El català excel·lent de Javier Cercas
El conte ‘indepe’ es desfà en el verb d'un escriptor criat en el catalanisme democràtic
Opinión
Esbotzar la porta
La Constitució és molt clara: Fins i tot declarat l'estat d'alarma, no es pot entrar en un domicili sense autorització del titular o del jutge, més que en cas de delicte flagrant
L’insomni americà
Quan veus una fotografia esgarrifosa de manera reiterada deixa de tenir efecte, va advertir Andy Warhol el 1963 amb la sèrie de la cadira elèctrica, que ara s’exposa a Barcelona
Cultura populista
La degradació que viuen els museus i les exposicions des de fa uns anys a Barcelona recorda el terme “circense”, referit als espectacles per entretenir i neutralitzar la població
Barcelona ‘a mà’
Un llibre de la professora Maria Rubert de Ventós mostra com alguns dels elements actuals de discussió de la ciutat ja estaven plantejats des de feia temps
Xenofòbia i nacionalismes
Alguns dels que posen el crit al cel per la irrupció de Vox han flirtejat amb el populisme xenòfob. El que ara diu el partit d'Abascal ja se li havia sentit no només al PP, sinó també a la dreta catalana
Autoritarisme, prudència i retorn al futur
Cal posar fi a l'excepcionalitat com més aviat millor i retornar la plenitud de drets als ciutadans, assumint que la prudència és la virtut del que sap portar el risc al punt òptim. El joc d'obrir i tancar destrueix la confiança amb els qui governen
Balanç provisional
La salut mental s'està cobrant nombroses baixes i continua sent motiu de temor dels especialistes. La factura que ens passarà col·lectivament aquest episodi per a la història ho farà fins i tot malgrat la capacitat d'oblidar detalls
Segones oportunitats
La pilota és al camp del PSC i, sobretot, d'ERC, que pot revalidar la majoria de la Mesa actual o moure fitxa, explorant fórmules amb les quals, fins ara, simplement no s'ha atrevit
Molts principis, això sí
Ara ja se sap que la vida econòmica i social segueixen el seu curs, la gestió de la pandèmia amb els seus alts i baixos, també, i és que quan “el món ens mira, es nota. I quan no, encara més”…
El perill de guanyar massa descaradament
Ayuso trenca el pacte de sobreentesos posant a sobre la taula aquesta idea d’Espanya que només beneficia uns quants madrilenys a costa de perjudicar la resta d’espanyols i exclamar: “Sí, i què?”
Habitatge per poder ser lliures, a la Comuna i avui
Disposar d'un habitatge continua sent una necessitat humana no satisfeta, no és un dret garantit, per això continua sent un factor de mobilització social i de lluita per una societat que generi democràcia i llibertat
Un camí estable
Serà difícil sostenir una base industrial competitiva i innovadora sense un sistema descarbonitzat
No hi ha bitllets per als trens que han passat
El discurs polític a Catalunya gira entorn de la impossibilitat de progressar per falta de sobirania, però no s'aprofita la capacitat d'autogovern per aconseguir les sobiranies possibles, entre elles l'energètica
On va Illa?
La moderació pot ser atractiva en un moment en què hi ha fatiga de conflicte. El problema és que moltes vegades és només l'expressió de la impotència: de la por del risc de trencar tòpics
Lliçons de l’art de la Franja en tràfec
El Museu de Barbastre ha d’explicar ara una història de l’art que desconeix. El Suprem, per la seva banda, ha de decidir si dictamina només sobre Catalunya o si obre la capsa de Pandora a totes les col·leccions i museus espanyols
Turisme i viatges en temps de pandèmia
En lloc de pensar únicament que les restriccions són una murga, pensem que està a les mans de cadascú de nosaltres frenar la pandèmia i salvar vides
El caixa o faixa d’ERC a Junts
Aragonès pretén formar a mitges amb la dreta un govern amb un programa d’esquerres pactat abans amb la CUP
Farts de sèries
L’excés no és d’història ni de política, és la oferta de relats i d’espectacles el que supera la nostra capacitat de consumir-los
L’enverinada herència del Palau
La fundació de la institució musical que es va negar a acusar CDC reclama ara ser rescabalada de l'espoli pels successors polítics de la formació de Jordi Pujol, es digui JxCat o PDeCAT
La democràcia i l’espai del possible
Aunque probablemente no haya otra salida que la elección de Pere Aragonès como presidente, será después de que sus desleales futuros compañeros lo hayan debilitado tanto como hayan podido
Wittgenstein segons Jaume Asens
És cert que en la majoria d'ocasions els responsables polítics tendeixen a expressar-se en termes enganyosos. Una de les formulacions més del seu grat és que es preocupen per allò que “realment importa la gent”
La censura del políticament correcte
Històricament han protagonitzat aquesta croada l'àmbit conservador, els tradicionalistes, els moralistes…Ara sembla que és una determinada esquerra la que ha reprès aquesta bandera
President d’ordre (i aventura)
ERC vol un model on el president de la formació, Junqueras, pot sermonar i llançar improperis si és menester mentre el president de la Generalitat, Aragonès, prova de domar els membres de la seva taula rodona
Classe dirigent
ERC ha entregat el càrrec de presidenta del Parlament a Laura Borràs i ha facilitat una majoria de la taula en què cinc dels set membres són independentistes
Cap a una altra legislatura fallida
Veient la composició de la mesa del Parlament i imaginant els termes de l'opaca negociació entre Junts i ERC, la legislatura no fa bona pinta
Quan la política passa dels joves
Les noves generacions queden fora de les prioritats de govern. Les mesures que més els beneficiarien, la derogació de la reforma laboral i la regulació del lloguer, són les que més resistències polítiques troben
La trampa de la polarització
En plena pandèmia s’ha desencadenat les batalles polítiques de la manera més obscena, més oportunista. I sense adonar-se de les conseqüències
Tècniques de confrontació
Davant de dos extrems radicalitzats ningú no queda indiferent, la participació electoral puja i la victòria se celebra millor. Només que després no tots saben encaixar la derrota. I la bilis queda
El vergemòbil, Berlanga i l’ull de Martin Parr
Els mons del cineasta valencià i del fotògraf anglès, que tant s’assemblen, reviuen a València mentre la Geperudeta recorre els carrers aquesta setmana amb megafonia a tot drap de l’himne dels Desemparats
Carta a la Sra. Colau
Només li vull parlar de la degradació estètica de Barcelona, la que veiem cada dia en els àmbits del patrimoni i del disseny urbà, i en el de parcs i jardins
Lleialtat, fidelitat i cortesia cap a les institucions
Com a ciutadà, exigeixo almenys educació, que els polítics catalans de totes classes no es diguin bestieses els uns als altres, això és, que siguin cortesos. No és demanar tant
La pedagogia de la violència
Si s’ha d’apel·lar al malestar dels joves, caldrà buscar també la causa dels aldarulls en els que els hi han explicat els pares, TV3 i les elits dirigents
Una llei electoral per a Catalunya
Un vot a la província de Lleida val bastant més del doble que un vot a la de Barcelona
Indults, justícia i política
L'aplom amb què l'Executiu d'Aznar va compatibilitzar la negociació amb ETA i l'indult a Barrionuevo i Vera contrasta amb la por cerval del Govern d'esquerra a aplicar mesures de gràcia als líders independentistes
La cerimònia de la confusió
La presidenta de Madrid s'ha sentit amenaçada i ha fet l'envit: dimissió i convocatòria d'eleccions. Ciutadans ha volgut demostrar que encara existeix. I Ayuso ha vist la seva finestra d'oportunitat
Discrepàncies judicials
Els magistrats, de vegades, han de mesurar o comparar drets en litigi, o altres conceptes abstractes, immaterials, de contingut cultural i ideològic, i aquesta estimació és necessàriament personalíssima.