El moment dual
Mentre uns i altres juren que la seva única prioritat és salvar vides, les portades es divideixen entre el descontrolat desenvolupament de l’emergència sanitària i les querelles frontals entre els actors polítics
Opinión
Catalunya, amb l’agenda global
L'Agenda 2030 és més necessària que mai. Les temperatures continuen pujant i en 235 dies hem consumit els recursos naturals que la Terra pot generar en un any. Vivim en deute ecològic
Catalans... tots?
No sorprendré ningú si dic que si vols “triomfar a Catalunya” és indispensable aprendre a ballar l'aigua als independentistes i als governs de la Generalitat en l'“única llengua de la República”
‘Pàtria’: una experiència personal
El problema era una espessa corrupció moral difusa que feia d'allò una mena de Beirut durant la seva terrible guerra civil (1975-1990)
Distància social
En tots aquests llocs, especialment a l’espai públic, estàvem acostumats a no tenir més noció que la nostra pròpia intuïció tàctil, un saber innat que portem incorporat en la nostra memòria més antiga
Llibertat de transport o llibertat per respirar?
Cap d’aquests reptes es podrà afrontar sense pensar la llibertat en la seva dimensió col·lectiva, com passa amb la pandèmia, o amb la crisi ecològica
La Generalitat, sense marca
Abans fotografiar-se amb un president de Catalunya, signar un conveni o convidar-lo a una regió europea comportava un rèdit per a l’hoste. Avui els interlocutors i mandataris s’escapoleixen pels passadissos
Ull de peix
Menjarem garroves
El fruit obscur que Joan Miró sempre tenia a mà, aquell menjar del bestiar i la fam, ara és moda i polialiment, car especialment pels pinyolí
El virus que uneix els negacionistes
La pandèmia s'ha convertit en un aglutinador capaç de reunir sota la mateixa pancarta utòpics antisistema, col·lectius alternatius seduïts per les pseudociències i reaccionaris d'extrema dreta
President del caos
Cap dels al·legats llançats dijous a Madrid contra el Tribunal Suprem per Quim Torra val —ni jurídicament, ni políticament, ni moralment— res de res
El poder paralitzant de la irresponsabilitat
Des que va començar la pandèmia, Díaz Ayuso no ha parat de cantar meravelles de la seva tasca i de denunciar el Govern central per desacreditar-la. I a l’hora de la veritat corre a demanar ajuda. En què quedem?
Astúcia, intel·ligència i realisme
Aquí s'insisteix en el llegat del resultat d'un referèndum no acordat com a màxim exponent democràtic i a la vegada s'endarrereix la convocatòria d’eleccions legals i oficials per tàctiques partidistes
Clarice Lispector, aquesta escriptora indomable
Una estranyesa eloqüent i propera recorre els seus relats, que els lectors reconeixen. No és així el que vivim, insòlit i desconcertant?
Al fons, l’educació
L’escola com a lloc de trobada quotidià no té recanvi. El que sí que ho té és la gestió política i pública de les escoles i, en general, de l’educació
Quinze anys de .cat
La victòria del 15 de setembre del 2005 de la candidatura del domini .cat ha proporcionat els 15 anys de més èxit de la llengua catalana en l'àmbit internacional gràcies a la globalització d’internet
La pandèmia emocional de Catalunya
Catalunya està seguint la via del Quebec. També allà va començar la decadència a partir del primer referèndum el 1980 i així ha continuat fins avui
El separatisme segons Macron
Pretén el president definir com a separatisme l’allunyament moral i mental de determinats grups socials que trenquen la cohesió social republicana?
El ministre català de Rajoy
Fernández Díaz va acabar sintetitzant el pitjor de l’etapa Rajoy: obstaculització d’investigacions judicials, exacerbació del conflicte català i persecució dels partits rivals
Començar pels fonaments
S’està veient un altre procés, el de descomposició del bloc de dretes de l’independentisme, que el té, i és més accentuat del que ells mateixos són capaços de reconèixer
La crisi dels quaranta
Hi ha una correlació força consolidada entre l'augment de les pràctiques simbòliques lligades al procés (tant del Govern com de la majoria independentista que li dona suport), la polarització parlamentària –que dificulta els acords–, i la depressió de l'activitat legislativa i executiva
Nova normalitat
El desconcert deriva fàcilment cap a la desconfiança i l’hostilitat davant de les prohibicions, les normes i les institucions
El dèficit de legitimitat
Fonamentar la causa independentista sense dividir la societat, com defensava Artur Mas, suposa assumir la via eslovena, que implica tenir més del 50% del cens, no dels votants
Simple qüestió de supervivència
Tant la gestió de la pandèmia com la remodelació del Govern han fet evident fins a quin punt l'actuació de JxCat està orientada a mantenir-se en el poder a costa dels interessos del país
Assumir el present
No és tasca dels governants espantar la gent –tot i que de vegades sembla que alguns es vulguin fer el milhomes–, sinó responsabilitzar-la, ni la dels mitjans de comunicació el sensacionalisme de les dades, sinó el rigor de la informació
Trump parla català
Aquesta tendència al caos imprescindible provocant desordre i acceptant els sacrificis corresponents per poder renéixer renovat no és una exclusiva ianqui. I una cosa així hi ha en “la confrontació intel·ligent” proposada per Carles Puigdemont
Mantres de la tornada
La publicitat institucional davant la pandèmia continua incorporant logos i lemes rutinaris, fins i tot insolents
Un gramòfon eròtic
Aquest objecte surrealista que es donava per perdut es pot veure a l’exposició 'Jamais' al Museu Picasso de Barcelona