Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Blindar o crear oportunitats

Pot ser que els usos lingüístics a l’escola s’estiguin hibriditzant, però el sistema educatiu no ha deixat de funcionar com a instrument de bilingüització de la població escolar

Manifestació pel català.
Manifestació pel català.

Fa sis mesos el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Generalitat va publicar un estudi segons el qual l’ús del català a quart d’ESO hauria reculat dràsticament. Per posar un sol exemple, d’acord amb l’estudi, l’any 2021 només 2 de cada 10 alumnes utilitzava “sempre o quasi sempre” el català en les activitats de grup, quan 15 anys enrere havien dit això mateix 7 de cada 10. Les alarmes van saltar immediatament i el Departament d’Educació, oblidant que l’estudi es referia només a quart d’ESO i es basava en una mostra de 3.205 alumnes (sobre 82.178) de 55 centres (dels 1.092 existents), de seguida va extrapolar aquestes dades al conjunt del sistema educatiu i es va posar a treballar en un pla d’impuls del català a tots els centres que paradoxalment tenia com a primer objectiu “conèixer quina és la realitat lingüística de cada centre”.

Aquest estudi sociolingüístic és contemporani de l’estudi que fa anualment el CSASE sobre les proves de competències bàsiques de quart d’ESO (que tenen el seu equivalent a sisè de primària). El curs 2020-2021 van fer les proves més de 70.000 alumnes dels 1.092 centres esmentats. Doncs bé, en aquesta edició de la prova es va posar de manifest que la puntuació de competència lingüística en català havia augmentat 2,4 punts respecte al curs anterior i mostrava una progressió de 3,6 punts al llarg dels nou anys d’aplicació de la prova. Aquestes dades, que són de pràcticament tots els alumnes (no pas d’una mostra) i es basen en instruments objectius (no pas en la percepció dels alumnes), assenyalen una possible paradoxa: pot ser que els usos lingüístics a l’escola s’estiguin hibriditzant (com a reflex dels usos híbrids de fora de l’escola), però el sistema educatiu no ha deixat de funcionar com a instrument de bilingüització de la població escolar. Més que “blindar” el català a l’escola, que no deixa de ser l’adaptació local del credo jacobí (única llengua vehicular, única llengua dels llibres de text, única llengua del menjador, única llengua de les activitats extraescolars, única llengua de la retolació, única llengua de les comunicacions internes i externes...), potser el que cal fer és assegurar que els alumnes puguin utilitzar fora de l’escola —en tota mena de contextos— aquest català que no estan deixant d’aprendre a l’escola.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ