Selecciona Edició
Connecta’t

Marta Aran ambienta ‘Nit de Reis’ en la cultura ‘queer’

La companyia Parking Shakespeare porta al Parc de l'Estació del Nord una versió alegre, canalla i punk de la comèdia clàssica del dramaturg

La companyia Parking Shakespeare al Parc de l'Estació del Nord.
La companyia Parking Shakespeare al Parc de l'Estació del Nord.

A les set de la tarda, en plena onada de calor, hi ha un lloc, a Barcelona, on corre una mica de vent, hi ha l'ombra dels arbres, una certa humitat... un lloc on s'està fresquet! És l'espiral que hi ha al Parc de l'Estació del Nord, on cada any (des del 2009) la companyia Parking Shakespeare munta una comèdia (darrerament, també tragèdies) del bard. "Hi ha una mena de microclima, s'hi està bé, la veritat!", confirma Marta Aran, directora convidada a l'ombra dels til·lers, on representa (des de l'11 i fins al 31 de juliol) la seva particular, trencadora i punk versió de Nit de Reis, sota el títol Nit de Reis, King's Night o el que vulgueu.

L'obra és una comèdia d'embolics amorosos marca de la casa, on es parla de les diferents maneres d'estimar. "Llegint-la, em va cridar l'atenció que moltes rèpliques qüestionen la identitat de gènere", explica l'autora. "Ja sé que vista amb ulls d'ara és una obra misògina i trànsfoba, però, per exemple, el transvestit Viola parla de "gènere... humà"! Això és fantàstic. I trobo que és un punt de partida per actualitzar Shakespeare". I va més enllà: "He pensat com seria ell en l'actualitat i he arribat a la conclusió que seria absolutament lliure i underground, buscaria una estètica trash, molt pop, punk. Ell era dissident en molts sentits i atrevit i molt proper a les classes populars. Sincerament, crec que tiraria per aquí, per Lady Gaga, per Amy Winehouse...".

El resultat de tot plegat és una obra fidel a l'original: "Diria que un 85% del text és de Shakespeare i un 15%, meu", calcula Aran. "És Shakespeare, en essència". Tot i que el que es troba l'espectador a l'escenari (recordem que en aquest parking no hi ha equipaments de llums o de so, ni escenografia: només els intèrprets i el text) és provocatiu, potent, canyero. "Cal tocar Shakespeare! Ens el tenen com una relíquia arquelògica... I no m'interessa el Shakespeare que sempre ens han ensenyat i ens han convertit en una mena de déu laic".

"L'estètica és absolutament actual i l'he ambientat en un món queer", adverteix Marta Aran. "Mostro el personatge de Viola [que es disfressa d'home i s'enamora del duc Orsino] com un drag king, que és el que en realitat és, i, de passada, reivindico aquesta disciplina artística molt invisibilitzada: si la drag queen és una performació hiperfemeninitzada, el drag king ho és hipermasculinitzada. Per mi, veure un drag king és una cosa gairebé màgica i estic convençuda que al segle XVI, també".

Val a dir, remarca Aran, que una de les teories etimològiques del terme drag (dress a girl) ens porta a les comèdies de Shakespeare: "Els primers drag kings de la història crec que estan en aquestes obres", considera, advertint que, per exemple, també els trobem en Lope de Vega, de qui era contemporani.

"Blanca, heterosexual i cis", Marta Aran reconeix que ha hagut de documentar-se molt sobre aquest món. "He estudiat molt els conceptes de gènere per poder-hi fer broma", diu. "Perquè Shakespeare el que fa és fer bromes molt populars de la seva època que ara no entenem. Doncs les he anat a buscar, les he entés i les he actualitzat, emmarcant-les en tot el mon queer. I se n'ha de saber molt d'això per fer-ne humor". L'autora ha comptat amb els consells de drag kings com Marcus Massalami o Ken Pollet i, sense anar més lluny, amb els de la seva col·lega de professió Carla Rovira, que va estrenar la seva L'amansi(pa)ment de les fúries en aquest mateix parc, el 2019.

"Sense L'amansipament de la Carla jo mai hauria pensat a fer aquesta versió de Nit de Reis", admet, admirada per l'obra de la seva amiga. "Quan la vaig veure... uau! Vaig dir: 'Així es versiona Shakespeare'!" L'obra de Rovira, que hem pogut revisitar aquesta temporada a La Villarroel, és encara més radical: "Crec que la meva, tot i l'estètica, és més fidel a l'original".

"Vull color, celebració, alegria", diu la Marta. "Quan es parla de molts aspectes dels col·lectius LGTBIQ+ es parla, sovint, per exemple, de processos dramàtics, difícils... Doncs jo vull parlar de la performació del gènere amb alegria, com una festa, una celebració de l'amor... Love is in the air!!

L'obra és una comèdia d'embolics amorosos marca de la casa, on es parla de les diferents maneres d'estimar
L'obra és una comèdia d'embolics amorosos marca de la casa, on es parla de les diferents maneres d'estimar
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ