Selecciona Edició
Connecta’t

Carol López: “Visca la diversitat!”

La directora i dramaturga estrena la comèdia ‘Família (im)possible’ a la Flyhard, un conflicte generacional amb un un noi trans embarassat

Carol López, al centre, amb els quatre intèrprets de l'obra.
Carol López, al centre, amb els quatre intèrprets de l'obra.

Carol López (Barcelona, 52 anys) es torna a instal·lar a la sala Flyhard (fins al 13 de febrer) amb La família (im)possible, una comèdia que ha escrit i dirigeix i que furga en els conflictes familiars, generacionals, humans... “És el meu teatre”, argumenta. “I aquesta vegada el porto a una situació que semblaria impossible però que no ho és, per això el parèntesi al títol de l’obra”. La situació és la següent: la Sara i l’Albert (Dolo Beltrán i Jordi Andújar) són una parella de pares que ja passen els 50, progressistes i oberts a dialogar sobre qualsevol cosa. La Clàudia (Paula Jornet) és la seva única filla. I, d’alguna manera, portarà a la pràctica aquesta obertura de mires, aquest lliure albir que li han inculcat amb tant d’amor, presentant-los la seva parella, l’Eric (Ian Bermúdez), amb qui vol tenir un fill. Tot bé, si no fos perquè... l’Eric és un noi trans. “Els explota el cap!”, exclama Carol López, entre riures.

“El que vull explicar és que el que a la meva generació ens semblava impossible és possible”, explica l’autora. “I crec que cada vegada passarà més. Quan jo tenia 20 anys, sortir de l’armari costava moltíssim; ara ja no tant, és una cosa normal. En canvi, una situació com la que plantejo, descol·loca”. López confia que la societat estigui realment en el camí d’assumir aquestes situacions, per a molts encara impossibles. “Si tot va bé, d’aquí a uns anys també aquesta situació serà normal”, preveu López, encara que amb precaució: “És clar que si guanyen ‘els altres’, no sé jo... Igual tornem tots enrere.”

Carol López ha jugat amb una parella “enrotllada”: “Són guais, oberts, van al Sónar i al Primavera...”, diu. Què els han d’explicar a ells de modernitat, de llibertat...? Doncs la seva filla els ha d’explicar alguna cosa aquesta mateixa nit, i en el fons està tranquil·la: “Tot anirà bé... Els meus pares són moníssims”, tranquil·litzarà l’Eric. Bé, bé... no anirà. “Descobriran que el que defensen en públic és diferent quan pansa a casa seva”, avança López.

L’obra no va de la transsexualitat. “No, no entrem en el problema de transitar, ni en les dificultats que pugui tenir un noi (trans) que està embarassat... Va dels prejudicis, de la mirada dels pares, que són de la meva generació”, subratlla la directora. “Aquí està la gràcia. Estrenyo les rosques molt amb l’humor. És, sobretot, una comèdia, amb la qual l’espectador riu a gust, crec, encara que potser es plantejarà, també, si se n’hauria de riure del que està veient o no”. El text està replet de frases contundents, fuetades que desarmen qualsevol, raonaments que s’escapen i donen al trast amb tota una educació: “Tan educar-la en la pluralitat i la nena ens ha sortit... plural!”

D’alguna manera, l’espectador se’n durà l’obra a casa: “Després, sopant, parlarà del que ha vist, riurà, discutirà... i això és l’important del teatre”, diu la dramaturga. No cal buscar altre missatge que el de caminar cap a una societat oberta de debò. “Un sortirà del teatre content, pensant: visca la diversitat! i convençut que cadascú ha de ser el que li doni la gana. No és una obra dogmàtica ni adoctrinadora, en cap cas”.

Com sempre, Carol López treballa a partir de la improvisació. “Tot l’equip és còmplice, parim la funció a la sala d’assajos”, explica. Tot comença amb la idea: “Als actors no els dono cap guió, al principi; els explico com veig jo la idea i a partir d’aquí anem fent i els dic: ‘Demà us porto el guió del que hem fet avui’. Després de més o menys un mes i mig, l’obra la vaig donar per acabada tres dies abans de la primera prèvia al teatre”.

L’aportació dels actors, per tant, és important. “En aquest cas, ajuda molt que l’actor que fa de noi trans sigui, realment, un noi trans”, reconeix Carol López. “Jo dic, en to de broma, que ‘ens ha posat llum a la foscor’, com Carles Porta. Perquè no oblidem que la majoria de nosaltres som hetero-cis. Ell ens ha ensenyat molt. De vegades em deia que alguna escena era molt heavy, però no passava res, perquè després compensàvem. La improvisació funciona així”.

Després de veure-la fa un any al Lliure amb Bonus track, Carol López, que va ser la primera dona a dirigir un teatre a Barcelona (La Villarroel, entre el 2010 i el 2013), torna a la petita sala de Sants, on ja va representar la seva comèdia-thriller de gènere negre, Sunday Morning, i en la qual està encantada: “És una sala que aporta moltíssim al teatre contemporani català”, diu. “Hi treballo tan a gust... Perquè tenen clar el que és un procés artístic. Cap pressa, tot el respecte. Són també una productora, però es nota que són gent de teatre”. L’autora de Germanes i de V.O.S. té dos projectes entre mans, però no en vol dir gaire. “Només que si tiren endavant seran preciosos”. Quedem a l’espera.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >