Selecciona Edició
Connecta’t

‘Reiseführer’: Som turistes o som viatgers? Tant se val!

El Centre de les Arts Lliures recupera una obra de teatre de creació irònica, empàtica i crítica de La Ruta 40 dirigida per Ferran Dordal

Albert Prat, Alberto Díaz i Sergi Torrecilla a l'obra.
Albert Prat, Alberto Díaz i Sergi Torrecilla a l'obra.

Reiseführer, en alemany, vol dir guia turística (la clàssica, en paper, cada cop més anacrònica) i guia turístic, en persona, és a dir, el que agafa un ramat de visitants de fora i els condueix per una ciutat per descobri'ls-hi. Aquest, a més del títol, és el fil conductor de l'obra de Ferran Dordal (i companyia...) que torna a escena aquest dimecres al Centre de les Arts lliures-Fundació Joan Brossa, fins al 8 de maig. El 2019 ja va guanyar el Premi de la Crítica al millor espectacle de petit format.

A principis del 2019, quan els turistes encara es multiplicaven any rere any a Barcelona, la companyia La Ruta 40 va encarregar al col·lega Ferran Dordal una obra sobre la contradicció entre turista i viatger, que van estrenar a l'Espai Lliure i van portar de bolos per algunes places catalanes i per Bilbao (versió íntegra en castellà; l'original és sobretot en català). "Vam començar un procés d'investigació molt acurat", explica el director. Van rebuscar entre pel·lícules, assajos, novel·les: El turista, una nueva teoría de la clase ociosa, de Dean MacCannell; El cel protector, de Paul Bowles (i, en pantalla, de Bernardo Bertolucci); guies ("sí, guies!", diu Dordal) de Lisboa de Fernando Pessoa; la Praga de Kafka; escrits infinits de Josep Pla; Viatge a Itàlia de Goethe; guies turístiques de principis del segle XIX (les primeres que es van fer); i també les Lonely Planet, esclar... La llista pot ser interminable.

"La nostra por era caure en una mena de crítica gratuïta, per tant vam optar per construir una obra a partir de les nostres experiències i admetent aquesta contradicció: tots estem farts del turisme, però després, un cap de setmana, agafem un vol low cost cap a Lisboa. Vull dir, el turisme ens horroritza... aquí".

Tot i que Dordal rebutja etiquetes, Reiseführer és teatre experimental, de creació, d'investigació... i documental: "Vam pensar a fer veure que som turistes aquí, a Barcelona", diu Dordal. En això també es van documentar (ell i tot l'equip: actors, tècnics...), fent un Free tour per la seva ciutat, fent-se passar per estrangers: "Aquí vam veure com s'explicava el relat de la ciutat de Barcelona als que venen de fora". I la imatge, com no podia ser d'altra manera, és fragmantada, incompleta, parcial, subjectiva... El discurs que surt de tot aquest procés creatiu és "crític i desencantat", esclar, però un discurs, al cap i a la fi, que també accepta, d'alguna manera, que tothom arrossega la condició de turista. Tot amb empatia, diversió, ironía, crítica...

Albert Prat, Sergi Torrecilla i Alberto Díaz es planten a l'escenari i escenifiquen ficcions de vides a imatge i semblança de les tendències globals, en busca de l'autenticitat perduda (o, potser, mai coneguda), de l'acceptació social i de la popularitat. "Tot sense entendre res del què passa al nostre voltant", escriu Dordal sobre l'obra.

No improvisen del tot, però tampoc memoritzen. "El text no està escrit", diu el director i autor. "Per això sempre dic que no assagem sinó que entrenem. És tot plegat un exercici de dramatúrgia actoral en què es combinen peces, un reguitzell de diferents històries i ni tan sols cada dia expliquen les mateixes: els actors saben què diran, però no com ho diran exactament. Igual que el guia turístic, que sap què ha d'explicar, però cada dia ho diu d'una manera o una altra. I igual que quan expliques una anècdota: te la saps, però cada vegada l'expliques de manera diferent. A l'obra, en realitat, hi ha un principi i un final clars, però al mig, tot és com surti". La naturalitat està servida. Durant la hora i mitja (que es pot allargar fins a les dues hores, ben bé) de l'obra, els actors van muntant un trencaclosques al terra, que ve a ser una metàfora del caos en què ens movem.

Com qui diu, Ferran Dordal s'estrenarà com a actor (alguna cosa ha fet, però poca: "Ara veig que és molt difícil el que demano als intèrprets!", reconeix), perquè a partir de la setmana que ve substituirà Albert Prat (que té altres compromisos). "Jo explicaré altres coses, no exactament les que deia l'Albert, però no passa absolutament res, les experiències són nostres, de tot l'equip, les narri qui les narri".

Ferran Dordal reconeix que viatja poquet i que la majoria de vegades ho fa per feina: "Llavors aprofito i em quedo uns dies fent turisme, amb la consciència tranquil·la", revela, amb humor. A més, viu al Raval: "Després de dos anys de pandèmia, aquesta Setmana Santa ha estat molt dura!", confirma. I recorda aquell matrimoni d'El cel protector, els primers estrangers que arribaven a Tànger després de la II Guerra Mundial i asseguraven que ells no eren turistes, que eren viatgers... "La diferència, expliquen, és que el turista quan arriba ja està pensant en tornar a casa; el viatger pot ser que no torni mai", diu Dordal. Molts es pensen que són viatjants. I són feliços fent... turisme. No passa res.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >