRE ÚLTIM ESTIU A ESCÒCIA
Els nens impredictibles
Andy Hamilton i Guy Jenkin apliquen la seva experiència en la gestió dels temps de la comèdia
CRÍTICA | DANDO LA NOTA. Aún MÁS ALTO
La revenja de les principiants
El principal problema del film és que se li transparenta massa la fórmula, la mecànica i l'estructura de subtrames
CRÍTICA | LAZOS DE SANGRE
Mediació cap al simulacre
La pel·lícula obre massa fronts, fet que en algun moment la converteix gairebé en un capítol pilot d'una sèrie
CRÍTICA | LA PROFESORA DE HISTORIA
Educació per a l’empatia
Aquesta pel·lícula és la crònica i, al mateix temps, la culminació d'un relat heroic d'èpica docent
Crítica | Una nUEva amiga
El ridícul sublim
El film d'Ozon barreja melodrama necròfil d''amour fou' amb comèdia burleta de qüestionament de rols
Crítica | La canción del mar
Màgia eterna
Moore confirma que és un autor d'identitat estètica marcada i el focus més humil de resistència a l'hegemonia de Pixar
Crítica | Güeros
Veritat i estil
Aquesta pel·lícula aconsegueix descriure un atac de pànic a través d'una solució visual tan eficaç com bella i revela en Ruizpalacios un legítim poeta
Crítica | A cambio de nada
Clatellots d’extraradi
Allunyada del cinema social d'autor que se sol practicar a Europa, rigorós, subtil, de trama succinta i proximitat aspra, aquesta pel·lícula és cinema popular de tota la vida
LA PEL·LÍCULA DE LA SETMANA | LA SOMBRA DEL ACTOR
Vídeo
Al Pacino és un gran artista, encara que de vegades se n’oblidi
El llegendari actor és el principal imant d'aquesta pel·lícula de Barry Levinson tan estranya com interessant
Crítica | Sexo fàcil, pel·lícules tristes
El joc de la creació
Alejo Flah ha escrit una pel·lícula que destaca més per la part narrativa i els diàlegs que no pas pel vessant tècnic i la posada en escena
CRÍTICA | CLAN SALVAJE
Els quatre-cents mil cops
El segon llarg de ficció del francès Jean-Charles Hue és una obra d'aspror diabòlica, brutal càrrega elèctrica i infraestructura de cinema de guerrilla
LA PEL·LÍCULA DE LA SEMANA | LA Fiesta de despedida
Ajudant a apagar el llum
El film dels israelians Tal Granit i Sharon Maymon parla del que no es pot anomenar amb un llenguatge digne, de manera creïble
crítica | citizenfour
El rostre de Gola Profunda
Aporta el valor addicional de convertir-nos en testimonis privilegiats d'aquesta transacció de secrets
la pel·lícula de la setmana | calabria
Vídeo
L’estirp i les seves conseqüències
Resulta pintoresc que el cinema italià ens parli de tant en tant de les seves autèntiques i fins avui saludables arrels
CRÍTICA | PASOLINI
L’home que va dir que no
És fàcil entendre per què algú com Abel Ferrara té autoritat per considerar-se un dels possibles fills de Pasolini
CRÍTICA | EL AÑO MÁS VIOLENTO
Un nou compromís
Un veu aquest 'thriller', sensacional tercer film de J.C. Chandor, i no veu un imitador, sinó el mateix Lumet reviscut
CRÍTICA | EL HOMBRE MÁS ENFADADO DE BROOKLYN
L’últim dia d’ira
Aquesta va ser l'última pel·lícula que va protagonitzar el malaguanyat còmic Robin Williams
LA PEL·LÍCULA DE LA SETMANA | puro vicio
Vídeo
Què és això, Paul Thomas Anderson?
Llegiré la novel·la de Thomas Pynchon per saber si el material literari és tan vacu i insuportable com la pel·lícula
CRÍTICA | el país de lAS MARAVILLAs
La mel amarga
De vegades un surt del cinema amb la sensació d'haver-se cruspit una novel·la de 500 pàgines
CRÍTICA | 'EL libro de la vida'
Els colors de la mort
El film d'animació, produït per Guillermo del Toro, enfonsa les seves arrels en el folklore i les tradicions mexicanes, en la seva música i en el seu moment dels morts
CRÍTICA | AVANTI POPOLO
El desert de les ideologies
Pel·lícula concisa i de narració el·líptica, a l'espectador li va quedant clar durant el metratge que és davant d'una miniatura carregada d'ecos
CRÍTICA | 'FOXCATCHER'
La poètica del silenci
Benneth Miller és un cas estrany de debut tardà, amb 38 anys i amb només tres pel·lícules, totes excel·lents, té un univers propi
CRÍTICA | 'THE INTERVIEW'
El riure de la dictadura
Cap pel·lícula pot estar a l'altura del que s'ha muntat al voltant de 'The interview'
CRÍTICA | NIGHTCRAWLER
El carnaval de les tenebres
L'estimulant pel·lícula de debut del fins ara guionista Dan Gilroy és un viatge a la fi de la nit comandat per un sociòpata
CRÍTICA | LAS OVEJAS NUNCA PIERDEN EL TREN
De Conca al camp, vint anys després
El director, Álvaro Fernández Armero, sap de què parla, ho exposa amb gràcia i algun toc nostàlgic
CRÍTICA | ALMA SALVAJE
Rendits a la falsa puresa
'Alma salvaje' és el tipus de pel·lícula on qualsevol detall activa salts enrere ben explícits, amb carnassa per al sensacionalisme
crítica | siempre alice
La memòria de l’ésser
La seva falta de grans pretensions formals i narratives és, al mateix temps, la seva virtut i la seva barrera
LA pel·lícula de la setmana | la teorÍa del todo
Vídeo
Sobrevivint al desastre físic
La pel·lícula narra els descobriments professionals de Stephen Hawking, però no n'abusa