Selecciona Edició
Connecta’t

Sortir del pas com es pugui al Camp Nou

Amb una plantilla descompensada i un equip per fer, l’objectiu blaugrana serà classificar-se per a la Champions

L'entrenador del FC Barcelona Xavi.
L'entrenador del FC Barcelona Xavi. REUTERS

El futbol torna aquest diumenge al Camp Nou amb un partit aparentment molt interessant contra l’Atlètic. Hi ha ganes de veure els blaugrana perquè la darrera vegada que van jugar a l’estadi va ser el 18 de desembre contra l’Elx. El culer no sap ben bé amb quin equip es trobarà després dels canvis que hi ha hagut al mercat d’hivern, que s’ha tancat amb el fitxatge d’Aubameyang. Queda clar, en qualsevol cas, que Xavi no podrà fer l’alineació que tenia pensada quan va acceptar seure a la banqueta del Barça perquè no podrà comptar amb Ansu Fati i se sent enganyat per Dembélé.

El francès ha viscut sempre, precisament, de la seva capacitat per aixecar la camisa als defenses, de sorprendre els rivals i fins i tot el seu propi equip, de driblar a Rennes, a Dortmund i a Barcelona. Els regatejadors difícilment són futbolistes de confiança, viuen del desequilibri i acostumen a protagonitzar actuacions extremes per bones o per dolentes, com s’ha vist en el cas de Dembélé. El seu caràcter i les lesions tampoc l’han ajudat, i ara mateix es fa difícil saber quin serà el seu futur després d’haver confós l’entrenador i el president blaugrana i els que el van comparar amb Mbappé.

Tampoc se sap quan tornarà Ansu. El davanter ha preferit no passar pel quiròfan, com li recomanaven els metges del Barça, i espera que amb un tractament conservador pugui tenir una recuperació tan bona com la que han viscut jugadors amb una lesió semblant i han seguit la mateixa pauta, com ara Canales. L’absència d’Ansu és especialment dolorosa perquè assegurava gols i estava disposat a marcar les diferències des que va acceptar posar-se la samarreta amb el 10 de Messi. Dembélé i Ansu havien de formar amb Ferran Torres la davantera que somiava Xavi.

L’entrenador s’haurà d’espavilar com pugui en un context de màxima dificultat si es té en compte la delicada situació de l’equip i del club i que no és precisament un expert, sinó que participa des de la banqueta del mateix procés d’aprenentatge i il·lusió de futbolistes com ara Gavi, Nico o Pedri al camp. L’ambició dels joves és el valor més important d’un equip al qual li costa estabilitzar-se perquè la plantilla continua estant descompensada: només cal veure que hi ha deu davanters i només dos laterals clars, i cap jugador bandera per liderar la remuntada a la Lliga.

La desfiguració és manifesta des de la sortida de Messi i, d’altra banda, els fitxatges que es fan —de la manera que es pot, certament— no ajuden a vertebrar un projecte, ni a mitjà ni a llarg termini, com semblava que es faria amb Xavi. La majoria d’incorporacions són per sortir del pas -i també per si de cas se’n va Dembélé- si es mira el perfil i el contracte signat per Alves, Adama i Aubameyang. I, en el cas de Ferran, no se li pot carregar tota la responsabilitat perquè, essent un molt bon jugador, no és encara una figura internacional per més que sigui un dels destacats a la selecció de Luis Enrique.

Hi ha futbolistes que tenen molt bona pinta, alguns fets a la Masia, i d’altres que aguanten tot i la seva veterania, com ara Piqué, Busquets i Alba. El forat està en els jugadors d’entremig, la classe mitjana, els que corresponen sobretot als fitxatges que tan malament han sortit durant el mandat de Bartomeu. El Barça s’ha equivocat molt en les incorporacions i ara en paga les conseqüències perquè s’ha quedat sense diners, empantanegat pels deutes i obligat a contractar futbolistes sense raó social que cobren els seus contractes en diferit, il·lusionats pel nom del Barça.

El club no es pot tornar a equivocar mentre procura que els joves no creixin massa de pressa i els vells no resisteixin més del compte en l’intent de renovar els lideratges al camp i al vestidor, una feina que s’està endarrerint tot i que semblava que es podria accelerar des de la sortida de Messi. La realitat és que el Barça s’ha vist obligat a fer un equip per quedar entre els quatre primers i no pas un equip de futur immediat, condicionat per les oportunitats de mercat, tota una certesa en un món de molta aparença i grandiloqüència, com és el del futbol i més al Camp Nou.

Avui s’imposa la supervivència, i això vol dir deixar-se d’omplir la boca i arrencar a córrer per classificar-se per a la Champions. I, arribats a final de temporada, començar de veritat a engegar la moto després de calar-la no se sap quantes vegades des que es va perdre pistonada precisament a Europa. Ara, de moment, al Barça li toca un rival dels grans que també ho està passant malament al camp com és l’Atlètic de Madrid, de manera que diumenge es preveu un partit tensionat al Camp Nou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ