Selecciona Edició
Connecta’t
REPORTATGE

L’art com a eina de salut

La sanitat catalana i el món cultural es donen la mà per cocrear estratègies de salut a través d’activitats artístiques: l’‘Arts in Health’ s’instal·la a Catalunya

La Lourdes agafa la mà de la seva artterapeuta, amb el dibuix titulat “Resistiré”.
La Lourdes agafa la mà de la seva artterapeuta, amb el dibuix titulat “Resistiré”.

Amb les mans tremoloses i una llàgrima inesperada traient el cap galta avall, la Lourdes dibuixa un jonc allargassat en una cartolina blanca i li enganxa una ploma groga. Asseguda al llit, a la unitat de cures pal·liatives de l’hospital Pere Virgili de Barcelona, rebusca entre els llençols les ceres de colors i pinta uns núvols blaus i uns ocells marrons sobre el cel. Plora i riu alhora: “No pensava que podia fer això. M’encanta com m’ha quedat”, deixa anar confusa aquesta pacient oncològica. Iolanda Pujol, l’artterapeuta que l’acompanya als peus de la llitera, intervé tot just amb un xiuxiueig i li pregunta quin títol posaria al dibuix. “Resistiré”, resol sense titubejos.

No és lleure, el que fa la Lourdes. O no només. Darrere d’aquestes activitats plàstiques, hi ha una estratègia de salut. “L’objectiu principal és el benestar emocional i aprendre a gestionar més bé les emocions. És un espai terapèutic, d’acompanyament, i la persona el fa servir com ho necessita”, explica Pujol, que fa sessions d’artteràpia a través del llenguatge plàstic (dibuix, pintura, narrativa, collage o fotografia) per a pacients oncològics en 13 hospitals catalans. L’art esdevé un actiu de salut.

En totes les expressions, des de la lectura fins a la dansa, passant pel teatre, el cinema o els museus, l’art té beneficis per a salut prou constatats. La literatura científica ho testifica des de fa anys i l’Organització Mundial de la Salut ha donat suport al moviment Arts in Health —art en salut— amb la publicació d’un recopilatori sobre els efectes de l’art com a actiu de salut: ajuda al desenvolupament infantil, a reduir el trauma o el risc de problemes neurodegeneratius, a acompanyar i assistir en el final de la vida o a millorar el benestar emocional.

No és una vareta màgica que tot ho cura, però les arts han mostrat els seus efectes beneficiosos com una eina més de salut, i tant el sector sanitari com el cultural s’han donat la mà per esprémer-ne el potencial. A Catalunya ja hi havia des de fa temps desenes d’estratègies atomitzades pel territori, pràctiques consolidades en alguns centres i noves expe­riències que brollen amb més o menys èxit en alguns dispositius. Però ara la xarxa sanitària pública ha fet un pas endavant i ha començat a desplegar iniciatives concretes i processos per estandarditzar la pràctica de l’anomenat Arts in Health.

“Estem en plena efervescència del moviment. Quan vam començar amb això, el 2017, hi havia alguns pio­ners que ajuntaven art i salut, sobretot en camp de la salut mental”, admet Guillem d’Efak, coordinador del Programa Assistencial d’Expertesa Arts en Salut a l’Institut Català de la Salut (ICS ). Els darrers anys, les tornes han canviat: “Ara, institucions com l’ICS o l’Agència de Salut Pública de Catalunya, i universitats com la Pompeu Fabra o la de Vic, han establert aquesta línia de treball com a prioritària”, assenyala D’Efak.

L’art té beneficis per a la salut prou constatats; la literatura científica ho testimonia des de fa anys

Fins i tot, malgrat l’aturada per la pandèmia —o gràcies a ella—, les estratègies terapèutiques d’art en salut estan en ebullició als centres sanitaris. Començant pels de l’ICS, l’empresa pública més gran de Catalunya, responsable de vuit grans hospitals i del 80% de l’atenció primària. Després de la primera onada de la pandèmia, l’ens públic va posar en marxa el Recuperart, un programa de benestar emocional per a professionals sanitaris arran de l’impacte de la crisi de la covid. “Comencem l’estratègia d’art en salut per estandarditzar l’evidència quan va arribar la pandèmia. Ho anàvem a parar tot, però el que va passar va ser just el contrari, perquè ens vam adonar que, més que mai, les arts serien importants per a la salut. La pandèmia va acabar de convèncer la gent del paper de l’art a la recuperació del benestar emo­cional”, apunta D’Efak.

Sigui dit per endavant, matisa l’alt càrrec de l’ICS, que no totes les activitats artístiques de l’àmbit comunitari són estratègies de salut. Una inicia­tiva d’art en salut es distingeix d’una activitat artística lúdica perquè la primera té un “objectiu de salut explícit”. No és el mateix art i salut que art en salut, adverteix D’Efak: “Per exemple, pintar un centre d’atenció primària és art i salut, no una intervenció de l’art en salut”. Els límits estan ben definits, assegura: “Els nostres objectius de salut han de ser clars, robustos i rigorosos. Ha de ser, a més, un procés cocreat entre el món sanitari i el cultural, els destinataris de l’activitat han de participar en el disseny de l’activitat, i, en qualsevol cas, el projecte s’ha d’ava­luar i s’han de comunicar els resultats amb un article científic”.

Entre els vitralls modernistes que aixopluga el Museu d’Art de Cerdanyola, s’asseuen en cercle una desena de sanitàries del CAP Farigola. S’han apuntat a l’activitat del Recuperart “per aturar-se i reflexionar”, diu Lourdes Solà, infermera del centre de salut, i per recuperar espais de trobada, conversa i rialles entre l’equip, afegeix Sandra Ferrero, també infermera.

Arrenquen la pràctica amb una sessió de mindfulness, ulls tancats, respirant profundament. La Silvia Díaz, la referent del benestar emocional del CAP, guia els primers exercicis abans d’obrir els quaderns del Recuperart, que recull activitats de relaxació i reflexió mitjançant una obra d’art, pràctiques de papiroflèxia i música a plaer. “Dona molta energia i força. Som un equip que treballem de manera estipulada, però amb creativitat, i el fet de venir a un lloc on hi ha art i es palpa la creativitat es transmet a la nostra professió”, valora Rosmery Parra, directora del centre.

Se’n tenen ganes en el sector salut, però també en el cultural, assegura Txema Romero, director del Museu de Cerdanyola. “Fa molt que tenim aquesta vocació social d’acostar-nos a diferents col·lectius, i la primera cosa que va començar a quallar va ser l’artteràpia. De seguida ens vam enfilar al carro, però alguna cosa fallava aquí: des del museu abordàvem un camp tan complex, desconegut i perillós com és el de la salut. Si no treballem en equip, per més que l’art obri portes, si no hi ha algú aquí que sàpiga què cal fer després, no funciona”, explica Romero.

El programa Escolta l’Art, on el Juanda assegura que ha après a desfogar-se.
El programa Escolta l’Art, on el Juanda assegura que ha après a desfogar-se.

Antoni Ramos Quiroga, cap de Psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron i artífex del Recuperart, insisteix en la reflexió de Romero: “Cal establir metodologies. Tot té a veure amb la medicina, i cal tenir evidències i uns processos sistematitzats”. Qualsevol intervenció té impacte en la salut i cal saber controlar-ho. “Nos­altres vam fer un programa amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb dones migrants que patien estrès posttraumàtic per maltractament o situacions de guerra. Són situa­cions de molta intensitat emocional, i si no hi ha un expert, com ara un psicòleg, poden ser difícils de reconduir”. A través de la visualització d’obres d’art i la tècnica del pensament visual (l’anomenat visual thinking és una tècnica per organitzar idees o pensaments mitjançant un dibuix o una pintura), els professionals van aconseguir “reduir símptomes d’ansietat de les pacients, més connexió amb els sentiments i canalitzar emocions”, explica Ramos Quiroga.

I amb el Recuperart, apunta el psiquiatre, també es buscava donar “espais de tranquil·litat per ajudar a millorar la salut mental”. “Quan parlem del Recuperart, no parlem d’algú amb una depressió greu, sinó de treballadors que pateixen nivells alts de malestar emocional”, matisa. No totes les malalties presenten el mateix grau de severitat, i les estratè­gies d’art en salut han d’estar dirigides a objectius concrets: “No tractarem la gravetat d’episodis mentals severs. Però en processos de recuperació aquestes activitats poden ajudar a canalitzar emocions”.

Entre els sanitaris que ja han seguit el Recuperart a Cerdanyola, el director de la pinacoteca destaca la sorpresa dels participants “en trobar en el museu un espai de tranquil·litat, de control, on aquestes obres d’art parlen de cadascú”. Romero veu camp per treballar en el món de l’Arts in Health, i ja han començat a fer activitats per a persones amb Alzheimer i amb els seus familiars. “És al·lucinant el que una obra d’art pot despertar i fer connectar”, assenyala.

Al Recuperart ja hi han participat uns 1.700 professionals de l’ICS i D’Efak assegura que hi ha nous projectes “a les beceroles”. Com el programa amb el servei de neurologia de l’Hospital de Bellvitge i l’Orfeó Català per practicar activitats de rehabilitació respiratòria a través del cant per a pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica o amb seqüeles de la covid, per exemple. D’Efak obre la porta també a altres propostes, com ara l’exercici físic a través del teatre: “La gent gran necessita fer exercici, però les activitats estan mal plantejades perquè els fan fer exercicis amb una pilota com si fossin nens de P3. No cal infantilitzar. A través de la representació d’una obra de teatre, on el personatge hagi de moure el braç amb un mocador o aixecar-se d’una cadira diverses vegades, fas una estimulació física amb l’excusa de l’obra de teatre”.

El Recuperart és un programa de benestar emocional per a professionals sanitaris

Com la proposta de D’Efak, el 2001 va arrencar a Nova York un programa de ball per a malalts de Parkison que ja s’ha desplegat en 23 països. A través de la dansa, els pacients focalitzen la seva atenció a tractar seqüeles de la seva malaltia, com ara l’equilibri, la flexibilitat, la coordinació, la marxa o la salut mental. A Catalunya hi ha un programa de dansa a l’Hospital Sant Joan de Déu per millorar la percepció del cos dels pacients amb trastorns de la conducta alimentària, i al Sant Pau, per exemple, també s’ha creat un cor amb persones que pateixen afàsia (problemes de la parla), explica Carme García, psicòloga encarregada del programa: “Vam fer un estudi amb un grup control que feia rehabilitació amb logopèdia i un altre amb 30 sessions d’entonació melòdica, i vam veure que la musicoteràpia era beneficiosa. No hi havia diferències significatives amb la logopèdia, però era una bona teràpia complementària i millorava l’estat d’ànim”.

Catalunya ha pres la davantera amb aquesta barreja d’art i salut amb finalitats terapèutiques, i fins i tot ha posat en marxa el primer postgrau a tot l’estat d’Humanitats, Salut i Arts in Health gràcies a un conveni entre l’ICS, la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. El Departament de Salut dona suport a l’impuls d’aquesta estratègia conjunta, assegura la secretària de Salut Pública, Carme Cabezas, i la reforçarà a través de l’anomenada prescripció so­cial, el mecanisme a través del qual un sanitari i un pacient identifiquen conjuntament activitats de la comunitat per millorar la salut i el benestar. “Durant la pandèmia es va paralitzar tot, però estem en una fase de recuperació de la prescripció social perquè ara l’estem dedicant a determinades edats i al benestar emocional, però volem veure si podem ampliar-ho i consolidar-ho. La prescripció social és l’instrument per sistematitzar-ho tot”, apunta Cabezas.

Ara com ara, en aquests primers passos de l’Arts in Health, l’abordatge de la salut mental centra bona part dels projectes en marxa. Com a l’Hospitalet de Llobregat, on pacients del centre d’atenció a la salut mental participen en activitats artístiques amb l’escola municipal de música per afavorir el seu benestar emocional i combatre l’estigma que arrossega la mala salut mental. “A la consulta vèiem que, en joves de 18 a 35 anys, l’art era un espai per expressar-se, comunicar-se i estar millor. Vam veure que l’art pot ser una manera d’expressar i millorar el benestar emocional, reforçar la identitat artística que els empodera i modificar l’estigma”, justifica Anna Descalzi, psicòloga del centre.

El Juanda participa en el programa d’atenció a la psicosi incipient del centre de salut mental i és el pacient més veterà del programa Escolta l’Art. En una sala de l’escola de música, agafa el micròfon amb força i deixa volar les paraules que ha escrit: “Anem per endavant / res ens pararà / per molt que algú / ens vulgui assenyalar. (…) Volem un canvi / millor no per a mal / no ens discriminis / per la patologia mental”. Ho canta a qui vulgui escoltar-lo, amb micròfon o sense: “A mi això m’ha servit per desfogar-me. Coses de la malaltia que no explico a casa, gràcies a la música ho expresso tot allà, em desfogo i m’entenen una mica més. M’ajuda força”, admet en un descans de l’assaig.

Les estratègies d’art en salut han vingut per quedar-se, asseguren tots els experts consultats. Queda, però, molt potencial per desenvolupar. “La debilitat, ara mateix, és que hi ha massa focus en la salut mental, encara que és veritat que la pandèmia ha tornat a posar el focus a la recuperació emocional. Però cal anar més enllà i millorar també l’avaluació de resultats i la formació dels professionals”, conclou D’Efak.

Suport científic a l’art en salut

L'espai del Recuperart, al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès.
L'espai del Recuperart, al Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès.

La declaració d’intencions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és contundent: “L’art ens pot ajudar a navegar emocionalment en el viatge de lluitar contra una malaltia o lesió, a processar emocions difícils en moments d’emergència i trauma i fins i tot a recuperar-nos més ràpidament d’una lesió o una malaltia”. L’art és una eina de salut, una medicina més amb efectes positius en el desenvolupament infantil, la promoció de comportaments que promouen la salut, la reducció de l’estrès, el fre a la progressió d’algunes malalties o l’estimulació cognitiva en malalties neurodegeneratives, com ara la demència.

En una revisió de l’evidència científica publicada —es van repassar uns 900 articles—, l’OMS certifica que activitats com fer i escoltar música, ballar o visitar espais culturals, estan associa­des amb la gestió i prevenció de l’estrès. Fins i tot pot evitar el desenvolupament de malalties com ara la depressió: “Participar en activitats artístiques pot desenvolupar l’autoacceptació, la confiança i l’autoestima, que ajuden a protegir-se contra les malalties mentals. Per exemple, els nens i els adolescents que participen en programes d’arts circenses socials han millorat els seus nivells de benestar, socialització i resiliència”.

El consum d’activitats artístiques influeix, també, en la reserva cognitiva en la vellesa, que és la resiliència del cervell a les escomeses dels anys: una persona amb entrenament musical durant 10 anys o més té “habilitats visoespacials, funcionament executiu i memòria significativament més forts a la vellesa”. I també tenen menys risc de patir un deteriorament cognitiu o demència. “Anar a museus, galeries, teatre, concerts o l’òpera cada pocs mesos o més sovint en la vellesa s’ha associat amb una taxa més lenta de deteriorament cognitiu i un risc menor de desenvolupar demència”.

No hi ha dubte, conclou l’informe de l’OMS: “Hi ha un cos substancial d’evidència sobre els beneficis de les arts per a la salut”. I si bé hi ha troballes que requereixen confirmar-se o comprendre’s millor, els resultats donen credibilitat, afegeix l’estudi, “a l’afirmació que la base d’evidència general mostra un fort impacte de les arts en la salut mental i física”.

L’OMS apel·la a la prudència, però, i adverteix que l’art no és “un pal·liatiu universal”. Encara falta molt per saber: es desconeix si pot tenir impacte en l’abordatge de malalties infeccioses i hi ha molt poca investigació sobre art i trastorns autoimmunes; també hi ha escassetat d’evidències sobre la seva influència en l’epilèpsia, per exemple, i pel que fa a recerca bàsica, com la relació entre l’art i l’epigenètica, tampoc no hi ha gaire cosa. És qüestió de temps, i serà la ciència la qui haurà de seguir validant les bonances i limitacions de l’art en salut.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ