Selecciona Edició
Connecta’t
PROVOCACIONS OPINIÓ i

Efectes de la perspectiva

A diferència de les acusacions de què va ser objecte Joan Ollé, el veredicte de la Diputació no ha ocupat grans titulars

Serrat saluda Joan Ollé en la presentació del seu nou espai teatral.
Serrat saluda Joan Ollé en la presentació del seu nou espai teatral.

En 90 dels més de 400 graus que s’imparteixen a les universitats catalanes s’inclouen assignatures del que es coneix com a “perspectiva de gènere”, una perspectiva torta com la d’un bastó parcialment submergit, perquè l’efecte resultant no és el d’una realitat tangible com la del bastó en remull, sinó una projecció anàloga en el pla moral a la del fenomen físic que reflecteix l’aigua. Les autoritats acadèmiques celebren amb orgull aquesta desviació, que també deforma l’òptica dels programes escolars, on cada vegada es dediquen més hores a “qüestionar les masculinitats”.

Que la força de convicció amb què s’imposa la falsa perspectiva com si es tractés d’una campanya de desratització no provoqui en els ciutadans la perplexitat que hauria de provocar ens indica fins a quin punt vivim en una societat acostumada a obeir tots els desvaris dels polítics als quals dona la majoria. Perquè la perspectiva de gènere consisteix en un conjunt d’obsessions paracientífiques no avalades per cap estudi rigorós, però la imitació irreflexiva de models anglosaxons, la necessitat que tenen els partits polítics de vendre els seus productes i els fruits econòmics i professionals que se’n recullen les fan més poderoses que qualsevol intent de racionalitat. I no tan sols en l’educació, on les ajudes a la recerca i a l’organització de congressos i màsters beneficia milers d’individus; en l’activisme polític subvencionat o en la producció repetitiva fins a la nàusea de genialitats artístiques protegides per les administracions, sinó també en un periodisme ansiós d’oferir reportatges en exclusiva a costa de l’honestedat i que es veu aclamat per la seva valentia i el seu esperit de servei.

El 4 el març d’aquest any em vaig referir, en aquesta columna, al cas del dramaturg Joan Ollé. Llavors encara no tenia prou informació i vaig advertir que el meu comentari podia pecar per excés o per defecte. Ara, després de la resolució de la Diputació de Barcelona que va investigar els fets i de les revelacions d’alguns testimonis que asseguren haver estat manipulats pels periodistes del diari Ara que van disparar l’escàndol, ja puc dir que vaig pecar per defecte. Ollé ha estat declarat innocent dels delictes d’abusos sexuals i psicològics que se li imputaven. Els periodistes que el van posar a la picota (de l’Ara i d’El Nacional) van incomplir presumptament —una presumpció que no van concedir mai a la seva víctima— set articles del codi deontològic del Col·legi de Periodistes. A diferència de les acusacions de què va ser objecte el dramaturg, el veredicte de la Diputació no ha ocupat grans titulars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >