Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Cuina urbana

Com uns fogons a plaça Catalunya amb motiu d’un festival d’arquitectura van servir per reflexionar sobre la crisi climàtica i la justícia social

Una taula per a 300 comensals convertida en escenari. 
Una taula per a 300 comensals convertida en escenari. 

A principis de maig, una gran cuina va ocupar el centre de la plaça de Catalunya de Barcelona per reflexionar sobre la relació entre el menjar i la ciutat, així com sobre l’impacte que té l’alimentació en la crisi climàtica i la justícia social. Una taula circular contínua per a 300 comensals envoltava un escenari central ocupat, de manera informal, per tot tipus d’elements culinaris i audiovisuals: fogons, piques, taules, altaveus, llums... Durant quatre dies, l’espai, amb cert aire d’escenari musical, va ser ocupat per cuinar —i gaudir— des d’una sopa freda fins a un ají de gallina. Àpats que, lluny de ser aleatoris, tenien la finalitat de visibilitzar diferents problemàtiques arquitectòniques i socials. Sobre la taula es van posar temes que anaven des de la relació dels espais per cuinar i menjar amb el treball domèstic invisibilitzat, fins a la relació del menjar —i les seves restes— amb la producció de CO2 (al voltant del 37% de la generació dels gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle els produeix la indústria alimentària i al voltant del 17% es produeixen a casa).

El primer de pujar a l’escenari va ser el duo Cooking Sections, que, a partir d’una musclada, van reflexionar sobre les possibilitats d’utilitzar els residus alimentaris com a material de construcció en un món amb menys emissions contaminants. A banda de demanar que es xuclessin bé els musclos, ja que la seva neteja és la part més costosa del procés de reutilització, van convidar els comensals a relacionar-se amb la manera com aquests mol·luscs actuen com a filtres de l’aigua del Mediterrani. El seu àpat va proposar repensar, des d’un simple plat tradicional, el futur dels hàbits alimentaris per respondre als esdeveniments climàtics i les alteracions del territori induïts per l’ésser humà.

La cuina es va tornar a activar amb els voluntaris i membres de la Plataforma Aprofitem els Aliments PAA, que, juntament amb el xef Pablo Albuerne (Gipsy Chef), van donar una segona oportunitat a aliments recuperats a Barcelona. Durant dos dies van fer una gran recol·lecta de menjar que quedava fora del circuit comercial i van improvisar un menú que promovia la reducció del malbaratament alimentari. La PAA és un moviment social que promou, a través de la col·lectivització, un model alimentari capaç de reduir la pèrdua de terres fèrtils i de biodiversitat biològica, així com les enormes despeses d’aigua potable i d’energia.

Cooking Sections van mostrar a través d’una musclada les possibilitats d’utilitzar els residus com a material

El cicle va acabar amb un àpat liderat per les cuineres del Comedor Popular La Balanza de Lima, una institució, com n’hi ha milers d’altres a la ciutat, gestionada per dones que a través del menjar han aconseguit tenir veu i representació política. Actualment, els Comedores Populares proporcionen menjar a gairebé mig milió de persones cada dia, amb més de cent mil dones actives que operen i gestionen aquestes cuines comunitàries. Aquests espais van néixer durant un perío­de de gran mobilització social i vagues generals a Lima a finals dels setanta. Ràpidament, aquestes iniciatives de cuines col·lectives autogestionades van transcendir la preparació dels àpats, convertint-se en parlaments socials, en espais on les dones migrants desenvolupen la seva capacitat per liderar projectes comunitaris en col·laboració amb diferents institucions i l’Estat.

El cas limeny no és una excepció. Responent a la creixent inestabilitat social, un grup de ciutats han acollit nous espais i sistemes de gestió del menjar durant les darreres dècades. En aquestes noves arquitectures, la cuina no forma part de l’àmbit domèstic i privat, sinó que passa a l’àmbit públic com a part integrada d’un sistema metropolità. Aquestes iniciatives han permès imaginar estructures socials i econòmiques més justes, tot convertint els espais del menjar en infraestructures, a vegades gairebé de resistència, obertes i connectades en xarxa que ens conviden a imaginar com seria Barcelona —i les urbs en general— si fóssim capaços d’acollir-les i d’eixamplar la domesticitat fins l’escala de la ciutat.

La Cuina Urbana va ser una proposta i un disseny de MAIO dins del marc del Festival d’Arquitectures MODEL, comissariat per Eva Franch, José Luis de Vicente i Beth Galí.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >