Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ CRÍTICA i

TV3, un mogut final de temporada

El més cridaner és la desaparició de 'FAQS', però també es mouen 'Planta Baixa' i 'Tot es mou'

TV3

Final de temporada a TV3. I no és una data rutinària. Al setembre començaran els moviments per nomenar els directors de les emissores de la corporació amb un concurs públic que amaniran ERC, Junts i el PSC. Qui arribi, però, tindrà determinats canvis ja fets. El més cridaner, la desaparició de FAQS. No sé qui el trobarà a faltar perquè ara resulta que fins i tot hi ha sectors independentistes -afalagats de manera extenuant pel programa- que li veuen inclinacions espanyolistes. El seu final no podia ser més trist. La darrera emissió va anar plena d’insinuacions sobre que si saltava de la graella era per motius polítics però cap membre del programa no va identificar l’autoritat política responsable d’aquest suposat desmanegament. Poc periodisme. Al mateix programa hi va participar Xavier Sardà, a qui TVE li ha tallat de sobte Obrim fil, i ho va comentar sense tanta solemnitat. Coses que passen. Les intervencions de Carme Forcadelll i Dolors Bassa van tenir la força de qui parla havent estat a la presó. Cap mèrit de la conductora. Com tampoc ho va ser que Risto Mejide encetés un incòmode assumpte: TV3 no fitxa professionals catalans que tenen èxit en televisions d’altres territoris perquè no són independentistes. Mejide enfocava erròniament el tema com un problema d’importació de cracs quan la pregunta seria si hi ha una política de personal presidida per afinitats polítiques, encara que el redactor vingui de Cantallops.

El programa va néixer l’any 2017 amb Ricard Ustrell. L’any 2018, amb Laura Rosel va mantenir una audiència mitjana del 19% que a l’etapa de Cristina Puig ha acabat amb un 15%. El primer error del programa -que va provocar, és veritat, que determinats convidats rebutgessin anar-hi- va ser tenir a plató un públic hoooligan que només premiava les manifestacions addictes al procés. La pandèmia hi posà un remei forçat, lleig. Les preguntes més empipadores acostumaven a venir de periodistes portats de Madrid, de posicions dretanes i centralistes, que moltes vegades quedaven desautoritzats simplement pel tarannà de les seves formulacions. Per això els triaven. I era tanta la comoditat amb què hi anaven els convidats i polítics de l'òrbita governamental, sabent que eren a casa i que els farien un massatge, que quan es troben amb periodistes que fan preguntes -la seva feina- els escolanets de la Borràs (el diputat Dalmases) organitzen un Cafarnaüm als mateixos despatxos de TV3 insultant i violentant una periodista del programa. Borràs ja havia mostrat la seva incomoditat a Puig pel que considerava un avançament de la vista oral. Aquest és el seu pensament sobre com han de ser els mitjans públics. Trist exemple de conviccions poc democràtiques que volen una televisió pública minyona seva. La resposta dels periodistes ha estat tan clara com necessària. Calia perquè això passa en una televisió on són els telenotícies -i no les sopes tertulianes o les excursions obertament propagandístiques- els que sostenen el seu lideratge en temps postprocés.

Planta Baixa, un informatiu que cerca tenir agenda pròpia, passarà a la tarda. Esperem que un encàrrec d’infoentertainment no el desfiguri. Més preocupant és l’arribada de Tot és mou al matí, d’una menor densitat tertuliana i exigència informativa. Ai que podem enyorar Lídia Heredia!

Encara sort que no toquen Com si fos ahir, una bona sèrie de migdia amb revolts argumentals cap al somriure, l’amargor, el desamor...Tot sense que calgui espetecs narratius ni assassinats. És evident que el seu gran atractiu és la gratificació xafardera de l’espectador que pot seguir la vida i miracles d’aquests veïns. Però el porten a una mirada moderna, que no amaga cap conflicte però tampoc els retorça ni cau en un espectacle caduc. Llàstima que al darrer capítol de la temporada van sentir la necessitat de tancar uns quants fils argumentals i obrir un cliffhanger (ham argumental perquè l'espectador no abandoni) amb moltes presses. No va ser, ni de lluny, un bon capítol.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ