Selecciona Edició
Connecta’t

Festival Sâlmon: 10 anys mutant

Aquesta trobada de les arts vives s'obre a nous espais i convida a dialogar amb tots els gèneres culturals entre el 9 i el 20 de febrer a Barcelona

Festival Salmon
Pol Pi en el seu solo 'Alexandre'.

De sobte, escoltem mots com Sâlmonstein. O com Sâlmonator. Són paraules que defineixen a la perfecció aquest festival, Sâlmon, volgudament inclassificable, que entre el 9 i el 20 de febrer celebra la seva desena edició a Barcelona. "Perquè, com una mena de criatura com Frankenstein, al llarg de la seva vida ha estat compost per carns d'espècies i interespècies variables", escriu l'equip curatorial del festival aquests dos últims anys, format per Sofia Asencio, Bea Fernández, Ariadna Rodríguez i Iñaki Álvarez. "I Sâlmonator perquè, a base de resistir, s'ha convertit en una membrana cíborg que amb persistència malèvola celebra la seva desena edició". De fet, aquesta dècada festivalera es pot resumir, en paraules d'Ariadna Rodríguez (juntament amb Iñaki Álvarez, part del col·lectiu Nyamnyam), en una qüestió innegable: "El Sâlmon porta 10 anys mutant".

De fet, el festival, que va començar fa 10 anys amb propostes bàsicament de dansa, s'ha convertit en un projecte de ciutat que aplega peces escèniques de dansa, performances, converses compartides, concerts, conferències performàtiques i encara més formats. "És un exercici molt gran de supervivència, d'adaptabilitat i... d'enginyeria pressupostària", en paraules, de nou, de Rodríguez. "És molt difícil que torni a passar cada any. Però passa".

Enguany està organitzat conjuntament per quatre centres referents de les arts vives de Barcelona: l'Antic Teatre, La Caldera, Graner i La Poderosa. "Aquesta governança compartida és molt important", diu la curadora. "Són centres articuladors del teixit de les arts vivies de la ciutat. Porten tot l'any parlant amb artistes que poden venir perquè veuen que té sentit que hi siguin. No hem viatjat a enlloc! No ens ho podríem permetre però tampoc ens interessa: dialoguem contínuament per saber què connecta els artistes amb Barcelona i amb el festival. Això ens dona seguretat, un coixí, acompanyament. Perquè aquests espais són els que coneixen millor el que s'està fent, tenen molt mapejat el circuit de les arts vivies".

La presència per primera vegada de centres com ara el CCCB o l'Arts Santa Mònica (dos dels quatre espais d'exhibició, juntament amb l'espai original, el Mercat de les Flors, i La Caldera) argumenten la vessant més oberta del festival perquè reivindiquen el pensament com a art viva. "Venen a ser uns aparadors de les arts vives", diu l'Ariadna. "Jo visito una expo del CCCB, per exemple, i trobo gent que encaixaria perfectament en el festival, però ni se li acut venir perquè es pensa que estaria en un altre territori, que el Sâlmon és una cosa críptica, que no l'entén... I no és veritat, el Sâlmon no exigeix cap coneixement previ d'allò que mostra, no cal formació com a espectador. Es tracta d'entrar-hi i flipar! Perquè qui s'apropi des d'un altre context, amb un bagatge cultural diferent, s'hi sentirà còmode".

Després de l'edició de l'any passat, agafada de ple per una de les onades de la pandèmia (no em facin dir quina...), que es va celebrar en un plató de televisió dins del Mercat de les Flors, una proposta centrípeta però que van veure espectadors a dins del plató (al 50% del seu aforament), mirant el plató des de fora i a través de la televisió, ara el festival passa a centrifugar-se, a obrir-se al món i a les arts de tota mena.

En total, desfilaran per aquests quatre espais més de 150 artistes amb 28 propostes, algunes de les quals seran estrenes de creadors locals i d'artistes que presenten per primer cop el treball a la ciutat, com és el cas de les franceses Pauline L. Boulba i Minata Labor amb la seva performance As Buffard As Possible.O com el solo de dansa Larva, de Marta Ziólek,a partir del punk i del hip-hop, "una màscara-fantasma que transforma l'espai escènic en un espai de transgressió". O la peça de dansa Alexandre, del brasiler resident a França Pol Pi, on ell sol, a l'enorme escenari de la sala gran del Mercat, ens planteja què pot fer la dansa a partir d'una veu.

El Comte de Torrefiel, un assidu del Sâlmon, en col·laboració amb estudiants d'arquitectura de l'ETSAB-UPC, obrirà oficialment el festival al Santa Mònica amb Ultraficció nr4. / Working Class, que reflexiona sobre el treball al segle XXI; encara que abans Alberto Cortés presentarà El camino del ardor, un itinerari arran de la peça El ardor, resultat d´un taller de mediació amb veïns del Raval.

El IV ParlaMent Ciutadà de Cultura de Barcelona, el dissabte 12 al claustre del Santa Mònica,per una banda tancarà un cicle de convocatòries obertes (ParlaMents) entre el maig del 2019 i el març del 2020 dedicats a la cultura de base, i, per l'altra, es dedicarà a la constitució d'una mesa plural de debat per definir els punts de l'agenda a seguir per constituir un Observatori Ciutadà de la Cultura.

La Caldera acollirà la Jornada Dominguera, una proposta per a tots els públics sincera, directa, que permet acostar-se a les arts visuals i performatives des de la diversitat de mires. D'alguna manera pretén carregar-se la frontalitat a què ens té acostumats el teatre (el tancament de la quarta paret!) i proposar nous formats per compartir el temps. "Es tracta de mostrar l'art tal com és", resumeix Ariadna Rodríguez.

Tancaran el festival al Mercat de les Flors diferents peces escèniques, conferències performatives, converses i trobades per reflexionar durant quatre dies sobre la transmissió i el pensament crític de pràctiques i sabers en les arts vives d'avui. "Seran llargues jornades de reflexió sobre l'aprenentatge: filosofia, arts vives, converses obertes..."

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >