Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

Desobediència

El desfici per convertir els escolars en activistes polítics autocontemplatius i perfectament ignorants del coneixement útil ha pres ja posicions institucionals a Catalunya

Membres de sindicats educatius ocupen la conselleria d'Educació.
Membres de sindicats educatius ocupen la conselleria d'Educació.

A La connaissance inutile, un assaig publicat originàriament el 1989 i que ara Página Indómita ha reeditat en castellà amb una nova traducció, Jean-François Revel, un dels pensadors liberals més brillants de la postguerra europea, dedica un capítol a presentar els estralls que la pedagogia de l’esquerra antiliberal, acaparadora del poder educatiu, va ocasionar en els plans d’estudis de l’ensenyament secundari durant la Guerra Freda. La naturalesa del fenomen que descriu i l’efecte ridiculitzador que hi projecta el pas del temps ajuden molt a comprendre la vesània ideològica d’una manera d’entendre el progressisme que, si abans mostrava devoció pel totalitarisme soviètic, ara eleva a la categoria d’excel·lència moral certes fantasmagories postmodernes que entusiasmen els administradors de la cultura i l’educació.

Entre altres suggeriments de la pedagogia francesa de l’època, Revel cita un livre du maître (manual destinat a orientar els mestres) de 1980 segons el qual convé explicar als escolars que el món es divideix entre uns Estats Units imperialistes i antidemocràtics i una Unió Soviètica antiimperialista i democràtica i que, mentre que els primers aspiren a dominar el món, la segona lluita contra l’imperialisme i el feixisme. Caigut el Mur, a un lector dels feliços anys noranta, aquesta recomanació pedagògica li devia semblar inconcebible; un lector dels temps presents, en canvi, ben informat de la fúria adoctrinadora dels experts del moment, només hi veurà una variació en els continguts, i en el cas d’altres recomanacions dels mateixos anys vuitanta sobre la necessitat que l’escola deixi de donar importància a la transmissió de coneixements per centrar-se en els valors de l’empatia i la convivència, pensarà que de vegades el temps sí que passa en va.

Vegin si no. Que el desfici per convertir els escolars en activistes polítics autocontemplatius i perfectament ignorants del coneixement útil ha pres ja posicions institucionals a Catalunya, ho revela l’esborrany de decret d’Ordenació d’Ensenyaments de l’Educació Bàsica de la Generalitat que ha transcendit fa poc i que té tota la pinta de voler ser recordat en un futur com un monument a la falsificació de la Història en clau nacionalista, a la imposició neuròtica de la ideologia de gènere i a la consolidació d’una pedagogia al·lèrgica a l’exigència. El decret pren especial interès en la reflexió sobre les actituds resistents i revolucionàries i el conflicte entre moralitat i legalitat. Del que es tracta, doncs, i animo des d’aquí els mestres responsables, és de desobeir-lo en tots i cada un dels seus punts, seguint així escrupolosament la filosofia que l’inspira.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >