Crítica
Versos dolorits i dolorosos
La poesia de Louise Glück és dolorida i dolorosa, creix al marge de la immediatesa i no resol els problemes que planteja, potser perquè són irresolubles.
El punt, el territori
Nicholson Baker té tota la raó: esperar a la mort d'un autor per parlar-ne és una covardia.
La vida és droga
A Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch (1964) no hi trobem infants fantasiejant perquè una nina cobri vida, però sí adults accedint a un món imaginari
La temporada del TNC se centra en la diversitat
La directora Carme Portaceli advoca per l'hospitalitat, la paritat i la sostenibilitat
‘Solos’, ciència-ficció fàcil d’oblidar
Els seus responsables es refien massa de tenir uns intèrprets indiscutibles per salvar uns guions fràgils
‘Lupin’, mediocre entreteniment
Hi ha moments de la sèrie d’una pobresa de recursos sorprenent: La casa abandonada d’un dels episodis té unes teranyines que semblen del tren de la bruixa
Quan en una sèrie es parla de la pròstata
‘El método Kominsky’ explica amb un somriure el crepuscle d’unes vides
La llengua posseeix el qui parla
Josep-Anton Fernàndez reconeix que 'L'animal que parla' es tracta d’una reflexió “sobre el que es diu, el que es calla i el que és impossible dir”
Esgarrifar, commoure, segrestar
Toni Sala construeix a 'Persecució' una part de la història del turisme a la Costa Brava, de com les fondes van convertir-se en hotels
Tornaràs a Sebald
M’ha costat un horror acabar 'Els anells de Saturn', amb una atmosfera enrarida, un atractiu laberint on la majoria de dreceres condueixen a carrerons sense sortida
Els límits de la paciència
La major part dels llibres que s’han publicat i es publiquen com a literatura no ho arriben a ser de veritat
L’ordre dels factors
Oriol Llopis, el vaquer de Barcelona
El cronista, que va morir dijous amb 65 anys, es va colar en revistes atípiques on va brillar per la seva visceralitat: més que les anàlisis musicals o politicosocials, el que volia era transmetre l’experiència
Bales sornegueres contra el patriarcat
'X, la sèrie', de TV3, és un programa falsament desenfadat, que barreja gèneres i que no exclou un humor negre que no banalitza
La complicada aritmètica electoral a la televisió
Aquesta vegada, la contundència de determinats resultats no va permetre a tots els partits dir que havien guanyat les eleccions d’una manera o d’una altra
‘El foraster’ creix
Masferrer i els seus guionistes saben treure, amb ironia no gens feridora, un suc simpàtic de tantes anècdotes insignificants, com també d’històries amb molta més fondària. Hi ha més intel·ligència en la gradació de la brometa que en temporades anteriors
L’ànima tecnològica
'Coníferes' de Marta Carnicero és, a voltes, un 'thriller' com el film de David Lynch 'Carretera perduda'
La Fura es parodia
Al programa de TV3 'El bolo' es va poder veure una trista Fura dels Baus
Beneeixo el riu de la narració
Per enfocament i temàtica, Per Petterson és un dels escriptors més originals d’avui
Després del curset
Ramon Mas ridiculitza, a 'L’endemà de la teràpia', les lliçons de les teràpies alternatives
‘Mood Z’, píndoles de modernor
És un programa de píndoles d’un màxim de dos-tres minuts, procurant no fatigar el destinatari, que pertany a la generació Z (els nascuts entre 1994 i 2010)
Tres consideracions sobre la utopia
És a les muntanyes que el jove d’Erewhon troba una societat utòpica
Innovació i penúria a les escoles
Mentre el 'Sense ficció' sobre Escola Nova 21 amb prou feines es va acostar a les aules perquè l’espectador conegués què suposava el seu model, el '30 minuts' va ser una antologia periodística de les dificultats en què es troben els mestres per treballar
Evanescències del sentimentalisme
A 'Dolça introducció al caos', Marta Orriols narra com s’estimen les persones absolutament corrents, la gent que no viu ni un amor perfecte ni mític
Velles músiques en un nou món
Joan Garriga va presentar al Poble Espanyol el seu nou cançoner amb el Mariatxi Galàctic
Final en angle mort
A 'Principi de realitat' Jordi Muñoz fa una anàlisi de ciència política que fuig de l’academicisme i d’intentar quedar bé, assumint l’autor que el titllaran de traïdor
A prop de la felicitat narrativa
La detallista novel·la de Miquel Martín, 'La drecera', està escrita amb un to íntim, proper, càlid i discret, com si a cada frase l’autor es digués que no val la pena mentir a un amic
Esteu tots ben sonats
A 'Confessions d’un artista de merda', Dick deixa la ciència-ficció i salta a la novel·la suburbial
Irresponsables o deterministes?
Som esclaus d’un Poder que s’ha constituït com una causa eficient que ni localitzem: un virus imparable de debò
‘Bàlsam’, músiques i vides diverses a Catalunya
Els dos programes que han sortit d’una finestra que la Corporació va obrir l’any 2019 als joves creadors perquè fessin propostes són un encert
Noves veus per a Salvat-Papasseit
Ja des dels inicis de la Nova Cançó, ha estat un dels poetes de capçalera dels compositors-cantants catalans
El riure de les pessigolles
A la darrera novel·la d’Anna Ballbona s’hi entreveu un aire de plor escanyat abans de néixer
Explosions de patetisme
El lector celebra que en els contes reunits a 'És que abans no érem així' Moliner hagi recuperat l’entusiasme creatiu
Triangle de poder (clàssic)
Raül Garrigasait analitza a ‘Els fundadors’ el misteriós equilibri entre Cambó, Estelrich i Riba, artífexs de la Fundació Bernat Metge ara fa 98 anys