El secessionisme mina la relació entre Brussel·les i la Generalitat
Les reunions Comissió-Govern gairebé han desaparegut arran del procés independentista
Artur Mas
Obama i nosaltres
La publicació de les memòries del president demòcrata, en paral·lel als últims dies de Trump, desfà molts equívocs sobre la victòria electoral del 2007
Només un minut
El dia que Felip VI va tornar a Barcelona, Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra van contraprogramar l’esdeveniment amb una compareixença conjunta a Perpinyà
El tresorer Osàcar i el líder Mas
La decisió de l’exresponsable de la caixa de CDC de col·laborar amb la justícia en el “cas 3%” l’ha rebaixat de la categoria de “patriota honest” a la de “persona vulnerable”
Casualitat o causalitat?
L'independentisme aconsegueix que la versió que li convé a cada moment s’imposi sobre la realitat dels fets i quedi instal·lada com a veritat irrefutable entre amplis sectors de la ciutadania
Astúcia, intel·ligència i realisme
Aquí s'insisteix en el llegat del resultat d'un referèndum no acordat com a màxim exponent democràtic i a la vegada s'endarrereix la convocatòria d’eleccions legals i oficials per tàctiques partidistes
Nacions detestades
La “confrontació intel·ligent amb l’Estat” és una proposta eufemística per designar la necessitat de mantenir el sentiment antiespanyol
L’enèsima mutació de Convergència
El trànsit de CDC a Junts per Catalunya és la història d’un intent per mantenir l’hegemonia
Artur Mas esquiva (una altra vegada) el 3%
L'expresident, que va sortir airós del ‘cas Palau’, és citat en quatre ocasions pel jutge que investiga el presumpte finançament il·legal de CDC, però no ha estat processat del ‘cas 3%’ pel seu estret vincle amb Gordó i les seves reunions amb empresaris
provocacions
El silenci del rei Artur
La Rahola, amb un esforç inhumà d’intel·ligència, va arribar a la conclusió que era un silenci “de lleialtat”. I té raó: ha de ser molt complicat decidir-se entre tantes sigles i tants partits
El nas dels alcaldes
Malgrat tot, a l’espai convergent no li ha anat pas tan malament. No només pels números al Congrés i al Parlament, sinó també per la seva presència al territori, en forma d’alcaldies i de regidors, especialment fora de l’àrea metropolitana de Barcelona
La barba de Mas
El nou 'look' facial ha convertit l'expresident en un rebel inconformista. Ara diu que el personal sanitari hauria de cobrar més, quan ell, després de dos anys de Govern, ja els havia retallat un 12,2% del sou
Espanya com a problema, Catalunya com a solució
Artur Mas fa en el seu llibre ‘Cap fred, cor calent’ un exercici de manca de memòria i d'autocomplaença impropi de qui ha estat el principal responsable de la dècada perduda de Catalunya
El retorn d’Artur Mas, artífex del procés
Acabada la seva inhabilitació, l'expresident defensa una altra estratègia independentista i marca distàncies amb Puigdemont
Nacionalisme orfe
Quan Mas va ser president va voler fer circular un tren d'alta velocitat per vies d'ample ibèric sense proves prèvies
La via Churchill
El temps s’està acabant. La majoria social que encara li falta a l’independentisme per superar de forma estable el llistó del 50% dels vots és al seu abast si no s’obre una nova etapa d’entesa. I no trigarà a arribar
Hi ha un espai catalanista?
És molt possible que alguns dels entusiastes de les manifestacions de l’11 de setembre s’hagin adonat que la direcció que es va emprendre llavors no tenia cap sentit, ni recorregut, ni futur
La dècada perduda
Ben poca cosa queda d'aquest munt de fulls de ruta, projectes de transicions, comitès i institucions inútils, pressupostos dilapidats, carreres malmeses i fins i tot vides alterades per les sentències judicials
provocacions
Més Mas, Miss Mas
Espero que puguem veure Pilar Rahola amb un gran cartell penjat al coll que digués amb lletres molt grosses i grogues: “O Mas o Mas!”. I així tant en Mas com la Miss Mas anirien a més!
No ens enganyem, era populisme
L’independentisme català va coincidir amb l’onada antielitista provocada per la crisi del 2008 i ara comença a descobrir-se a si mateix com la variant del nacionalpopulisme internacional
La Diada d’uns quants
A partir del 2012, la Diada es converteix en un acte de comunió amb el Govern i en un pols ciutadà a les institucions de l'Estat, encara que també a les de la mateixa Generalitat
El dia que Mas va trucar a Millet en ple escorcoll
El fiscal del ‘cas Palau’ rememora la irrupció dels Mossos al coliseu modernista, de la qual es compleixen 10 anys
Colau, com Pasqual Maragall el 2003
La mútua incompatibilitat autoimposada per ERC i el PSC perjudica tots dos partits i entorpeix la normalització política