
Quinze dies pel 25%
L’Estat prendrà el 25% com una pica a Flandes per abastar el 50% tan bon punt la justícia resolgui el cas de Canet
L’Estat prendrà el 25% com una pica a Flandes per abastar el 50% tan bon punt la justícia resolgui el cas de Canet
Si l’autor, sincer, confessa que ha hagut de superar esculls, el llibre agafa una aurèola de qualitat, no per força literària
La petita catedral subterrània de Lleida és tirant a desconeguda, com un tresor amagat
Sí, encara que exercim, hauríem de mirar d’assemblar-nos als prudents aspirants. Saber que, quan llancem el nostre text a l’aire, ningú l’espera amb les mans esteses
L'eferverscència cultural de l'anomenat “so València” va quedar eclipsada per l’estigma social, però l'exposició a l'IVAM demostra que la ruta del bakalao ja és cultura oficial
A la cinta de Carla Simón, la llengua emprada no és l'habitual dels mitjans
Posar límits dient que el cos és sagrat és una convicció molt evident en el Don Giovanni que s’ha representat aquests dies al Gran Teatre del Liceu
El seu article apel·la a les emocions i als judicis morals, a més d'emprar un obscur llenguatge filosòfic, per no entrar a discutir l’avantprojecte de “llei trans” espanyola
El que diu no és només denigrar les persones trans a cops de reduccionisme patètic, sinó també és posar en dubte la llibertat individual de considerar-se el que et doni la santíssima gana
La immersió ha foragitat els acomplexaments que amb una llengua petita no ho pots fer tot, no ho pots llegir tot
Al Cèntric del Prat hi han programat un cicle de pensament contemporani que bascula sobre les fragilitats, els corrents polítics contestataris i aquesta perifèria que no es deixa atrapar tan fàcilment
El català literari hauria de ser un far que il·luminés totes les possibilitats de la llengua, que mostrés que el català és plenament funcional en tots els àmbits, també i sobretot en l’argot de carrer, que és el que més ens costa
Proust és sens dubte un autor difícil. Per això és útil llegir abans alguna obra que ens n’expliqui l’essencial
Josep Maria Fonalleras, a 'Un cafè a Roma', convida a sentir la Ciutat Eterna com una escola de la vida i de la bellesa
MOT, el festival literari que bascula entre Olot i Girona, s’ha dedicat al camp
Un nou llibre d'escrits de Josep Pla fa una crida a acostar-se més a València
Serguei Loznitsa ha abandonat l’Acadèmia del Cinema Europeu acusant-la de donar una resposta tova a la invasió russa
El segle XXI serà com tots, la humanitat és el que és, ni tan sols les religions han agermanat els pobles
Les cartes del filòsof alemany s'han editat amb excel·lència al volum 'Arthur Schopenhauer, Correspondencia escogida (1799-1860)'
La Mallorca del segle XXI, paisatge de miniatura entestat a somatitzar puntualment cada acceleració gegant de l’ansietat contemporània
Tenim un problema estructural. El mercat és petit: massa poques mamelles per a tantes boques
Per començar, la filosofia pot servir per renyar bé. Per tant, quan els piquin la cresta, pensin que l’emprenyador pot ser un filòsof en perill d’extinció
Guillem Viladot va crear un univers prolífic i personalíssim des de l’interior d’una nissaga d’apotecaris i terratinents de Riella
Ho podria fer legítimament el president: Pere Cinquè, cap del neohumanista Regne Català i Aragonès
Les metàfores no són innocents, que és com dir que carreguen una història (i una ideologia) i que, pitjor, tenen conseqüències
La seva poesia no és un mirall de cap situació real, sinó un mirall de la seva imaginació moral. I aquesta és la principal grandesa de la seva poesia
Els aniversaris van bé per tornar a escriure el passat. Encetem aquest any amb tres centenaris de pes (Joan Fuster, Gabriel Ferrater i Francesc Català-Roca) i un jubileu menor (Guillem Viladot)
L’'scroll' i els links alimenten l’obsessió d’una cerca infinita. Les obsessions ho són perquè no es pot explicar del tot com sorgeixen, són en bona part irracionals i, per tant, exagerades
El d’Atenes creia que els nens són tots delinqüents i que l’educació redreçava els seus instints malèvols
L’home viu en la misèria i només la seva espiritualitat pot assegurar-li una vida digna, creia el savi francès
Emparaular per compte propi és un acte màgic, de separació. Treure’s una llengua artificial de la màniga és jugar al secretisme
Si llegíssim amb l’ordre que se seguia a les escoles medievals, amb ‘Jaufré’ sabríem què canvia del segle XII al XIII
El 'Diari d’Hiroshima' és el relat de la destrucció d’una ciutat, el testimoni de la derrota del Japó i commou perquè Hachiya sent un respecte sagrat per tots els morts
L’exposició dedicada a Gabriel Casas i Galobardes, destacat fotògraf dels anys 30, revela l’esforçada metàfora històrica d’aquells anys mitificats
Les idees de Pasqual Maragall a la Generalitat exigien un profund canvi de cultura política
Sempre hi ha qui prefereix internar-se en la història passada per no viure un temps que no ofereix cap esperança
José Lezama Lima fa expressament tot el que es demana que no facin els alumnes d’un taller d’escriptura