_
_
_
_
_

David Selvas: “Romeu i Julieta eren un parell de paios de collons”

La companyia La Brutal celebra el 10è aniversari amb el clàssic de Shakespeare adaptat a la realitat dels adolescents d'ara

Una escena de l'obra.
Una escena de l'obra.Lander Larrañaga
Toni Polo Bettonica

"És cert que molts joves tenen la idea que Romeu i Julieta és una obra d'amor impossible i prou", comenta David Selvas, director d'aquest clàssic de Shakespeare amb què la seva companyia, La Brutal, celebra el seu 10è aniversari al Poliorama de Barcelona (fins al 6 d'agost). "Però rellegint l'obra, traient les 'nyonyeries' que puguin haver-hi, et queden un parell de paios de collons, Julieta té uns ovaris d'aquí a Lima!". Selvas parla amb contundència, amb claredat i amb admiració vers l'autor. Amb un elenc amb nou intèrprets, amb tres veterans (Anna Barrachina, Xavi Ricart i Andrew Tarbet) i una munió de joveníssims, amb Emma Arquillué i Nil Cardoner al capdavant, és una obra per a joves i de joves: "I el jove diu: 'Dins de Shakespeare hi havia això!' I flipa".

Más información
Els Pirates homenatgen i reivindiquen ‘Els secundaris’ al Maldà
La fúria feminista canta les quaranta a Shakespeare a la Villarroel
Shakespeare en versió ‘circ de cambra’

Diu Selvas "dins de Shakespeare" perquè tot el que passa a l'obra surt de la mà del bard. Però contemplat des de la realitat actual dels joves: "El punt de partida és la traducció de Yannik Garcia Porres", comença a explicar Selvas. "No podíem agafar la traducció de Salvador Oliva de fa 40 anys! Va ser en Yannik qui es va barallar amb les matàfores, amb les contraddiccions lèxiques, amb qui diu una cosa i qui diu una altra". Tot això ja ens apropa a la realitat de l'obra en clau contemporània.

Després, aquest Romeu i Julieta ha passat pel sedàs de Joan Yago (La Calòrica): ell ha filtrat tot allò que no toca en l'època actual. "Evidentment no hi ha posat versos nous, n'ha tret", revela el director. "La nostra Julieta no va a cap convent. I descobrirà que la nit serveix per fer tot allò que li demana el cos amb tantes ganes. Però és més reflexiva que Romeu, que corre massa, la vol ficar massa depressa! Ens posem en els seus caps, que els va a mil per hora.

Potser del què estem parlant és d'allò que Shakesperare hauria escrit ara. Però a Yago, que "ha bolcat en cada part el què més ens convé", no li ha calgut inventar-se res, perquè n'hi ha prou amb l'escenografia. "Les seves intuicions concorden amb una escenografia (d'Alejandro Andújar) i tot un aire rabiosament actual. Hi ha una estètica i una música absolutament jove [i referències a sèries, com no podia ser d'altra manera] i l'espai és sorpresiu, lúdic, canviant... L'habitació de Romeu desprèn tot de feromones, així viuen els adolescents!"

Però Selvas insisteix en què el fet que l'obra sigui de joves i (també) per a joves no vol dir que allò deixi de ser Shakespeare: "L'amic de Romeu és un brases, d'acord! Però diu coses boniques, no el típic 'què passa, tiu?'. El llenguatge eleva la situació a la bellesa: més còmica, més sexual, més barroera, més propera, però dit amb paraules belles, amb les de Shakespeare! El llenguatge té aquesta dualitat que destil·la la veritat".

L'objectiu, amb els temps que corren, és també portar el jove al teatre. "El públic nou no es crea només fent col·loquis, postfuncioons, activitats paral·leles, sinó fent pujar els joves a l'escenari", diu, convençudíssim, Selvas. Cal afegir que els joves també han dit la seva en la creació de l'obra: "Mil coses surten a la sala d'assaig, on els actors hi han aportat molt. El Nil i l'Emma havien de fer seus els personatges. Ells els han de defensar. Jo soc molt argentí, en aquest sentit, i busco una feina molt intuïtiva: que els personatges i els actors siguin el mateix. Que posin la seva veritat en aquestes paraules. I esclar, no estan acostumats, ens hem barallat, hem pixat sang... Però han fet una feina extraordinària".

Selvas destaca cinc conceptes claus en l'obra: la violència, la passió, l'amistat, l'amor i la família. "Parla molt dels joves que lluiten no només pel seu amor, sinó també per carregar-se les estructures dels seus pares", explica el director. "Julieta es veurà traicionada quan la dida (que fa la part de la seva mare, d'alguna manera) li digui què ha de fer, li demana que es traeixi". Tot per odis que ni les respectives famílies saben ja d'on venen. "Què passaria si els fills de Putin i de Zelenski s'enamoressin?", es pregunta Selvas, remarcant el perill que aquesta relació suposa per al sistema: "amb la unió entre Romeu i Julieta es pot acabar la rivalitat ancestral i obrir un nou escenari lliure d'aquestes estructures caduques".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Toni Polo Bettonica
Es periodista de Cultura en la redacción de Cataluña y ha formado parte del equipo de Elpais.cat. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la sección de Cultura de Público en Barcelona, entre otros medios. Es fundador de la web de contenido teatral Recomana.cat. Es licenciado en Historia Contemporánea y Máster de Periodismo El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_