Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA OPINIÓ i

Roussel - Dalí

Novel·lista, inventor, músic, dramaturg, l’obra de Raymond Roussel és un dels motors inspiradors de l’art més agosarat de l’últim segle

Raymond Roussel i Salvador Dalí.
Raymond Roussel i Salvador Dalí.

André Breton era propici a les excomunions, com els sacerdots i els dictadors porucs, com els comunistes amb rendes. Si no se seguia el credo, el líder dictaminava bandejaments fulgurants.

L’any 1933 es presenta L’enigma de Guillem Tell, un oli de Salvador Dalí a París. Tothom sap la llegenda: l’Imperi practica l’annexionisme i el governador austríac del cantó suís d’Uri clava el barret en una estaca, a la plaça del poble de Tell, obligant-los a la reverència. Tell no es vincla i el condemnen a encertar la poma al cap del seu fill.

Dalí pinta un Tell agenollat, amb la cara de Lenin i amb el cul a l’aire i deformat. Breton se sulfura i vol destruir el quadre, però Dalí, astut, l’ha fet penjar ben amunt. Fa temps que Breton no suporta els enaltiments dalinians de Hitler, la carnavalització dels objectes, l’obsessió pels diners i la curio­sitat per la ciència, i l’escatofília i la reivindicació, per exemple, de Sade o Lautréamont en nom del surrealisme. Convoca Dalí a l’estudi i el sotmet a un tribunal intern. Dalí s’hi presenta amb set capes de roba, un xandall, jaquetes, jerseis, samarretes. Li llegeixen la cartilla i ell es va traient les peces i les va llançant als peus de Breton; acaba de genolls, torsnú, demanant de besar-li la mà, dient-li que els imaginarà tots dos follant i que després en dibuixarà un kamasutra. El collona de tal manera, en resum, que l’expulsen del Moviment.

El que no saben, ni Breton ni la seva claca, és que, foragitant Dalí, acaben d’expulsar Raymond Roussel (1877-1933) del surrealisme. Novel·lista, inventor, músic, dramaturg, l’obra de Roussel és un dels motors inspiradors de l’art més agosarat de l’últim segle (Cage, Viola, Perec, Barceló). Escriptor singularíssim, du a terme un destil·lat fred i matemàtic (ara en diríem algorítmic) de la realitat. Reticent a deixar les històries en mans de les emocions i de les ideologies, liquida el món contingent amb un objectiu semblant al del mèdium: deixar que l’Altre, l’univers, un mort, tant li fa, s’expressin per existència i no per experiència.

El surrealisme —entestat a alliberar la ment i transcendir la realitat— sovint carrega d’escrúpols de classe. Breton i els seus no aprofiten la perspectiva glacial amb què Roussel desseca la realitat, sovint fins a capes moleculars, i no entenen que l’única lectura germinativa de Roussel és la de Dalí, precisament un multiplicador de realitats sense sustentacles humans.

Enllà d’això, si volem saber més coses del nus que hem descrit per sobre, hem de córrer a la llibreria i encarregar Dalí-Roussel. Paranoia crítica y cibernética textual, una conversa entre el cineasta Joan Bofill i el filòleg Hermes Salceda (Libros de la Resistencia, 2022), dos rousselians que s’asseuen a analitzar la pel·lícula més estrambòtica de Dalí, Impressions de la Haute Mongolie (1976). És un homenatge salvatge al seu admirat i canibalitzat Roussel, l’autor d’un llibre obscur que l’empordanès es feia llegir, quan ja es moria, per traspassar net a l’Altre Món.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >