Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA OPINIÓ i

Fusió!

Hi ha una dona capaç de fer tornar l’entusiasme per la lectura a les aules, a les llars, a totes les motxilles del país

La Teresina és la mixtió de tres iaies que per acabar una feina es van fusionar.
La Teresina és la mixtió de tres iaies que per acabar una feina es van fusionar.

Conec algú que sap què fer perquè els joves llegeixin. És la meva amiga Teresina, té vuitanta anys i no se sent gran. Per fora és aquelles tres senyores de La Cubana fusionades. I quan dic fusionades, em refereixo a la tècnica que recordareu de Bola de Drac. Per als no iniciats: un parell de guerrers fan uns moviments sincronitzats, i també ridículs, d’on resulta la unió perfecta dels seus cossos i potencialitats, esdevenint de la màgica amalgama un tercer guerrer exponencialment més poderós que la suma de tots dos.

Un dia, quan la Teresina encara estava repartida entre les tres germanes solteres del barri de Gràcia, els va venir un encàrrec tan ben pagat que no van poder rebutjar (recordem que tenien un negoci d’economia submergida a casa). Era l’octubre del 2020. Tots els veïns que les solien ajudar estaven de baixa i s’havia de produir una quantitat ingent de mascaretes per a un important proveïdor de Madrid. Van sargir, tallar i cosir nit i dia, però no es treien la feina del damunt. Així que després d’haver d’admetre que totes tres per separat no se’n sortirien, van decidir fusionar-se, tal com els havia suggerit el nano de la botiga d’informàtica a qui tenien llogada una habitació. Ell els va ensenyar la tècnica tot enriolat. Però aquelles senyores no reien pas, estaven ben decidides a entregar la producció dins el termini establert.

Els ho va advertir: amb tres no s’havia intentat mai. No obstant això, el van desoir. Li van dir nas de mocs, que què no podrien fer elles, que havien sobreviscut a tants presidents d’escala. No dubteu que ho van aconseguir, és clar, i ara la Teresina és la mixtió de tres iaies que per acabar una feina es van fusionar.

La dona resultant és potent, però no fa goig. S’ha quedat amb la lleugera gepa de la Carmeta, la mala circulació de la Conxita, i la graduació de la Caterina, que era la que tenia més mala vista de totes tres. Però a l’interior hi conserva el millor de cadascuna, allò que les feia avenir-se tant quan encara no eren una de sola: totes tres se sentien joves per dins i, per tant, connectaven amb el jovent. Sabeu que això és un tresor, la pedra filosofal. Als ulls hi té el foc de la pubertat, la preguntera d’un infant, la seguretat d’una adultesa de manual. Diu que amb tot això escriurà novel·les juvenils, ha llegit que el mercat necessita un desllorigador, sobretot el català. Estic segura que si algú pot fer-ho serà la Teresina, un ésser quasi perfecte que sap què volen tots els que per dins són com ella. Podeu pujar-hi de peus: l’entusiasme per la lectura tornarà a les aules, a les llars, a totes les motxilles del país. Diu que obri l’ordinador i ja la tens dictant-me la novel·la que ho canviarà tot.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >