En defensa de la llibertat

L'existència d'una amplíssima xarxa que serveix per finançar el gihadisme a l'Iraq i a Síria —revelada per EL PAÍS diumenge passat—, així com per preparar atemptats en diverses parts del món, és la constatació de fins a quin punt el terrorisme més sagnant del segle XXI està present en el teixit social espanyol. En aquestes circumstàncies, no és una repetició innecessària recordar que la lluita contra aquesta realitat no es lliura lluny de les nostres fronteres, ni que la seva amenaça es limita a remotes hipòtesis acadèmiques; és un fet que pot afectar la vida de milions de persones.

Crida especialment l'atenció que —a més de la utilització demostrada per a finalitats terroristes— a Espanya hi pugui haver una xarxa organitzada de moviment de capitals utilitzada habitualment per unes 150.000 persones que escapa a tot control de les autoritats monetàries espanyoles i europees. En una època en què la vigilància sobre els diners que mou el ciutadà s'ha extremat —n'hi ha prou amb recordar la impossibilitat de pagar més de 2.500 euros en efectiu— resulta sorprenent que un elevadíssim nombre de persones puguin operar, fins i tot amb transferències internacionals, absolutament al marge de la llei.

És una mala notícia que Espanya s'hagi convertit en un dels centres financers de la gihad. Per això —i per moltes més raons— agafa una importància especial el pacte contra el terrorisme signat ahir entre el Partit Popular i el PSOE. És el quart acord d'aquesta mena que ratifiquen les dues principals formacions presents al Parlament i no es pot fer res més que no sigui felicitar-se perquè en una matèria que causa tant dolor les forces polítiques majoritàries adoptin una estratègia comuna; no haurien d'estalviar esforços per incorporar altres partits a l'acord.

Independentment de la crítica que mereix l'adopció de reformes penals conjunturals, com la presó “permanent i revisable”, el pacte ha de servir —en el marc de l'Estat de dret i dels acords internacionals— per prevenir i combatre el terror gihadista amb la participació de polítics, jutges i forces de seguretat. Com diu el text, cap país pot quedar aliè a una activitat que engloba terroristes solitaris i combatents retornats de les trinxeres. L'acord és un pas important per tractar de neutralitzar una amenaça que hi ha sobre les societats democràtiques.