_
_
_
_
_
A la graella
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Els gèrmens de ‘Cucut’ i ‘CODA’

La sèrie que surt de ‘La vida sense Sara Amat’ té, com el film, una bona cal·ligrafia

Tomàs Delclós
La Sara i en Pep, protagonistes de la sèrie 'Cucut'.
La Sara i en Pep, protagonistes de la sèrie 'Cucut'.

TV3 ha fet una proposta interessant. Emetre els precedents germinals de Cucut, la sèrie, a punt de cloure, que programa TV3 i la pel·lícula francesa La familia Bellier de la qual els nord-americans n'han fet un remake, CODA, flamant Oscar al millor film.

En el cas de CODA, els seus responsables milloren l'original. Tot i que són evidents les trampetes emocionals que fan a l'espectador, la gent de CODA es creu més el que explica. Resultat, no fan la comèdia d'alguns personatges de la versió francesa.

Cucut surt de La vida sense Sara Amat, pel·lícula estrenada l'any 2019 basada en la novel·la de Pep Puig que va ser premi Sant Jordi l'any 2015. I, pel que ara llegeixo, l'editorial La Galera té a punt el llançament d'un nou llibre de Pep Puig, Cucut, inspirat en la sèrie. Tot s'aprofita.

El film de Laura Jou és una peça breu sobre els dies que la nena Sara Amat va passar amagada a l'habitació del seu amic Pep abans de fugir definitivament del poble. En la darrera escena, disposada a fer autoestop, es calça unes sabates de taló vermelles de l'àvia del Pep. Un lleuger, però claríssim apunt sobre el futur de la seva aventura.

Al film, les dades sobre la vida exterior, fora d'aquella habitació, s'expliquen de manera molt escarida (l'adulteri amb l'alcalde de la mare de la Sara, per exemple) perquè La vida sense Sara Amat s'interessa bàsicament en la relació entre el Pep i la Sara, a punt d'entrar de forma sobtada i coratjosa en un ignorat món adult. Està clar que és una fugida. Jou ho explica amb bona cal·ligrafia, la mateixa que aplicarà a la sèrie (dirigida per ella i per Fernando Trullols). Òbviament, acabat l'episodi del tancament que presenta el film, la sèrie s'expandeix inevitablement per altres territoris argumentals. Els detalls sobre la fugida cap a França del Pep i la Sara (interpretats pels mateixos actors del film, ara més crescuts) és la part més primeta d'aquest eixamplament argumental que ens presenta, per exemple, un investigador de la Guàrdia Civil espavilat i exigent amb uns subordinats més aviat soques i corruptes.

El plat fort és en les conductes amagades i tèrboles de determinats personatges del poble, del terratinent en particular. Quan es descobreixin plenament endevinarem de què volia fugir la Sara. La sèrie és una producció d'Isona Passola. Film i sèrie, amb inevitables patinades, construeixen sense ornaments innecessaris un relat honest, de narrativa austera, que es fa veure. Dilluns vinent, el darrer capítol.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_