_
_
_
_
_
A LA GRAELLA

‘Caigut del cel’ de TV3, la mateixa excursió per diferents brancams familiars

El programa que investiga si hi ha hereus té un gran èxit entre persones de més de 75 anys

Tomàs Delclós
Roger Coma al programa 'Caigut del cel' de TV3.
Roger Coma al programa 'Caigut del cel' de TV3.

A Caigut del cel tot resulta postís malgrat els esforços que fa el conductor per posar-hi convicció. Roger Coma és un bon intèrpret (vegeu Com si fos ahir), però li resulta impossible fer-nos creure que està vivint una investigació oberta del tot. La lògica de la producció -un format holandès- demana prendre una precaució òbvia: abans de començar a gravar... saber si descobriràs els hereus del cas triat i si a aquests se’ls ha d’anar a trobar a La Rioja o a Brisbane, cosa que perjudicaria severament el pressupost del programa.

El primer capítol es dedicà a trobar els beneficiaris de la mort intestada d’una arquitecta, Cristina Azcona. No som davant d’un cas com el misteri dels Lemesurier i la mort persistent dels primogènits hereus que va investigar Poirot. Roger Coma ha de visitar a cada capítol, com és lògic i previsible, el registre civil, un arxiu parroquial, un o dos de municipals... Sempre d’excursió per itineraris molt semblants. Una altra visita inevitable, que ja es va produir al segon capítol, és als arxius mormons que conserven immenses genealogies per poder celebrar els batejos en nom dels morts, que solament són vàlids si els difunts l’accepten i “segueixen el Salvador” quan són al món dels esperits.

Coma fa el programa assessorat per una empresa dedicada a la indagació genealògica amb un sospitós protagonisme promocional. Res de tot això desperta la més mínima intriga. I quan descobreix els beneficiaris, el programa s’acaba sense saber exactament el valor de l’herència ni, en alguns capítols, què en pensen fer els hereus. Això sí, la darrera cosa que desvetllà el primer programa va ser una dada íntima d’Azcona, autèntica víctima de la indiscreció de Caigut del cel. Hi va haver una vulneració més moral que no pas jurídica de la privacitat del personatge. Una vulneració que, a sobre, resulta gratuïta, no aporta res a aquesta necrofílica excursió. El programa es va presentar dient que la cerca de parents amb drets hereditaris serviria per explicar la història d’una família. No és així i millor que no sigui així perquè saber que una filla molt llegidora tenia una mare dominant ni crea un personatge ni serveix de res. El programa és, doncs, una navegació per l’arbre genealògic d’una família de qui et repeteixen noms, dates de naixement, defunció i estat civil dels seus membres. Recitatiu molt pesat si el brancam és frondós. L’únic alleugeriment el posa Coma que espurneja alguna ironia o fa un comentari aliè a la investigació que l’ocupa.

Els dos primers programes han tingut un notable èxit d’audiència. El segon capítol va fer un 18,1 % millorant un punt i mig l’audiència del primer. El tercer capítol va fer un bon 16,2. Ara bé, llegeixo a Elmondelatele que en la franja d’espectadors de més de 75 anys, el share del segon dia va ser d’un considerable 26,8%. Francament, el Col·legi de Notaris hauria de pensar si convertir-se en el patrocinador d’un programa que, segur, fa rumiar als avis i àvies que no han documentat les seves darreres voluntats patrimonials.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_