Selecciona Edició
Connecta’t
ULL DE PEIX

Artefactes: patates fregides sense oli

Un dels molts nous utensilis que ha esdevingut una moda a les cuines

Fregidora sense oli.
Fregidora sense oli. EL PAÍS

Les patates fregides sense oli són un fet. Tenen el seu gust i textura, el sabor no és obviament oliós ni plom a la panxa. Han sortit a rotlle i han arribat a les cases les fregidores d'aire, artefactes que permeten preparar, sense una bassa de greix líquid, patates fregides —guarnició menú universal—, croquetes, fins a costellots, flams, cassoletes o mini pizzes, entre altres coses. És un recurs tecnològic interposat, un mini forn redissenyat. Fa dècades es va pregonar la truita sense patata ni ous, era una acció contra la misèria no una aposta vegana. 

Dins la cuina, no sols en els plats, la innovació trenca esquemes. Ara entra en joc la teòrica superació de la fregidora tradicional, la simple paella metàl·lica, o el seu avanç en la fritada per immersió en molt d’oli que va ser la fregidora elèctrica amb cistella. La novetat de les patates frites i la reste sense oli és ocurrent i atrevida en el seu discurs i implantació; gràcies a les campanyes clàssiques, les plataformes de venda en línia, el boca a boca arrela més l’invent.

L'artefacte ha esdevingut una moda, contagiosa. Entre culetjadors de fogons i usuaris sense pretensions la complicitat és fàcil, apareix el desig i la cerca d'un menjar menys gras, aliat de la dietètica. La cocció és més neta, uniforme, programable, amb menys olors i requereix menys atenció en el procés.

En aquest sector del petit electrodomèstic van traspassar les fronteres de la novetat els robots, en realitat olles amb motor, diversos instruments, maquinària i rellotges. L’olla d’acer inoxidable de pressió marcà estils, una època, ara i temps abans. El robot disseny pioner universal, expandit en cercles d'amistat i grups com l'estratègia del tupperware, va ser àmpliament imitat en la seva versatilitat: des dels arrossos fins a les cremes de verdures o l'elaboració de masses de farines.

Els robots de cuina, privats i professionals, han quallat de manera vertical i compten amb desenes de versions i bastantes marques, més enllà de l'aquella impactant thermomix fundacional.

Dins les cuines, des de gairebé sempre, existeix un arxiu monumental d'olles, gots, plats, coberts i bastants objectes prescindibles. Predominen els artefactes i mini maquinària auxiliar o central en el procés de transformació i elaboració dels aliments de manera més convenient i atractiva.

En les albors de la modernitat van entrar les batedores, les torradores, les trituradores elèctriques, túrmix i minipimer, amb les liquadores integrals o les exprimidoras senzilles, com les cafeteres amb cable, abans de les que necessiten càpsules d'alumini. Les rentadores de plats (mobles fixes) foren alliberadores.

La cuina domèstica, l'alimentació organitzada, va néixer quan els precursors humans van dominar el foc, van desenvolupar l'habilitat d’encendre la flama, de fer foc a voluntat. Les flames, la calor, l'aigua en bullir van aportar la capacitat de disfressar i prolongar el vigor de la carn dels animals, les bèsties de caça, pel, ploma i la pesca d’escata. La bèstia escorxada esdevingué productes comestibles. També es curtiren al fum les carns i peix. Durant segles, fins ara, la calor, les flames i les brases, va ser el vector central dels menús de les persones.

La modernitat es va generalitzar amb l'energia elèctrica, les neveres i els congelats, la capacitat de regular les preparacions. Un gran accelerador de la societat de consum. Una cataracta d'instruments regits per l'electricitat van envair les cuines, moltes vegades amb utilitat secundària. Un encenedor es transforma en una torxa de flames que ajuda a daurar, gratinar, netejar restes de pèls i plomes.

El ganivet elèctric o el afilador estan en segona fila. Com les arrosseres amb endoll, les múltiples planxes elèctriques, les sandvitxeres, les tortilleres, els pizzers, els churreros. Discutible és el bullidor d'ous o l'espremedora únicament de tomàquets. En l'apartat d'excentricitats està el espiralitzador, que talla verdures en trinxes i espiral sense fi o les planxes per a preparar farciments just en forma de nou.

Una mirada contemporània a la disposició de la cuina familiar, dues generacions enrere, ha d'anotar aquell avanç de modernitat que varen ser les cuines de gas butà (foc fàcil i calor regulables) i les posteriors de placa elèctriques d'inducció, que van desplaçar les cuines econòmiques de ferro fus que usaven llenya de combustible, una versió industrial del foc prehistòric de segles, ja domesticat.

Més enllà dels aprimadors de fusta per a allisar pastes o triturar galetes i les maces dels morters -tot feina de torners-, en aquelles cuines clàssiques hi hi havia molts pocs utensilis de disseny modern: els coladors, les mandolines, les plaques de ratllar.

Possiblement una dels primeres màquines va ser la batedora manual d'ous, amb dues corones dentades o les molls escumadors per a alçar el blanc de la clara d'ou. Potser també les petites màquines de triturar carn o els obridors d'ampolles, llevataps, destapadors, els extractors en espiral, una troballa arcaica i imbatible al disseny.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >