_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Pactar no és trair

La tendència al pluripartidisme obrirà pas a la necessitat d'acords o aliances

El baròmetre del CIS difós ahir referma la impressió que el pluripartidisme pugna per instal·lar-se definitivament a Espanya. La hipòtesi que cap de les opcions principals pugui acostar-se a la majoria absoluta propicia dues situacions: o bé governs en minoria, una solució poc estable per si mateixa; o suports i aliances suficients per garantir la governabilitat de les institucions, com es fa a molts altres països europeus.

L'ordre en què el CIS situa ara les preferències de vot cap a les principals opcions (Partit Popular, Podem i Partit Socialista) no té tanta importància com la fragmentació de l'electorat, la consolidació d'una clara competència al PSOE per l'esquerra (Podem) i la debilitat del PP per exercir el paper director de la política espanyola. Excepte canvis dràstics d'aquí a les urnes, aquesta situació exigeix obrir camí a la cultura del pacte i de l'acord i deixar de banda els afanys de polarització i d'imposicions que han guiat molts dels passos fets en la vida pública.

No és evident que els resultats de les urnes hagin de ser semblants als que proporcionen les enquestes, i ningú no pot descartar que una de les opcions al capdavant acabi destacant-se clarament sobre les altres. Però cal revisar les rotundes posicions contràries a tot pacte per principi. És clar que cal pactar en qüestions importants, sabent bé el que s'acorda i explicant-ho de manera transparent als ciutadans.

El pactisme exhibit recentment pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder socialista, Pedro Sánchez, tradueix la nova situació. Encara que no s'entén la concessió feta pel PSOE a l'acceptació (per la porta del darrere) de la “presó permanent revisable”, ni tampoc l'oferta d'un pacte per l'educació després d'una legislatura plena de decisions unilaterals del PP en aquesta matèria, però no obstant això, i fins i tot amb les vacil·lacions pròpies d'un terreny nou, signar un pacte té avantatges: permet a Rajoy allunyar-se de la imatge de corró amb què ha conduït la legislatura de majoria absoluta, mentre que Sánchez prova de consolidar una imatge de polític responsable i capaç d'entendre's amb els seus adversaris. Sens dubte, l'actitud de Podem després de les eleccions autonòmiques i municipals donarà la mesura del seu projecte polític, quan hagi de decidir-se entre facilitar governs de dretes o d'esquerres.

La política fa massa temps que està instal·lada en la crispació i el bloqueig del diàleg interpartidista. S'han criticat i oblidat injustament els beneficis proporcionats pel mètode de consens utilitzat durant la transició, del qual va sorgir el millor d'Espanya després de la dictadura: la protecció de les llibertats civils i la normalització de la democràcia. Ara fa uns anys que estem sumits en una crisi política de la qual serà molt difícil sortir-ne sense acceptar la idea que un acord no implica una traïció.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_