Selecciona Edició
Connecta’t

El veritable èxit d’Alexia Putellas

El repte és saber gestionar l’èxit després d’haver treballat el temps i fer ascendir l’equip i la seva capitana

Alexia Putellas amb la Pilota d'Or, el passat 29 de novembre.
Alexia Putellas amb la Pilota d'Or, el passat 29 de novembre. efe

-No?

A Alexia Putellas li costa dir que no, habitualment receptiva i sol·lícita, acurada amb les propostes del Barça i de Nike. Mai desatén el seu club ni la seva marca i fins i tot s’informa i pregunta sobre les sol·licituds que li són estranyes, desconcertada per la petició d’entrevistes, famosa des que va guanyar els premis a la millor jugadora de 2021 i la Pilota d’Or. Ara la requereixen fins i tot des d’Egipte, no para de rebre ofertes de les revistes de moda i els mitjans esportius es disputen la seva presència amb les agrupacions socials i les institucions polítiques, distingida amb la Creu de Sant Jordi. Tot i que se sent sobrepassada, aquesta veïna de Mollet del Vallès des de fa 27 anys procura que ningú la noti distant ni que la considerin desagraïda.

L’última intervenció com a ciutadana de la seva població va ser perquè l’Ajuntament no canviï el nom del camp de futbol pel seu i es continuï dient Hermanos Gonzalvo en honor als cèlebres jugadors del Barça. De vegades no fa falta arribar al no i adonar-se que per mostrar l’estima no és necessari canviar una placa, sinó que n’hi ha prou amb el reconeixement popular d’uns veïns que presumeixen de conèixer bé la figura del Barcelona. Millor plantejar la pregunta de manera adequada per obtenir la resposta esperada i no haver de dir que no, com fa l’Alexia sempre que pot. A la millor jugadora del món li agrada anticipar-se a la pista i en la vida, qui sap si perquè amb 18 anys la va sorprendre la mort del seu pare, el Jaume.

L’Alexia s’avança als esdeveniments, necessita saber les coses amb temps i és molt ordenada, especialment amb el seu equipatge, que ha d’estar sempre ben col·locat i doblegat al vestidor, com creu que correspon a la capitana de la selecció i del Barça. Ha interioritzat molt el seu sentit d’equip, de la responsabilitat i la representativitat i el seu cap no para de donar voltes quan ha de jugar un partit: exigent i generosa, conscient que és el mirall del Barcelona. Les virtuts que es troben en l’equip són les que s’expressen en l’Alexia. El futbol blaugrana és molt seriós i s’imposen les jugades a les futbolistes com a contrapartida a la diversió i al desordre que caracteritzava les trobades en els orígens del joc, dependent de les individualitats i allunyat de l’interès general, també fins i tot del Barça.

Malgrat haver sortit de l’estructura del futbol per ser associat a les seccions o potser precisament per la seva separació forçosa, el femení és avui l’equip que expressa millor l’estil i la idea de la qual presumeix tant el Barça des dels temps del Dream Team. Ningú ha honrat millor l’estadi Johan Cruyff. Tampoc sembla que tingui pressa per arribar al Camp Nou. La gestió ha estat el seu aval des de la seva professionalització el 2015. La majoria de les decisions s’han pres amb temps, de forma serena i justa, alienes a la pressió i al soroll d’un estadi que necessita ser remodelat i recapitalitzat des que va marxar Messi. L’impacte de l’històric triplet es manté fins i tot després que Jonatan Giráldez substituís Lluís Cortés.

El canvi a la banqueta ha evidenciat que la fortalesa de l’equip rau en el col·lectiu, en el corpus i en l’ideari futbolístic d’un grup molt preparat i jove, tant que l’entrenador ha complert 30 anys i el mànager, Markel Zubizarreta, en té 33. La solidesa, la cohesió i l’afinitat són capitals per al bon govern de la plantilla, condicionada també per les relacions humanes i formada a partir d’un bon diagnòstic, inspirat en l’àrea de metodologia del Barça. No es tracta de fitxar per fitxar, sinó de saber captar, generar i retenir el talent, seleccionar les jugadores i disposar d’un pla d’entrenament físic i tàctic rigorós i ambiciós, no improvisat, sempre competitiu i necessitat de renovació permanent després de ser pacient amb l’hegemonia de l’Atlètic.

El Barça va arribar a la glòria després d’haver perdut dues lligues consecutives i encaixar quatre gols en mitja hora a la final de la Champions del 2019 contra l’Olympique de Lió (4-1). Les blaugrana mai han volgut jugar ni ser com les franceses ni forjar la seva llegenda a partir d’una estrella com Megan Rapinoe. “Tenim el lloc cobert”, va respondre el club quan li van oferir la capitana dels Estats Units. L’eclosió d’Alexia difícilment seria la mateixa si s’hi hagués incorporat Rapinoe, activista feminista i defensora del moviment LGTBI. Markel Zubizarreta arrisca i inverteix en bones jugadores, busca perfils, no noms i estrelles; fuig de la immediatesa i de la urgència, també de l’atracció i la temptació i se sent orgullós de tenir cinc finalistes a la Pilota d’Or.

Lieke Martens, Jenni Hermoso, Sandra Paños i Irene Paredes van competir amb Alexia, de la mateixa manera que Messi, Iniesta i Xavi van copar el podi el 2010. La diferència és que ningú no compara Putellas amb Messi. Alexia és la millor en la seva posició, com a centrecampista i també com a capitana, perquè des de la humilitat i la senzillesa prioritza el bé comú, com demanda la carta d’identitat futbolística del club: el joc de posició, possessió i pressió; l’associació a partir del toc i la passada; el tercer jugador i els espais curts abans que els grans desplaçaments de pilota; els extrems ben oberts i el gol com a punt final, consubstancial a l’equip, que no es cansa de registrar amplis marcadors a la Lliga i la Champions.

El relat col·lectiu funciona igual que l’individual si se socialitza la victòria i en això Alexia es distingeix. L’esperit de superació s’aprecia tant en el recorregut de l’equip, alimentat des de l’inici per la pedagogia de Xavi Llorens, com en el de la capitana, la nena que als sis anys es pelava els genolls al pati amb els nens, la jove que s’aixecava de bon matí amb el seu pare per jugar a Sabadell, la jugadora anònima que es va fer un nom a l’Espanyol i el Llevant, la futbolista que va triomfar a París. De vegades ve bé distanciar-se del Barça per comprendre millor el Barça. El tema potser podria ser una tesi per a Andoni Zubizarreta. El repte del seu fill Markel és, mentrestant, saber gestionar l’èxit després d’haver sabut gestionar el temps fins a aconseguir els màxims títols col·lectius i individuals amb Alexia.

Els trofeus i premis fomenten l’ego i, com temia Maradona, la pilota es taca i després rebenta, inflada pels mercaders perquè ara ja no n’hi ha prou que la secció s’autofinanci, sinó que s’imposa la promoció i el negoci ràpid, la política d’aparador més que la necessària visualització de l’esport femení després d’anys de silenci, un moment tan temptador que és oportú recordar les paraules d’Alexia al Palau de la Generalitat: “El veritable triomf arribarà quan aconseguim el 100% d’igualtat d’oportunitats per a nens i nenes. La nostra responsabilitat és liderar-lo. I és que hem arribat per quedar-nos”, va proclamar, conscient del seu paper de fil conductor de l’amateurisme a la professionalització del futbol, de Mollet a la plaça de Sant Jaume.

Ningú ho dubta al Barça. No?

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ