Selecciona Edició
Connecta’t
ART

Sandy Moldavia defineix la seva premiada obra com el treball d’una fan

L'artista visual, premi Art Jove 2021, transfigura la crítica anticapitalista general que impregna tot el seu treball en una manifestació d’amor particular a les seves artistes preferides

Moldavia fa una manifestació d’amor a les seves artistes preferides.
Moldavia fa una manifestació d’amor a les seves artistes preferides.

"El treball d’una fan”, així és com l’artista visual Sandy Moldavia (la Prosperitat, Barcelona, 1994) defineix la seva última obra, *_I love you with all my heart_* (premi Art Jove 2021). Amb arrels llatinoamericanes per part de mare i aragoneses per part de pare, aquesta artista catalana ha transfigurat la crítica anticapitalista general que impregna tot el seu treball en una manifestació d’amor particular a les seves artistes preferides: Dalila Virgolini, Tomoko Sawada, Shana Moulton, Molly Soda, Gillian Wearing i Pipilotti Rist. De Fracasada (2017), El 16 de diciembre del 2019 cumplí 25 años y me apunté al servicio público de empleo estatal (2020) o Parada² (2020), a la construcció d’un món virtual i el disseny dels avatars d’una fan i les seves ídols a través de l’app sud-coreana, metavers i xarxa social Zepeto.

Presentada a La Cuina del Macba, i posteriorment, exposada en forma d’altar a l’exposició col·lectiva Las ruinas son hoy nuestros jardines, a cura de Víctor Ramírez Tur i Daniel López del Rincón a la Sala d’Art Jove, *_I love you with all my heart_* és, probablement, una obra pionera de la nostra contemporaneïtat pel que fa a l’art digital a Catalunya. La precarietat i la mediocritat del sistema cultural ignoren o invisibilitzen el talent d’artistes que pensen i creen, treballen, lluny de l’endogàmia i el nepotisme que caracteritzen els circuits artístics. S’enalteixen els fills de i els seus amics —també rics o, simplement, desclassats en nom de l’interès—, posseïdors d’un volum de capital econòmic i contactes que, malauradament, no està mai a l’altura de la qualitat de les seves obres. “Tant de bo!”, penso.

Però sembla que avui, a diferència d’altres temps, el privilegi ha esdevingut, absolutament, sinònim de despolitització i mal gust generalitzat en aquells que, entre ells, els uns als altres s’assenyalen i s’anomenen “artistes”. I és que el diàleg entre les ideologies i la bellesa no és, simplement, necessari, sinó que és intrínsec a qualsevol manifestació artística no fallida. Així ho constata Moldavia, que des de les poètiques del fracàs que generen el capitalisme i els elements cute de la cultura d’internet, desafia, èticament i estètica, la misèria que altres objectualitzen reproduint les mateixes dinàmiques, injustes i violentes i/o subvencionades per les mateixes institucions que, aparentment, critiquen. Perquè, com afirma, Susan Sontag: “Hi ha gust en les persones, gust visual, gust emocional; i hi ha gust en els actes, gust en la moralitat. La intel·ligència és, de fet, un tipus de gust: el gust per les idees”.

Al llarg de la seva obra, Moldavia, graduada en Arts i Disseny a l’Escola Massana i amb un màster en Teoria de la Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, narra la trajectòria d’una artista de la meva generació, filla de la classe treballadora migrada a Catalunya, amb estudis superiors artístics i universitaris, i, per tant, relata la seva frustració. Al finalitzar el grau, adverteix el fracàs del seu futur artístic i laboral i penja al capçal de la seva habitació un tapís amb la paraula fracasada brodada amb punt de creu per ella mateixa.

Tres anys després redacta un rant literari anticapitalista contra el sistema cultural en format Word i WhatsApp que penja al seu web, una mena d’habitació pròpia en la qual pots, per exemple, visitar My own museum (2018-...) o consultar un esquema-collage Sobre la fatiga (2019) en relació amb el seu assaig Convivir con la fatiga: la teoría de Peran y la práctica artística de Virgolini (2019). El premi obtingut, amb 1.020 euros, així com la presentació i l’exposició de l’obra premiada, no substitueixen un discurs de malestar, abordat a partir de l’autoburla i la ironia, estetitzat des d’un gust exquisidament femení i cute, per un desig adolescent fet realitat: retre homenatge a les seves referents i fer-se selfies amb elles en un espai de meravella i fantasia.

Com si es tractés d’una celebració o de la culminació d’alguna cosa, Moldavia expressa i polititza a *_I love you with all my heart_* el seu amor per les coses boniques, per fer-les, per poder-les fer. I ens recorda que, avui, sempre, la lluita per la qualitat artística d’un país és lluita de classes. I, per tant, és justa i és bella, i, finalment, vertadera. Aquí rau el caràcter emancipador de l’art, la literatura i el pensament: un pacte d’amor amb els grups dels precursors o dels qui sostenen la tendència més avançada. Des de la militància del just i el bell, la nova avantguarda.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >