
Baudelaire i París
No és clar que el poeta professés l’odi ‘profanum vulgus’: tant s’extasia amb la massificació com la detesta
No és clar que el poeta professés l’odi ‘profanum vulgus’: tant s’extasia amb la massificació com la detesta
La seva resposta als temps va ser la més enrabiada: una aposta diabòlica, una “santa prostitució”, digué Lautréamont
La lectura de Déu com a “suprem residu” pot arribar a semblar una provocació sacrílega o, just al contrari, una consagració de l’esperit cristià que nia entre els desheretats
“No hi ha cap govern sòlid i raonable a part de l’aristocràtic”, diu el poeta francès vist per Compagnon
Baudelaire parlà de ‘coses’ que, inhalades o fumades, eren un alçaprem literari
Catalunya va rebre tard la teoria literària d'autors com Friedrich Schlegel