Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

Balanç galdós del CEO

Canviar de llengua significa abandonar a la seva sort tot de converses espontànies en l’espai públic

Manifestació en defensa de l'escola en català a l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar.
Manifestació en defensa de l'escola en català a l'Escola Turó del Drac de Canet de Mar.

L’últim estudi del Centre d’Estudis d’Opinió, el CEO, sembla fet expressament com a antesala de l’informe que set experts estan elaborant sobre la salut del català i que ha de justificar el nou rumb que ha de prendre la política lingüística sota la batuta de Francesc Xavier Vila, en especial amb la posada en marxa del Pacte Nacional per la Llengua. S’han succeït llibres diversos alertant de la reculada del català, s’han plantejat propostes de millora, es llancen campanyes que titllen la situació d’emergència lingüística, tot plegat maldant per fer cristal·litzar en un projecte compartit tota l’energia col·lectiva pel català, que històricament no ha estat mai poca.

Curiosament, el CEO ha entrat a analitzar tres dels fenòmens que ens té més ocupats les darreres setmanes, i que tenen més a veure amb la nostra percepció i la valoració sobre la llengua que no pas amb els usos sociolingüístics reals que en fem; suposo que aquests ja seran més tractats al seu moment amb la propera Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població. Així doncs, són tres els grans àmbits consultats: el fenomen del canvi de llengua en parlar amb desconeguts, la percepció general sobre la salut del català i el seu futur, i l’opinió sobre el català a l’escola i la immersió lingüística.

Pel que fa al canvi de llengua, celebrem que siguin 6 de cada 10 (en lloc de 8 de cada 10 com abans) els catalanoparlants que canvien de llengua al veure que l’altre parla castellà, tot i que les xifres continuen sent demolidores. Més de la meitat de parlants de català fan el salt de llengua a les primeres de canvi, cosa que significa abandonar a la seva sort tot de converses espontànies i representa la renúncia d’un àmbit lingüístic de primer ordre com és l’espai públic; ja podem anar demanant que Netflix faci sèries en català, que de vegades som incapaços de demanar un tallat al bar de sota casa. I continuem amb un dèficit notable respecte a la idea que el canvi de llengua sigui de bona o mala educació: gairebé 4 de cada 10 catalanoparlants encara s’empassen això que no mantenir la conversa en castellà és de mala educació, i són més de 6 de cada 10 els castellanoparlants que també ho pensen.

Dèiem que el CEO també preguntava per la situació de la llengua. D’entrada, criden l’atenció els percentatges irrisoris de persones que pensen que la llengua ha millorat, una dada prou reveladora: el 3% de catalanoparlants i el 13% de castellanoparlants; mentre que els que pensen que la situació ha empitjorat s’enfilen al 78% en el primer cas i el 29% en el segon. Aquesta disparitat, però, no és una bona notícia. La percepció de la salut de la llengua sembla estar estretament vinculada a la llengua d’identificació, i seria una desgràcia que la població castellanoparlant (que, recordem-ho, a Catalunya és més de la meitat) trobés que les mesures a favor del català són sobreres perquè la llengua ja està prou bé. El foment de la llengua no pot prescindir de la participació dels que no hi detecten l’emergència.

I, finalment, el CEO també tracta la immersió lingüística, una dada que, tanmateix, no sabem si servirà per justificar la inacció del govern de la Generalitat en aquesta qüestió. Com de fet ha passat sempre des que es va implantar el model, la població es mostra majoritàriament a favor de l’escola en català, però el percentatge dels contraris és gairebé idèntic al famós 25% de castellà decretat per la justícia (és el 24%), mentre que el suport a la immersió entre les famílies castellanoparlants ha davallat fins a la meitat. Possiblement són aquestes les dades que han dut els responsables del Departament d’Ensenyament a rebaixar els escarafalls i acceptar el compliment de la sentència, malgrat que siguin el 95% de catalanoparlants, el 78% dels que tenen les dues llengües i el 88% dels que parlen altres coses els que continuen defensant la immersió.

En resum galdós: seguim pensant que ens convé més mantenir el castellà en les converses, són multitud els que pensen que el català ja té el futur assegurat i s’ha abandonat la fermesa en la defensa de la immersió lingüística. Molta feina li queda per davant al Pacte Nacional per la Llengua.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ