Selecciona Edició
Connecta’t

“S’ha de prioritzar els convidats i no la llengua”

El presentador de ‘Planta Baixa’, que compleix 500 programes, defensa que a TV-3 “hem de fer autocrítica tots”

Ricard Ustrell, presentador del programa de TV-3 'Planta baixa'.
Ricard Ustrell, presentador del programa de TV-3 'Planta baixa'.

Va començar amb 13 anys a la ràdio. I ja no ha parat. Diu que li agrada treballar i que és molt exigent. Té la seva pròpia productora, La Manchester, amb la qual fa Planta Baixa. Aquesta setmana, amb 31 anys, Ricard Ustrell celebra els 500 programes d’aquest magazín de TV-3, convençut que “funciona perquè oferim una cosa diferent”.

Pregunta. Té la necessitat de canviar? Està cansat?

Resposta. No puc dir que estic cansat perquè em sento molt afortunat de la feina que faig i de l’equip amb què estic, extraordinari, que jo he triat, i en una televisió pública. Seria idiota per part meva dir que estic cansat, però evidentment un programa diari de tres hores produeix un esgotament personal.

P. Hi haurà canvis?

R. Cada tres mesos el programa canvia de dalt a baix, tenim la sensació que hem cremat molt ràpid moltes temporades.

P. Continuarà la propera temporada?

R. La meva idea és continuar treballant amb aquest equip.

P. Però… a Planta Baixa?

R. Si és a Planta Baixa fantàstic, em sento molt a gust, però se’m fa difícil de dir, perquè falta molt pel setembre. M’agradaria continuar amb aquest equip i aquesta manera de fer.

P. El programa no casa amb el tipus d’audiència preestablerta dels matins?

R. És veritat que fins ara a TV-3 hi havia una escletxa per intentar fer coses noves. El que intentem és fer una aposta molt social, amb un accent molt polític fiscalitzant el govern, que no estaven acostumats a veure.

P. Tampoc teniu audiències estratosfèriques.

R. Home, sí. El primer i segon any hem tancat líders. És veritat que vam tenir una tardor una mica més complicada perquè Telecinco està llançadíssima, però continuem sent segons amb molt bones dades. Ens separen de La Sexta, que és el tercer rival, tres punts.

P. Si no treballa i posa la televisió al matí, què veu, Antonio García Ferreras, Ana Rosa Quintana o Susanna Griso?

R. Amb el permís de paternitat, que vaig estar a Cadis uns dies, em vaig adonar que molta gent veia el Marc Sala al matí, i vaig pensat que si estigués a casa als matins i no mirés Planta Baixa posaria TVE.

P. S’ha publicat que ha deixat unes setmanes Planta Baixa pel permís de paternitat. Això és notícia?

R. És estrany. Vaig sentir que havia d’explicar que marxava i que no passava res. Ho vam comunicar i ja està. És estrany que es posi tanta atenció quan és un noi i potser amb una noia no s’hi posaria tant l’accent. Això vol dir que queda molta feina per fer.

P. Vol que la seva productora, La Manchester, sigui similar algun dia al Terrat?

R. No, perquè el Terrat té molta gent i fan moltes coses diverses. La nostra productora és la manera que hem tingut per poder treballar. No em considero empresari ni en tinc la vocació, he sigut empresari per accident, per poder fer la meva feina.

P. En un món de periodisme precari, els periodistes haurien de ser més empresaris?

R. Entre tots hem d’exigir a les grans empreses, que tenen prestigi, que també el tinguin pagant bé els professionals. Considero que he pagat dignament els professionals que treballen amb nosaltres. Sense l’equip no som res. Hem de tenir més consciència de classe, com a periodistes, i defensar més que es posi fi a la precarització del col·lectiu.

P. Per què desperta tants recels?

R. Tinc una manera de ser, que és molt sabadellenca i sarcàstica, que fa que a vegades hi hagi coses que jo hagi pogut dir que s’han malinterpretat o que no es puguin entendre bé perquè m’expresso amb poques paraules i intento no parlar més del compte. D’altra banda, vaig començar molt jove a la ràdio, amb 16 anys vaig entrar a RAC1 a fer imitacions, i m’he adonat que sempre hi havia una mirada com estranya cap a tot el que feia, i és perquè era jove i intentava fer coses diferents. Hi ha una desconfiança i un menysteniment cap al jove. Sempre he intentant reivindicar-me com a jove; si això és una vulnerabilitat per alguns, per mi és la fortalesa.

P. I què passarà quan deixi de ser jove?

R. Ja ho estic deixant. Intento fer feina i que es faci bé. Vull pensar que se’m valora per això.

P. Els joves saben qui és Ibai Llanos però molts no coneixen Planta Baixa.

R. Tenim un problema de model, hem d’explicar les coses diferents aprofitant les noves eines, però al mateix temps crec que això sempre ha passat. L’important és que es generi un consum sa.

P. El model de TV-3 està esgotat?

R. Cal fer-hi una alguna cosa. És evident. Encara té molta audiència, és líder a Catalunya, però ha passat per moments molt crítics en aquests últims anys. Cal replantejar, revisar. TV-3 sempre havia sigut una televisió referent i ho ha de continuar sent. Si TV-3 no fa un pla estratègic s’anirà desvirtuant i serem cada vegada més una televisió més grisa.

P. Quan veu el FAQS el reconeix?

R. És un programa que va néixer en un moment molt complicat, amb molta tensió interna i externa. Fer el FAQS quatre mesos no va ser fàcil, ho vam fer, ho vam suportar i vam acabar perquè era inaguantable per les pressions, pel moment que vivíem i per la logística interna. Per fer el FAQS has d’anar amb peus de plom cada dia. Si no ho fas, s’escapen coses i exploten les polèmiques.

P. El reconeix?

R. És un FAQS diferent, evidentment, com ha de ser, perquè és un moment diferent.

P. TV-3 ha deixat de banda l’audiència no independentista?

R. Hem de fer autocrítica, qui no en faci s’equivoca. TV-3, durant un determinant moment, va prendre partit. No vol dir tots els professionals, però és veritat que en un moment determinat es va explicar una part del que estava passant perquè tampoc era fàcil accedir a l’altre. Tots hem sigut una mica culpables.

P. Després de tot... ara es gestiona la frustració del procés?

R. Existeix encara el procés? Hi ha dues realitats: una de Twitter i l’altra que és la realitat real, la de Catalunya. Nosaltres fem un programa on no es parla del procés des de fa molt de temps i l’audiència ens funciona. És un camí de trobada, periodisme i entreteniment en català. No hi ha dubte del que estem fent. Ens fem un bé si TV-3 adopta aquest paper de fer un periodisme més honest.

P. Toca nova direcció. Ja es parla de noms com la directora de l’Ara, Esther Vera.

R. Sonen noms quan no s’ha convocat el concurs. I si és públic, com asseguren que serà, no se sap qui guanyarà. Totes aquestes filtracions de noms em fan sospitar una mica, però vull esperar a veure com va, qui es presenta i qui acaba guanyant per valorar.

P. Només té una col·laboradora fixa castellanoparlant, Manuela Carmena. No s’ha de parlar castellà a TV-3?

R. Fixe tenim a Carmena i cada dia truquem a algú de Madrid. Crec s’ha de prioritzar els convidats i no la llengua.

P. És dels que creu que Barcelona està pitjor que Madrid?

R. Sí. És un tema d’autoestima. Madrid té un orgull i una autoestima que aquí no hi és. Barcelona no sap vendre’s a ella mateixa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ