Selecciona Edició
Connecta’t
BALLET

Enlluernador ‘El trencanous’

El Ballet del Théâtre du Capitole de Tolosa enlluerna el Liceu amb un espectacular muntatge inspirat en el conte de Hoffmann i música de Txaikovski

El Ballet del Théâtre de Toulouse durant la seva representació d''El trencanous' al Liceu.
El Ballet del Théâtre de Toulouse durant la seva representació d''El trencanous' al Liceu.

Original, imaginatiu, colorista i amb un aclaparador treball coral marcat per l’àgil virtuosisme que va hipnotitzar el públic que omplia el Gran Teatre del Liceu la nit de dimecres va resultar El trencanous que va ballar elBallet del Théâtre de Tolosa en versió del seu director,Kader Belarbi, en cartell fins al dia 4 de gener.

Aquest coreògraf (Grenoble, França, 1962) és un dels màxims representants de l’anomenada “generació Nureyev”, ja que va ser ballarí estrella de l’Òpera de París, en l’època en què el director va ser el ballarí rus, i va saber entendre el seu llegat tant de manera tècnica com artística. Per això els seus ballets tenen la grandesa i espectacularitat que el mític ballarí va aportar a la companyia de la capital francesa mentre en va ser director de 1983 a 1989.

Només cal recordar La Bayadère de Nureyev que va ballar l’Òpera de París al Liceu el 1993 i en l’elenc del qual figurava un jove Kader Belarbi. Aquest ballet està inspirat en el famós conte de Hoffmann El trencanous i el rei dels ratolins. El conte va servir als coreògrafs Màrius Petipà i Lev Ivànov per crear aquesta cèlebre obra amb música de Txaikovski.

En la versió de Belarbi el primer acte se situa en un inhòspit internat on Drosselmeyer (Rouslan Savdenov) i una estricta supervisora, Alexandra (Surodeeva), regalen unes joguines als orfes. Joguines que prenen vida i seran els companys ideals d’aquests nens.

Marie o Clara, segons les versions, és la protagonista indiscutible d’aquest ballet, i la que la nit de Nadal rep com a regal un trencanous sense braç. Drosselmeyer aconsegueix que a través de les joguines animades aquests nens se submergeixin en un món oníric ple de sorpreses.

En aquesta versió la protagonista és una nena pèl-roja, semblant aPippi Calcesllargues. Es tracta de la magnífica ballarina Jessica Fyfe, acompanyada per l’esplèndid ballarí Davit Galstyan en el paper de trencanous. El despertar a l’amor de tots dos i la seva interpretació del famós pas a dos en el segon acte van vorejar el sublim. La seguretat d’ell en els salts, la souplesse d’ella en els girs i la seva personalitat interpretativa van arrencar en nombroses ocasions l’aplaudiment espontani del públic.

Citar les seqüències més originals d’aquesta versió de Belarbi no és fàcil, ja que en són moltes. Aquí els ratolins són aranyes inspirades en l’aranya Aragog de Harry Potter, i els ballarins de la dansa espanyola són unes divertides granotes, mentre que els intèrprets de la dansa àrab llueixen vestits inflats a l’estil Michelin. El vals de les flors es desenvolupa en un exuberant bosc encantat i les flors són multicolors. L’arribada dels protagonistes al Regne de les Neus és d’una gran bellesa: els flocs de neu són patinadores vestides de blanc i les seves parelles són uns callats Pare Noel. L’autor també s’ha inspirat en aquesta versió en les pel·lícules deGeorges Méliès (1861-1938), pioner en els efectes especials per al cinema. La intenció de Belarbi ha estat submergir el públic en un món imaginari en què realitat i fantasia es confonen i recorden a l’espectador la seva pròpia infantesa durant les festes nadalenques.

En aquesta al·lucinant aventura Belarbi ha comptat amb Antoine Fontaine per als decorats, Philippe Guillotel per al vestuari i Hervé Gary per al disseny de llums. Una altra encertada col·laboració és la del Cor i l’Orquestra del Liceu sota la direcció de Marius Stieghorst, que va fer una vital interpretació de la música de Txaikovski.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >