‘El sensespai’, a la Flyhard, descobreix el dolor amagat rere un diagnòstic
Lara Díez Quintanilla ens tanca en una consulta d'orientació psicoanalítica per transmetre el patiment que hi ha per sota de les etiquetes de trastorns
Lara Díez Quintanilla és psicoterapeuta. Quan va acabar els dos anys del curs Psicoteràpia de grups i famílies, impartit pel Grup Alfa, el 2012, va presentar un treball d'investigació sobre Trastorn Límit de Personalitat (TLP). Però Lara Díez Quintanilla és, també, dramaturga i actriu i va afegir un annexe en la seva recerca formativa: una obra de teatre, esclar. "Entenc el teatre com una experiència col·lectiva per transformar-nos", argumenta l'autora d'El sensespai. "Es parla de teatre social, o necessari..., però jo fujo d'aquestes etiquetes, perquè el teatre, per si mateix, ja ho és, de necessari. En aquest cas, el que havia aprés en el curs era molt valuós i el teatre era la millor manera que conec per divulgar-ho", explica, amb claredat. "Vaig convèncer una companya per fer la lectura de l'obra. Estàvem mortes de vergonya!"
Aquella va ser la primera lectura, totalment amateur, esclar, d'El sensespai, de la qual l'any passat es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett, on Díez Quintanilla va ser resident, i el passat 24 de febrer es va estrenar a la Flyhard, en un muntatge dirigit per ella mateixa que es mantindrà en cartell fins al 18 d'abril. L'obra ens trasllada a una consulta d'orientació psicoanalítica, on la Tània, una noia amb TLP diagnosticat i supervivent a un intent de suïcidi, s'enfronta a la Laura, la psicòloga a qui han derivat la problemàtica de la pacient.
Díez Quintanilla havia fet un estudi molt profund de la simptomatologia associada al TLP. "I amb tots aquests símptomes, de manual, vaig fer un còctel, una mena de decàleg del trastorn. Teixir la història ja ha estat cosa meva", explica. I la història pretén entendre el llenguatge i l'actitud d'aquestes persones: "No hi ha temps entre emocions: riuen, ploren, et foten un moc. Tot de manera sobtada". D'aquí surt el personatge de la Tània: alterat, agressiu, defensiu, indignat. "El mecanisme l'entenem, però a l'obra està portat a extrems".
El contrast entre la Laura (la psicoterapeuta) i la Tània és total. Estan allà, en el petitíssim espai de la Flyhard, una davant de l'altra, però les separa un abisme. La primera parla de "cadena de successos des del dia 24"; la segona es queixa perquè tothom es pensa que és "una puta traumatitzada". La primera parla de "protocol"; la segona proclama que li agrada "el sexe forçat" (ai...). La primera parla de "dispositiu de contenció"; la segona esclata: "No teniu ni puta idea!"
El combat dialèctic, intens, duríssim i ple de revelacions i punts d'inflexió, camina cap un punt que pot ser de no retorn. Es tracta de "transmetre el relat i el dolor que hi ha darrere de cada etiqueta, de cada diagnòstic", comenta Díez. "Explicar el dolor de la Tània fins a destapar el secret, fet que pot tenir conseqüències devastadores".
L'espectador va descobrint què és el sensespai, aquest lloc (o no-lloc), rere del mirall, de construcció de fantasies per viure i superar el dolor. L'explosió del secret allibera tot un món de confusió, dolor, ignoràncies, violència, agressions... i el debat queda servit: "Es tracta de veure com s'experimenten aquestes conductes en una situació familiar en què no te n'adones del que està passant. Fins a quin punt la llibertat es important? És bo crear un mon fantàstic on sobreviure? Tots, en realitat podríem estar diagnosticats de TLP! Molt debat sobre la taula. Com a La vita è bella, es tracta de crear un univers familiar fantàstic per sobreviure a la tragèdia".
Gairebé tot l'equip artístic d'El sensespai són dones. Cinc actrius es combinen en la interpretació dels dos personatges: la Montse Morillo, la mateixa Lara Díez Quintanilla i la Francesca Vadell fan de doctora i l'Anna Pérez Moya i la Gemma Polo fan de pacient. "Això de fer torns era una qüestió purament pràctica", revela la també directora de l'obra. "Estar programats dos mesos se'ns fa complicat perquè tothom té compromisos que, en la situació precària en què es troba el teatre, no pot desatendre. Però des d'un principi vam ser conscients de la riquesa brutal que aportava abordar el què tracta l'obra en equip. Cada actriu fa seu pel personatge i diria que fins i tot pot semblar que cada funció, amb unes o altres actrius, és una obra diferent".
Triomf a Buenos Aires
La Lara ens va atendre aquest dimarts per telèfon, mentre esperava per embarcar en un vol que la torna a Barcelona de Buenos Aires. Allà, a la sala Timbre 4, acabava de guanyar el Torneig de Dramatúrgia Transatlàntic del Temporada Alta amb l'obra Kwam Sukh ("que vol dir plaer, en islandès", aclareix), la història d'una parella que decideix explicar-se certs secrets ara que esperen un fill. La rebuda de l'obra allà ha estat tan bona que la dramaturga no descarta haver de tornar a creuar l'Atlàntic i l'Equador: "A la companyia Timbre 4 estan entusiasmats i els encantaria representar-la", diu. "Però soc conscient que és un projecte difícil..."
Sobre la firma
