_
_
_
_
_

Cinc pastisseries de premi

Les Faves de Cacau són els guardons que es donen a Sant Vicenç dels Horts coincidint amb la Mostra Internacional de Pastisseria

Ferrer Xocolata d'Olot.
Ferrer Xocolata d'Olot.
Mar Rocabert Maltas

Catalunya té molta tradició pastissera, i des de fa tres anys té uns guardons que premien les millors pastisseries: les Faves de Cacau. Es lliuren a Sant Vicenç dels Horts, municipi que organitza la Mostra Internacional de Pastisseria des de fa cinc anys, i cada vegada agafa més volada gràcies a l’impuls del pastisser Eugeni Muñoz. L’última edició va ser fa un mes i en van sortir reconegudes una cinquantena de pastisseries. Entre aquestes, nou van aconseguir una menció especial a la innovació, el dolç singular, pel seu valor històric o per ser la millor de la seva regió. Us en destaquem cinc de diferents punts del territori, per si us animeu a fer una excursió amb premi a l’arribada.

Origen Bean to Bar (Lleida)

No és estrany que Ivan Pascual s’hagi endut la Fava d’Or més innovadora perquè la botiga Origen, que va obrir fa sis mesos al carrer Major de Lleida, porta la pastisseria amb xocolata a una altra dimensió. Tots els seus productes estan elaborats amb el mètode bean to bar, és a dir, que el pastisser elabora la xocolata de forma artesanal des que rep els grans de cacau fins que acaben en una rajola o es fonen per acompanyar la pastisseria. Amb una zona de degustació i xocolata de 22 orígens diferents, sempre de cacau seleccionat d’alta qualitat, Ivan Pascual ha creat un petit temple per als amants de la xocolata. No us perdeu la seva proposta bean to cup, una alternativa al cafè amb llet per als més xocolaters: una beguda de xocolata preparada al moment a triar entre sis orígens diferents de cacau, un toc de sucre a demanda i llet o aigua segons el gust del consumidor. Carrer Major, 12, Lleida.

Ferrer Xocolata (Olot)

La pastisseria Ferrer i la seva germana Ferrer Xocolata, que estan de costat a la plaça Mora d’Olot, han merescut la Fava d’Or a la pastisseria amb més valor històric. La seva vida es remunta a fa 115 anys, quan va néixer la pastisseria Ferrer, que avui conserva l’interiorisme modernista original i la majoria del mobiliari. Encara que als anys seixanta van modernitzar la façana, quan van fer el centenari es van adonar que recuperar l’aspecte original seria un encert, i des d’aleshores la pastisseria té la mateixa fesomia dels inicis. Si hi aneu, Jordi Ferrer us recomana que tasteu el milfulles de crema, la seva especialitat. A l’edifici contigu, hi ha l’espai Ferrer Xocolata, que va obrir fa set anys per centrar-se en les delícies procedents del cacau. Té quatre plantes, dues d’obrador que es veu des de la xocolateria, amb botiga i zona de degustació. Ara ja estan centrats en les mones. Plaça Mora, 5, Olot.

Mervier Canal (Barcelona)

Abans que res aclarir que Mervier Canal és la pastisseria Canal que molts teniu al cap, amb dues botigues al carrer Muntaner i Calvet, amb uns croissants premiats més d'una vegada. Quan va fer 50 anys el 2020, va decidir fer un homenatge als seus fundadors, els germans Mercè i Xavier Canal, i de pas evitar la confusió amb la pastisseria Canal del carrer Còrsega. Així que la Canal s’ha endut també una Fava d’Or, en aquest cas al dolç més singular, per la creació dels pastissos homenatge. Una iniciativa que recupera la tradició de dedicar pastissos a personalitats de la cultura, com és el cas de la sara o el massini, i va començar amb el pastís Guinovart i ha seguit amb el pastís dedicat a la soprano sueca Irene Théorin. Ajustant-se als gustos de l’artista, la pastisseria va crear una galeta d’espècies amb una mica de caramel, crema de vainilla i pomes ensucrades. Una recepta actualment disponible. Carrer Muntaner, 566, carrer Calvet, 15, Barcelona.

El Cigne (Manresa)

Amb dos locals, al carrer Barcelona i al carrer Urgell, la pastisseria Cigne és un clàssic de Manresa, oberta el 1964 per l’Arturu i la Maria, avis de David Pérez Blaya, que ara està al capdavant amb els seus pares, la Maria i en Salvi. S’ha endut el premi a la millor pastisseria de la Catalunya Central. Té un repertori clàssic, però la tercera generació ha modernitzat l’oferta amb pastissos semifreds com la mousse de xocolata blanca amb coco i un interior de fruita de la passió i pinya, o la mousse de xocolata blanca caramel·litzada al forn amb un interior de torró de xixona i toc d’albercoc. El pastisser també explica que un altre èxit de la casa és el pastís de formatge, al qual li han donat una volta al sabor amb una crema de formatge pròpia i una cocció justa que li donen un toc més lleuger en boca. Si us agrada tastar els dolços locals, aquí trobareu les ametlles de la llum, que porten praliné i estan recobertes de xocolata. Són típiques de la Festa de la Llum, que se celebra el 21 de febrer, però en tenen durant moltes setmanes. Ara les trobareu. Carrer Barcelona, 10, i carrer Urgell, 9, Manresa.

Pastisseria Gil (Llívia)

Del Pirineu, la pastisseria premiada és Gil, originària de Llívia des de fa 37 anys, però amb un establiment a Puigcerdà des de en fa cinc. Fa 12 anys que David Gil la porta amb ganes d’innovar la tradició que ha après dels seus pares. En pastisseria clàssica, explica que el pastís de més èxit és el sacher, però que també tenen una venda estrella, els braços de gitano de nata i crema, que es mengen com xurros els clients francesos. Això sí, el més especial és el bescuit de torró de Xixona, un semigelat amb una recepta heretada del seu avi. La seva aportació es nota en les mousses, com la de mango i festuc, o la de gerds amb cremós de xocolata sobre una base de pa de pessic de xocolata i cruixent també de xocolata. Carrer Raval, 38, Llívia, carrer Alfins I, 7, Puigcerdà.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_