_
_
_
_
_
televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Allò que no és ‘Una història de la literatura’

TV3 sembla voler riure’s de com ignora la cultura i això no fa gràcia

Tomàs Delclós
Un moment del programa 'Una història de la literatura'.
Un moment del programa 'Una història de la literatura'.

TV3 ha estrenat un petit programa -onze minuts- quan el dia s’acaba -a les 23.25- i el factura de dos en dos com volent empassar-se’l ben aviat. Es diu Una història de la literatura i cada capítol es fa sota l’advocació d’un autor. Caterina Albert i Eugeni d’Ors han estat els primers. La seva figura i obra, però, s’esmenta inicialment molt per sobre i es fa servir aparentment per fer preguntetes amb pretensió còmica al convidat. No és doncs, un programa sobre literatura. No és exactament el joc que proposava Magritte amb el seu quadre Això no és una pipa. El pintor no enganyava amb el títol, el que mostrava la peça no era una pipa, era el dibuix d’una pipa. Aquí sí. Es mira de sorprendre l’espectador amb un engany que dura molt poca estona. La broma fins i tot podria tenir gràcia si no la fes una emissora que amb fèrria voluntat ignora la cultura i, més concretament, el món dels llibres. TV3 sembla voler riure’s de la seva pròpia misèria i això no fa ni mica de gràcia.

Els convidats dels dos primers programes van ser Empar Moliner i Toni Soler que, segons la informació del programa, tornaran a sortir. Dos noms de la tropa domèstica que apareixen sovint per diferents racons de la programació. Aquest passat dijous, Soler presentava l’Està passant, després TV3 feia Polònia, una creació seva, i finalment participava en aquest espai on, ell i Empar Moliner, van ser sotmesos a un qüestionari amb preguntes com quin títol tindria si la vostra vida fos un llibre o la seva opinió sobre les extraescolars. Com que el programa, ha explicat la presentadora, Elisenda Pineda, s’ha gastat la meitat del pressupost en el pianista, els convidats o no estaven avisats, guionats, o ho estaven precàriament perquè les respostes eren molt pobres. Fins i tot, Soler mostrava una certa llunyania mental d’on era. Devia recordar que és l’editor de la revista El món d’ahir que va dedicar un dossier a l’humor on s’esmentava la idea, inaplicable al nostre cas, que en tenia Pirandello: implica un sorrim de talent i una percepció més o menys bonhomiosa d’una contradicció, d’una veritat oculta. Ho feia Adrià Pujol en un esplèndid text sobre collonar que, lamentablement, tampoc és un concepte que expliqui el programa de TV3... si és que té explicació.

En el terreny de l’arbitrarietat és on es belluga millor un tercer personatge del programa, Godai García, recargolant pensaments, desigualment encertats, amb ironia. Llàstima que com a guionista sigui poc generós i es guardi el tall més magre. En tot cas, la presència més malaguanyada és la dels escriptors/es que s’invoquen. He llegit comentaris incendiaris i d’altres que hi trobaven la gràcia. És difícil manifestar-se sobre el sentit de l’humor que té cadascú. En tot cas, Una història de la literatura és un programa que no es farà enyorar quan desaparegui. De moment, TV3 té anunciats quatre capítols més. O sigui dues setmanes. N’hi ha prou.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_