_
_
_
_
_

El director de fotografia Tomàs Pladevall, premi Gaudí d’Honor 2022

Company d’Huerga, Portabella i Guerín, recollirà el guardó a la gala de l’Acadèmia del Cinema català el 6 de març

El director de fotografía Tomàs Pladevall.
El director de fotografía Tomàs Pladevall.MARTÍ PUJOL

La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, presidida per Judith Colell, ha acordat distingir el director de fotografia Tomàs Pladevall (Sabadell, 75 anys) amb el premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter 2022 que rebrà en el marc de la gala d’entrega dels Premis Gaudí d’aquest any, previst per al 6 de març a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

És la primera vegada que l’Acadèmia atorga el seu guardó d’honor a un director de fotografia. “Creiem que ja és hora de reconèixer les professions del cinema que comparteixen autoria i que contribueixen de manera determinant a la creació del llenguatge cinematogràfic”, ha argumentat la institució. “La direcció de fotografia és un dels oficis que més incideix en la construcció de l’univers únic i propi de cada cineasta, i Tomàs Pladevall, artista amb majúscules, ha estat capaç de crear un món propi de llum per a cadascun dels directors i directores amb què ha treballat, tots ells grans noms de la història del cinema al nostre país”.

Pladevall s’ha mostrat sorprès i agraït: “És fantàstic que per primera vegada es reconegui un treball d’algú que està darrere la càmera sense ser de direcció”, ha declarat. “Els que estem a mig camí entre els actors i les actrius i la gent de direcció, estem enganxats a la càmera. Mirant pel visor, som els primers espectadors de la pel·lícula que s’està fent. És un honor, m’ha agafat molt per sorpresa. És una gran responsabilitat, sobretot pel fet de representar tota una sèrie de gent que som a les pel·lícules, que sortim en els títols de crèdit —que de vegades ni es projecten—, però que som una peça fonamental per a la imatge, per al so, per a tot el que envolta una acció”.

Responsable de la fotografia de “més de 90 milions de fotogrames en càmera”, tal com ell mateix apunta, l’extensa carrera audiovisual de Tomàs Pladevall inclou treballs amb cineastes com ara Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Bigas Luna, Jordi Cadena, Gonzalo Herralde, José Luis Guerín, Rosa Vergés, Josep Maria Forn, Ventura Pons, Carles Benpar i Manuel Huerga. A més de més d’una cinquantena de llargmetratges, ha fotografiat prop de 70 produccions per a televisió (pel·lícules, capítols de sèries i minisèries), més de 400 produccions (curtmetratges, reportatges, vídeo industrial i espotspublicitaris) i desenes d’obres de teatre, concerts i espectacles en viu. En el seu currículum també destaca la direcció d’il·luminació de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992.

Va cursar estudis d’enginyeria tècnica i disseny industrial i és diplomat com a director de fotografia per l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (EOC). Les seves primeres experiències amb una càmera es remunten a la seva infantesa, gràcies a l’afició del seu pare i a la gran tradició de cinema amateura Catalunya. Amic d’adolescència del després cineasta Francesc Bellmunt, el 1963 van crear la productora amateur Lentiplastic Cromocoli Selecto Serpentigraf, i la seva primera pel·lícula va ser Cosas que pasan. Pladevall recorda que es van jugar a cara o creu qui firmaria com a director i qui com a director de fotografia.

Dos dels seus treballs més analitzats, sobretot pel tractament aplicat a la imatge emulant gravacions antigues, van ser les direccions de fotografia de Gaudí (1989), de Manuel Huerga, amb qui després col·laboraria en les cerimònies dels Jocs, i de Tren de sombras (1996), dirigida pel seu bon amic José Luis Guerín.

Fins avui, han estat reconeguts amb el premi Gaudí d’Honor - Miquel Porter Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercè Sampietro (2018), Joan Pera (2019), Francesc Betriu (2020) i Carme Elías (2021).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_