Recomanacions de llibres en català: Ràbia, fredor, sàtira
A Infern, Purgatori, Paradís Jordi Ibáñez Fanés (Barcelona, 1962) ha construït una novel·la a partir de tres relats independents que es relacionen gràcies a la carnavalesca presència arreu del president Capgràs. A la tercera part, ‘Viatge a Citera’, l’endemà d’haver confessat públicament que tenia diners ocults en un banc d’Andorra, el president Capgràs apareix a casa d’un antic conegut seu i, voraçment afamat, es menja uns quants plats de macarrons, una capsa de galetes i una teula de xocolata belga, i després queda beatament adormit. Al capítol anterior, ‘Un conte de Nadal’, centrat en les investigacions al voltant del cas del periodista Alfons Quintà, que se suïcida després d’haver assassinat la seva dona, el lector ja havia vist unes imatges patèticament esgarrifoses: el president Capgràs, calçat amb unes sabates de dona, balla amb els braços oberts, movent-los com si fossin les ales imaginàries d’una papallona. Abans, a ‘El futur anterior’, el lector havia viatjat al regne dels morts, o a la paperera de la història, i havia assistit a una partida de cartes semblant a una missa negra de la política-ficció, condemnada a repetir-se eternament, entre els presidents Capgràs, Capavall, Puntilla i Gas, també anomenat l’Astut: és com si veient l’inefable, es veiessin a si mateixos i aquesta visió els fulminés.“El més irreparable dels vicis és fer mal per estupidesa”, deia Baudelaire.
A Infern, Purgatori, Paradís Jordi Ibáñez Fanés ha escrit la comèdia grotesca i sinistra del pujolisme, una novel·la política on les tirallongues d’odi i les construccions cerebrals s’alternen amb el deliri satíric; però si Infern, Purgatori, Paradís sap enlairar-se més enllà de la ràbia i la ferocitat es deu a la cortesia de Jordi Ibáñez Fanés, que no oblida que la gràcia d’un artefacte literari es troba a cada frase, “palpita en cada paraula escrita i salta fora de control amb cada paraula pronunciada”. I el lector queda impressionat per les imatges lúgubres del viatge a l’infern, per la sensata precisió narrativa del thriller al voltant d’Alfons Quintà, i, en fi, com si assistís al moment estel·lar d’una òpera, no pot estar-se tampoc d’aplaudir la manera de relacionar-se dels personatges —és una comèdia tràgica d’embolics— el dia de la confessió de Capgràs. També impressiona com es despleguen els lligams entre el poder polític i el periodisme, entre la corrupció de la política i la covardia del periodisme, entre la covardia de la política i la corrupció del periodisme, el deteriorament moral de Catalunya durant el pujolisme.
Infern, Purgatori, Paradís és una novel·la cívica que té la voluntat de convertir el desvari nacionalista, i les relacions entre els intel·lectuals i el poder polític, en un espai mític, però és també una novel·la contra la decepció, una novel·la d’amor i d’aprenentatge vital, un elogi de la ficció on Jordi Ibáñez Fanés actua de manera semblant al quadre al·legòric de Sandro Chia que il·lustra la portada, i, com l’os que agafa de la mà un home desorientat en una mena de selva fosca i el porta cap un lloc menys inhòspit, també condueix el lector al territori de l’alta literatura, entesa com una mescla portentosa d’idees i d’històries, de digressions i pura narració, de transcendència i d’anècdota.
Encarnacions. Biel Mesquida
L’originalitat carismàtica de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) és tan inesgotable com la seva esplendorosa, barroca i irònica retòrica, o com el seu sentit del virtuosisme literari, ple de laberíntiques paradoxes que es despleguen sense cessar: en els cent contes inclosos a Encarnacions —un decameró a la mallorquina manera— el lector trobarà el torrent indominable d’una prosa exuberant, l’esplendor vital, la consciència de l’escriptura com a mètode per existir, molta bellesa i consol moral, una gramàtica de la passió creativa, un retaule costumista transcendit gràcies a l’estil —“la realitat creada s’empelta en la realitat viscuda i els personatges desprenen un aire de família perfectament assimilable al nostre panorama social”, diu Nicolau Dols al pròleg—, i un estoc infinit d’incitacions per a la relectura.
LaBreu, 2022. 456 pàgines. 22 euros
Marginàlia. Joan Jordi Miralles
Els tres relats que Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) reuneix a Marginàlia parteixen d’una situació infernalment quotidiana: a ‘Jardins’ se segueixen les peripècies d’un home vidu i pare de dues nenes en plena pandèmia, i el lector se sent tan exhaust, desemparat i derrotat com ell pel neguit, l’asfíxia i la desorientació que l’aclaparen. Són tres sensacions que augmenten a ‘Reconquesta’, un relat sobre com la rutina i la mesquinesa de les relacions familiars pot desembocar en el racisme, mentre que en el relat que dona títol al llibre, l’aventura nocturna d’un jubilat que entreté el seu tedi espiant els jocs sexuals d’uns amants en un bosc de la rodalia, aquestes sensacions es fan insuportables. Havent acabat Marginàlia el lector necessita glopades i glopades d’aire fresc.
Males Herbes, 2021. 169 pàgines. 16,5 euros
Diatomea. Núria Perpinyà
El protagonista de Diatomea, de Núria Perpinyà (Lleida, 1961), que passa al segle XXIII en un món perfecte on les guerres ja no existeixen, el menjar tradicional ha sigut abolit, els robots formen part de la família, la política és un assumpte de dones, i les ideologies dominants són el feminisme, l’ecologia i la llibertat individual, el protagonista, un físic ressentit, proposa una solució radical per millorar encara més la vida a la Terra: suprimir els mars i els núvols perquè, a pesar de l’innegable benestar que impregna la vida dels humans, unes inundacions contínues devasten i assolen el planeta. Novel·la d’impecables aventures futuristes, d’audaces filigranes mentals divertidíssimes, traçada amb uns eficaços ressorts tècnics, a Diatomea Perpinyà també hi ha elaborat un impagable discurs sobre l’estupidesa humana.
La Magrana, 2022. 336 pàgines. 18,90 euros
Les Muses. Jordi Cussà
“Li constava que la literatura, o més ben dit l’esforç narratiu creatiu, li havia salvat la vida. Li havia justificat gairebé quatre dècades de respirar i fer la viu-viu, esperant sempre que al capdavall ell, com a individu més enllà de cap altra persona, hi descobrís un sentit genuí, transcendent, que li compensés poc o molt totes les hores, esperances, il·lusions i etcèteres que ja a l’adolescència i sense ser-ne gaire conscient havia dipositat en la màgia, sovint desagraïda per no dir traïdora, de la creació literària”; ho diu Virgili Pardal, l’escriptor constant que protagonitza, o no, Les muses, la novel·la que va deixar inèdita Jordi Cussà (Berga, 1961-2021), la culminació del tríptic que va començar amb La serp i va continuar amb El ciclop, una novel·la sobre l’aventura de ser feliç escrivint i llegint.
Comanegra, 2022. 360 pàgines. 19,50 euros
Benvolguda. Empar Moliner
Empar Moliner ha escrit una novel·la sobre l’acorralament que sent Remei Duran —una dibuixant d’èxit , amb “el certificat de menopàusica oficial”, mare d’una criatura, i casada amb un violinista d’una orquestra— quan s’adona que l’aparició d’una noia jove amenaça l’equilibri de la seva llar. Bona part de Benvolguda transita per aquest espai de pau domèstica enverinada de por, com si el naixement de l’hostilitat sobrevolés la placidesa enganyosa d’una vida embotida agressivament en la perfecció d’un matrimoni. A través d’unes pàgines feroces on l’amor i el desamor són descrits com si fossin els informes clínics d’unes precises operacions quirúrgiques, el lector avança sense fre a través d’unes pàgines on l’autora fa malabarismes continus sobre la corda fluixa del vulgar sense estavellar-se mai.
Columna, 2022. 232 pàgines. 20,90 euros
