Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES CRÍTICA i

La necessitat del pensament crític

bell hooks insta a endreçar tots els biaixos que han influït en l’ensenyament i el saber de la nostra societat

Per hooks, els grans moviments per la justícia social que han provocat revolucions petites i poderoses són el dels drets civils i el feminista.
Per hooks, els grans moviments per la justícia social que han provocat revolucions petites i poderoses són el dels drets civils i el feminista. etty

Potser el que primer pot cridar l’atenció de bell hooks és el nom i cognom en minúscules. Però, en llegir-la, el que ens sorprendrà és no haver-ho fet abans. Raig Verd acaba de publicar Ensenyar pensament crític, en català i castellà. Aquesta edició arriba poc després de la seva mort; la traducció ja estava en marxa. Arriba poc després, també, que Tigre de Paper i Bellaterra publiquessin en català i castellà La voluntat de canviar. Podem parlar d’un moment bell hooks per com està sent coneguda, llegida i discutida en diferents ambients que no havien tingut ocasió de fer-ho. Ens arriba una autora fonamental per pensar les diferents opressions que es poden viure a les nostres societats, una autora clau per al pensament feminista, dels drets civils, la justícia social... I per a una realitat molt relacionada amb les esmentades: l’educació.

L’educació forma i transforma les persones: “Havent après a creure en la superioritat de l’imperi dels Estats Units, de la raça blanca i del sexe masculí, quan la majoria dels alumnes de l’educació obligatòria arribaven als centres d’ensenyament superior, l’adoctrinament ja havia arrelat. Una de les grans revolucions dels darrers cinquanta anys ha estat el fet que els educadors han qüestionat aquests biaixos”. És important saber què ho ha fet canviar i com. Ens diu: “Una pedagogia crítica inclou tots els camps d’estudi que tenen per objectiu redreçar els biaixos que han influït en l’ensenyament i el saber de la nostra societat d’ençà que es va obrir la primera escola pública. Els dos grans moviments per la justícia social del nostre país que van canviar tots els aspectes de la nostra cultura i van crear revolucions petites però poderoses en l’educació són el moviment pels drets civils i el feminista”.

La necessitat del pensament crític

ENSENYAR PENSAMENT CRÍTIC

bell hooks

Trad. Josefina Caball

Raig Verd

224 pàgines

19,90 euros

Estem davant de la tercera obra que hooks dedica a l’educació al llarg de la seva llarga trajectòria com a docent i assagista; Capitan Swing ja va publicar l’any passat Enseñar a transgredir. La educación como práctica de la libertad. Aquesta que ara podem llegir en català és una mena d’obra final en què recull tot allò essencial sobre el que ja havia parlat, però d’una manera més organitzada i sistemàtica. Les altres obres, també de gran interès, són reculls de materials, dels molts materials que va elaborar pensant en l’educació. L’obra s’organitza a partir de breus apartats dedicats als elements que considera essencials. La seva és una obra destil·lada després de tota una vida de docent, d’intel·lectual i activista. Això es percep en la intensitat de moltes de les pàgines del llibre, tant si està parlant de les opressions que s’han de transformar com de la importància de l’humor, la comunitat o la conversa.

És una obra en la qual es va avançant a poc a poc, establint connexions, dialogant amb gent diversa i fent aparèixer autors i autores de qui ens recomana obres; per exemple Daniel Williangham, que l’ajuda a incorporar elements per a la definició del pensament crític. Williangham destaca que consisteix a “veure els dos costats d’un problema, a mantenir una actitud oberta davant de noves proves que refuten idees immadures, a raonar desapassionadament, a exigir que les afirmacions vagin acompanyades de proves, a deduir o inferir conclusions a partir de les dades disponibles, a resoldre problemes...” Ella afegeix: “Tenir la ment oberta és essencial per al pensament crític. Sovint parlo d’obertura radical perquè, després d’haver passat tants anys en entorns acadèmics, se’m va fer evident que era massa fàcil aferrar-se als punts de vista propis i defensar-los, i al mateix temps descartar altres perspectives”.

Potser serem del parer, o desitjarem, que tot el pensament hauria de ser crític. No és així; hooks ho mostra i per això la insistència en l’adjectiu. Massa pensament contribueix a les opressions que hem patit o patim, i no ens ajuda a pensar per les limitacions que imposa. L’obra de hooks vol oferir eines per pensar críticament, també el que ella ofereix, també el que fem nosaltres. És una contribució per aconseguir un pensament que ja no calgui adjectivar.

És un llibre fonamental per a tothom a qui li interessi l’educació, en el sentit més ampli. Sempre ens estem formant, sempre ens estem educant, sempre estem aprenent, dins d’un aula o fora. Amb un diari, una sèrie, una pel·lícula, una obra de teatre, una sessió parlamentària, una entrevista... Els problemes, els reptes als quals s’enfronta l’educació, no només estan presents en els centres educatius, de les edats que siguin, sinó que formen part del conjunt de la societat. Com diu hooks: “Ensenyar fora de l’aula és una manera de garantir que tothom té accés a una educació democràtica”.

A les portes del 8-M, en un període de creixement del feminisme com mai abans, hooks ajuda a pensar sobre opressions patriarcals encara presents. Trobem una contribució molt interessant per pensar de quina manera el conjunt de la societat ha d’actuar per superar-les. En aquest llibre insisteix en la manera com l’educació ha estat una peça clau del patriarcat i en la importància del moviment feminista per canviar aquesta realitat, un canvi en el qual s’ha de continuar treballant.

La filosofia ha d’estar en la comunitat, en la quotidianitat, en lletres minúscules

Enmig de les controvèrsies davant de l’esborrany de nou currículum que ha proposat el Departament d’Educació, hooks pot ser algú ben interessant amb qui dialogar. Ens ajuda a pensar el que és essencial de l’educació, més enllà de quina de les possibles opcions de currículum s’acabi establint. L’essencial és el pensament crític. Això s’aconsegueix amb el què, els continguts, i amb el com, la manera d’ensenyar.

Es parla de la pèrdua de pes de la filosofia i de com n’és, de necessària. No es qüestionarà això aquí, ens hi dediquem i ho sabem. hook comença el seu llibre amb paraules de Paulo Freire a Per una pedagogia de la pregunta. La importància de fer-nos preguntes, de buscar respondre-les. Això que sempre elogiem de la filosofia, ens hem de preguntar si s’aconsegueix amb una matèria que encara avui no ha incorporat mai cap pensadora al temari de les proves d’accés a la universitat, ni tampoc un autor que no sigui blanc, cosa que en massa ocasions no ens ajuda a pensar... Un debat pendent, des de fa massa temps, potser des que el 1967 Manuel Sacristán va proposar suprimir les llicenciatures en Filosofia i l’assignatura a l’ensenyament mitjà. Ho proposava un filòsof en defensa d’una altra manera d’ensenyar i treballar la filosofia, en la línia del que aquí fa hooks. Una filosofia que sap que totes les matèries ensenyen a pensar. Una filosofia que, com el pensament crític, ha d’estar arreu, en la quotidianitat, en la comunitat, en lletres minúscules, com les del nom que va adoptar bell hooks.

L’educació forma i transforma les persones.
L’educació forma i transforma les persones.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >