El despatx del president
La perdurabilitat d'Aragonès depèn de la seva capacitat per llegir correctament les demandes de la societat catalana i de trencar els blocs en les normes més importants: Toca gestionar, no gesticular
Coalicions polítiques
Treure el país de les crisis
La confecció dels pressupostos serà un instructiu test d’estrès per valorar si la idea d’Aragonès de treure el país de les crisis amb una mà mentre l’altra culmina la independència resulta viable
Un republicà per sortir de la ressaca
L'elecció d'Aragonès representa el canvi d'hegemonia en l'univers nacionalista català. ERC aconsegueix el que no havia aconseguit durant la llarga hegemonia de Convergència
CUP s’escriu amb C de Convergència
Sembla clar que el partit s'ha convertit en aquesta esquerra amb la qual somia qualsevol dreta
O d’esquerres o amb Junts
L’agònica resistència a investir Aragonès revela la dificultat de la dreta nacionalista per assumir una posició subordinada després de dècades d’hegemonia
Per una Federació d’Esquerres Ibèriques
No ha de ser una organització d'àmbit estatal la que busqui aliances amb les organitzacions d'implantació territorial, sinó a l'inrevés, que de la suma d'aquestes sorgeixi un mecanisme compartit
La humiliació d’Aragonès
ERC i Junts negocien un pacte de legislatura, però de moment el que hi ha són dos mesos llargs de submissió dels republicans a la dreta
La batalla independentista pel control de TV3 dispara les alarmes de la plantilla
Els treballadors es neguen a ser com una “conselleria” i recorden que cal complir la llei de l'elecció de la seva governança
Segones oportunitats
La pilota és al camp del PSC i, sobretot, d'ERC, que pot revalidar la majoria de la Mesa actual o moure fitxa, explorant fórmules amb les quals, fins ara, simplement no s'ha atrevit
Molts principis, això sí
Ara ja se sap que la vida econòmica i social segueixen el seu curs, la gestió de la pandèmia amb els seus alts i baixos, també, i és que quan “el món ens mira, es nota. I quan no, encara més”…
Wittgenstein segons Jaume Asens
És cert que en la majoria d'ocasions els responsables polítics tendeixen a expressar-se en termes enganyosos. Una de les formulacions més del seu grat és que es preocupen per allò que “realment importa la gent”
La victòria de la desafecció
Es miri com es miri, l'única victòria realment indiscutible de la nit del 14-F va ser la de l'abstenció. I és molt probable que no tota l'abstenció es pugui atribuir a la pandèmia
L’independentisme reforça la seva majoria malgrat el triomf del PSC
Vox entra al Parlament com a quarta força i Ciutadans confirma el seu daltabaix amb només sis diputats, amb el 98% escrutat
A Junts busquen votants de classe alta
Els ha traït el subconscient i no han pogut dissimular els seus orígens i quan han tingut l'oportunitat s'han adreçat als rics i, després, els han demanat diners
El nacionalisme radical pren la llista electoral de Junts
Joan Canadell és l'abanderat de les posicions més extremes de la formació de Puigdemont
Un candidat alfa per a un futur incert
Puigdemont argumenta que encapçalarà la candidatura de JxC per donar suport a Laura Borràs i aconseguir així que una dona sigui la pròxima presidenta de la Generalitat. Però si és així, per què no va de segon?
El somni d’ERC és el malson de Junts
Les dificultats per recompondre l'aliança independentista obren l'expectativa d'un govern d'esquerres amb hegemonia republicana, amb els postconvergents en l'oposició
Una informació important
El fracàs o l’èxit de la candidatura de Laura Borràs orientarà al voltant de quina és la part de la societat catalana que ha decidit que, almenys de moment, no té cap intenció de sortir de la polarització generada pel procés
Anormalitat democràtica
En qualsevol democràcia madura el mal govern rep el càstig dels electors. Catalunya pot anar a l’inrevés: hi ha un risc molt elevat que torni a governar la mateixa coalició que ha rebut d'una manera tan clara i reiterada la desaprovació dels ciutadans
Una excusa oportuna
Fa temps que els nostres polítics van perduts. Les seves cabòries i pors els bloquegen, ja sigui per por de fallar en les seves tàctiques a falta d’estratègia o bé per la seva pròpia inestabilitat laboral i econòmica
Asimetries de poder
De cara a l’acció política, la lectura de les asimetries de poder entre actors és una assignatura molt difícil d’aprovar, i no sempre hi ha el que abans s’anomenava “convocatòria de setembre”
La utopia no està disponible
La idea d’independència ha decaigut com a projecte i s’ha convertit en una mera identitat política i electoral
El desgavell
El Govern català ha ofert un lamentable espectacle de desunió, desconfiança entre partits, rivalitats personals, i por de la irritació creixent d’una part de les classes mitjanes, és a dir, de gent de l’espai social propi del seu electorat
Esquerra, l’eterna frontissa
Els republicans poden tenir la clau de dos possibles governs: independentista o d’esquerres. Els dubtes sobre la seva política d’aliances estenen el nerviosisme
La irritació d’Aragonès
El seu lideratge provisional és un caramel enverinable. L'exposició pública pot repercutir en el bon o en el mal sentit
Dues estratègies, un sol objectiu
Puigdemont vol convertir la independència en una qüestió d'honor, desafiar l'Estat sense desmai; ERC, aprofitar la debilitat del Govern de Madrid, corroir-lo per dins, fins a destrossar-lo
Eixamplant l’esquerda
Les diferències estratègiques entre els partits independentistes també inclouen l’àmbit lingüístic: Junts és hereu de l’ideari de Prat de la Riba i ERC assumeix el castellà com a element social i cultural
Els incondicionals del processisme
Els partidaris de Puigdemont continuen creient que la declaració unilateral d'independència és possible malgrat veure's contrariats des del 2015
Unitat per retenir el poder
La guerra oberta entre Junts per Catalunya i ERC fa poc creïble que puguin tornar a governar junts sense tensions. És raonable pensar que una victòria independentista ens portarà al mateix
El dèficit de legitimitat
Fonamentar la causa independentista sense dividir la societat, com defensava Artur Mas, suposa assumir la via eslovena, que implica tenir més del 50% del cens, no dels votants
Simple qüestió de supervivència
Tant la gestió de la pandèmia com la remodelació del Govern han fet evident fins a quin punt l'actuació de JxCat està orientada a mantenir-se en el poder a costa dels interessos del país
L’Ajuntament de Barcelona reprova el paper del Govern espanyol en la marxa de Joan Carles I
Colau s’absté en el ple extraordinari impulsat pels partits independentistes per retirar la Medalla d’Or al rei emèrit
Lincoln, Prat de la Riba i el pròxim govern
Els comicis catalans, que són urgents, seran també una oportunitat. El pròxim executiu hauria d'atreure perfils capacitats i compromesos al marge del seu ideari. Perquè n’hi ha
L’enèsima mutació de Convergència
El trànsit de CDC a Junts per Catalunya és la història d’un intent per mantenir l’hegemonia
La reencarnació convergent
Els hereus del pujolisme proven d'articular una força política que els permeti prolongar el control de la Generalitat exercit durant 33 anys
Empresa força el canvi a Circuits de Catalunya malgrat el rebuig de Junts
Joan Fontseré és rellevat de la Direcció General, com demanava Esquerra, i assumeix el càrrec José Luis Santamaría
La nova etapa al circuit de Montmeló
Aquesta setmana, Circuits de Catalunya s'enfronta a canvis en la direcció i a una polèmica junta d'accionistes
La trinxadora encara trinxa
El panorama és desolador. No es poden comptar els partits i agrupacions que es reivindiquen de la independència afectats per la destrossa