Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

‘Somebody, somewhere’, una sèrie per fer amics

L’actriu protagonista és cantant i retrona pels cabarets alternatius de Nova York

Un fotograma de la sèrie 'Somebody, somewhere'.
Un fotograma de la sèrie 'Somebody, somewhere'. Matt Dinerstein/HBO

A Somebody, somewhere (HBO) no hi ha grans successos ni enganxen l’espectador amb adveniments apocalíptics, monstres rere una porta o exhibicions eròtiques. És la vida d’una colla de veïns de Manhattan (Kansas, 51.000 habitants), uns veïns més aviat despenjats d’una comunitat quasi invisible. La història central ens presenta Sam (Bridget Everett) que ha tingut cura d’una germana malalta. Li costarà superar el dol per la seva mort. Sam no es troba a gust a la ciutat, amb determinats membres de la seva família (una mare alcoholitzada; un pare panxut i ignorant que vol amagar la situació de la seva dona, internada; una germana geniüda a qui el marit enganya...). El seu refugi és l’amistat amb un cristià gai que la convida al cor de la seva església que han muntat secretament, sense coneixement de la jerarquia religiosa, una colla d’inadaptats. Com explica l’actriu, a Sam li cal un amic que vegi el cantó assolellat del carrer i aquest és Joel.

És en aquesta comunitat on recuperarà el somriure i les ganes de cantar. El seu primer solo davant de tota aquesta colla és particularment emocionant. I esplèndid perquè l’actriu que interpreta Sam té dots de cantant lírica i després de passar-se 25 anys de cambrera ara, llegeixo, és una artista retronant i obscena del cabaret alternatiu a Nova York. A internet es poden escoltar temes seus com Pussy Power, Fuck Shit Up o la versió “bruta” de What I Gotta Do. Tot un repertori.

Alguns dels seus amics drag queen i drag king surten a la sèrie i ajuden el personatge d’ Everett a mirar de trobar un racó comfortable a la vida com si ells l’haguessin tingut sempre, el tinguessin.

La primera temporada, amb els germans Duplass (una garantia) a la producció, tindrà set episodis. De moment n’he pogut veure quatre. És una sèrie on hi entres poc a poc, necessites una estona per comprendre què et volen explicar i com, sense trons, capgirells ni acrobàcies argumentals. Necessites un temps...per acabar estimant aquesta tropa que reivindica viure feliç sense que calgui encaixar en una normalitat artificiosa, hipòcritament puritana, que no els vol. Un temps que també necessita Sam per, un cas, entendre millor el seu pare i fer créixer l’estimació. Entranyable. Una sèrie per fer-te amic dels personatges.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >