Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

La literatura se’n va de copes a ‘Allí donde nos encontramos’

L’escriptor Gonzalo Torné compila, en temps de restriccions i passaports sanitaris, 27 fragments de la història de la literatura marcats per brindis, reunions i abraçades

Una il·lustració del clàssic de Rabelais 'Gargantua i Pantagruel', realitzada per Albert Robida.
Una il·lustració del clàssic de Rabelais 'Gargantua i Pantagruel', realitzada per Albert Robida.

La lectura constitueix un estrany encreuament entre l’aïllament i la reunió. D’altra banda, si els personatges literaris no deixen de ser versions concentrades de les vides dels lectors, aquests dos últims anys els han permès assistir, per delegació, als espais oberts o tancats on ells sí que s’han reunit i celebrat en el paper. A partir d’aquestes dues pressuposicions, i en el context d’una vida real en què les restriccions pandèmiques han impedit la trobada física entre les persones o que la delimiten amb salconduits sanitaris, no havia de passar gaire temps perquè un lector i escriptor de la sensibilitat de Gonzalo Torné fes provisió de brindis, reunions i abraçades en la literatura en 27 fragments d’autors de la literatura clàssica i moderna. I així s’ha conformat Allí donde nos encontramos (Temas de Hoy).

L’àgora grega a la Lisístrata d’Aristòfanes, la taverna en el cant goliard del Carmina Burana, l’hostal confós amb un castell pel protagonista del Quixot de Cervantes, el dens Hostal del Brollador del Moby Dick de Melville i l’accidentat Almirall Benbow de L’illa del tresor de Stevenson, l’elegant saló de la senyora Musgrove a la Persuasió de Jane Austen i la taverna de Pica Lagartos a Luces de Bohemia de Valle-Inclán són alguns dels escenaris escollits per l’autor d’Años felices i El corazón de la fiesta. “La lectura aparenta aïllament, però poques activitats tenen tant retorn social: després d’agafar un llibre un torna més madur a la vida social, es creen molts tipus de relacions, com es veu en biblioteques, clubs de lectura, llibreries...”, argumenta Torné com el primer dels jocs que vol plantejar al lector.

La segona proposta per a qui s’acosti a Allí donde nos encontramos és que “si bé no és un manual, és un bon bestiari del que es pot fer en espais públics”. Hi ha un tercer nivell de lectura: els textos no segueixen l’ordre cronològic de la seva aparició en la història de la literatura, sinó que “estan posats per tons de gènere o intencions d’abordar el tema, amb més d’un passadís secret entre ells”, assegura el compilador. És el cas antagònic de la composició poètica de Rimbaud A la Taverna Verda, de tall humorístic i despreocupació i sensual, amb el terriblement trist Callos a la manera de Oporto de Pessoa, que ofereix un matís emocional més proper al tampoc gaire recomanable company de gresques de Kafka i el seu El castell. Tots ells molt allunyats en l’estructural de l’Enric IV de Shakespeare, on la taverna carregada de botes no deixa de ser teatre dins del teatre. Per no parlar del to directament assagístic de Gil de Biedma que llueix a Revista de bares, apunts d’escenaris que van ser de la Barcelona de la Gauche Divine.

Una altra subtil enfilada la poden proporcionar, en el terreny musical, l’alegre goliard amb la cançó Acordarnos, de Manolo Martínez, que tanca el volum. Aquesta lletra més elegíaca del grup Astrud és un dels tres únics textos que es recullen d’autors vius. Els altres dos són el d’Anna Pacheco, amb el relat Los saludos, que figura entre l’articulista Larra d’El café y Catulo, i el d’Miqui OteroA ver si nos vemos, precedit pel Rabelais de Gargantua i Pantagruel i dos abans d’Un árbol. Una roca. Una nube, de Carson McCullers.

“He perdut habilitats socials després de tant temps teletreballant i tancada sense sortir a parlar amb altres persones”, admet la celebrada autora de Listas, guapas, limpias. Aquesta incomoditat traspua el seu text que, sota l’influx d’una frase de Martín Gaite que no es treia del cap (“Hi ha una necessitat mal repartida de parlar i escoltar el món”), exposa el xoc entre “les interaccions predominants avui com el WhatsApp, que són converses diferides perquè caminem en aquests canals sempre a deshora, amb el bar, que és el trobar-se al mateix temps i lloc”.

Anna Pacheco, Gonzalo Torné i Miqui Otero, que abraça el propietari de La Bodega d'en Rafel, en la presentació del llibre, a Barcelona. ampliar foto
Anna Pacheco, Gonzalo Torné i Miqui Otero, que abraça el propietari de La Bodega d'en Rafel, en la presentació del llibre, a Barcelona.

Admet Pacheco que al bar ella és “personatge de mirar, de veure què fan els altres”, de constatar, enumera, “abismes, tristeses i alegries” i també verificar “com es desintegren persones”. Així, és clar, es desconcentra: “Mai no he aconseguit escriure res en una cafeteria”. Està, doncs, en sintonia, pel que sembla, amb Otero: “Al bar s’hi va per ser el menys productiu possible, s’hi va a estar-s’hi, a perdre el temps, a avorrir-s’hi; això sí, allà he pensat molt, que és una manera d’escriure”. El pare de Simón entén aquests espais com “parlaments alternatius, també com a confessionaris on explicar un somni sense que et detinguin, com només passa en el psicoanalista”. També sosté la sensació de formar part d’una família d’adopció, un escenari on també juguem un rol”.

Torné, admet, és tot el contrari dels seus convidats: “Tot ho escric en un bar... i a mà”, així que, amb la pandèmia covídica, va deixar d’escriure. Per això la presentació del llibre va ser en l’animada i freqüentada La Bodega d’en Rafel, de Barcelona, sostre baix de fusta, rajoles per arrambadors, ampolles a les parets i miríades de tapes de tota la vida, com el local mateix. Escenari idoni per a la presentació d’un llibre sobre la reunió i on trobar-se, però amb futur en dubte per la pròxima jubilació del taverner. Signe dels temps.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >