Selecciona Edició
Connecta’t

El Barça necessita Europa

El partit de Munic no ha de ser un caixa o faixa, sinó un acte d’afirmació de l’equip de Xavi

Una imatge de Ronald Araujo al partir del Barça amb el Benfica.
Una imatge de Ronald Araujo al partir del Barça amb el Benfica. REUTERS

Al Barça li convindria classificar-se per als vuitens de final de la Champions a Munic. Necessita diners arran de la fallida i no hi ha cap competició que doni més joc que l’antiga Copa d’Europa. La marca i l’estil blaugrana exigeixen el millor aparador encara que després vinguin resultats que no s’acaben de pair mai, com els de Roma, Liverpool o Lisboa. L’objectiu, en qualsevol cas, no sembla fàcil si es té en compte la solvència del Bayern, un equip que no acostuma a diferenciar entre partits fàcils o complicats, sempre ambiciós i depredador, un mal enemic històricament per al Barça.

Ja es veurà què passa el 8 de desembre després que aquest dimarts s’empatés amb el Benfica i els blaugrana desaprofitessin l’oportunitat d’estar ja al quadre final de la Champions. El resultat va generar tanta frustració que ara hi ha pànic per haver de jugar la Lliga Europa. Alguns aficionats s’haurien estimat més quedar fora de les competicions continentals i centrar-se en la Lliga. No sembla pas el millor remei si s’assumeix que Xavi està fent un equip que ha d’aprendre a jugar i a fer gols per recuperar el prestigi perdut després de ser el rei del mambo a Europa.

No té jugadors que marquin la diferència ni diners per comprar davanters que puguin fer gols a l’espera que es recuperi Ansu Fati. A canvi, disposa d’un entrenador que ha aglutinat el barcelonisme després d’endreçar l’equip amb un discurs pedagògic i de donar sentit al camp als jugadors de la Masia. Xavi sembla saber el que fa i la seva idea de joc es comença a visualitzar després d’haver fet un bon diagnòstic: per trobar el gol s’ha de millorar la darrera passada abans de poder rematar bé a porteria, defecte que s’ha repetit contra l’Espanyol i el Benfica.

El futbol té més ritme, és més intens, valent i vertical; l’equip s’ordena en atac i defensa a partir de la pilota, sempre junt i amb la pressió com a consigna; i els jugadors saben el que han de fer per boca de Xavi. Només cal veure les marques a l’home que es disposen quan ataca l’adversari, de manera que tots els futbolistes queden retratats, no hi ha possibilitat d’escaquejar-se i és fàcil puntuar individualment: Nico, Gavi, Busquets, Araujo i Demir van estar prou bé contra el Benfica, i en canvi van fallar Lenglet i Memphis. Fins i tot Messi ha dit que “Xavi farà créixer el Barça”

Ara es tracta doncs de no dubtar, no fer un pas enrere, sinó de corregir-se a cada partit per millorar la contundència i l’efectivitat i ser més consistents, tot i que els números diuen també que no s’ha encaixat cap gol contra l’Espanyol i el Benfica. El Barça procura defensar lluny de la seva àrea i potenciar l’arribada dels jugadors de la segona línia, especialment els volants com Nico i Gavi. Recuperar la manera de jugar pròpia del Barça significa admetre també que els centrecampistes no han estat mai golejadors, si recordem les estadístiques de Xavi i Iniesta.

No és pas un contrasentit, sinó una observació per atacar el problema sense perdre l’energia, l’ambició que transmet Xavi. La gent blaugrana, de moment, sembla contenta, o almenys ha canviat l’estat d’ànim: del “que això és el que hi ha”, que es deia abans, s’ha passat a dir “és això el que volíem, no ho hem pas oblidat: som el Barça”. No cal perdre de vista que l’equip ha tingut tres entrenadors en cinc partits de la Champions: Koeman, Sergi Barjuán i Xavi. I que només ha fet dos gols que li han donat set punts; o sigui que el mal és més estructural que nominal.

No sembla escaient, per tant, plantejar-se el partit de Munic com un caixa o faixa, sinó que hauria de ser un acte d’afirmació futbolística, sigui quin sigui el resultat de l’equip de Xavi. No es poden cremar més tècnics a partir dels resultats difícils d’aconseguir en moments d’urgència: si el Barça no va gaudir més de la seva etapa d’or és perquè se li descomptaven les Champions que no guanyava; ara fa tanta vergonya contemplar la possibilitat de no poder ni jugar-la que molts renunciarien si poguessin a la Lliga Europa.

Cal no perdre l’oremus sinó competir amb grandesa en el torneig que sigui per fer un equip que torni a competir com es proposen Xavi i Laporta. I això, com està veient el president i s’adonarà l’entrenador, no es fa amb un dia sinó que vol temps, paciència i convicció en el que es fa. La credibilitat es guanya amb l’obra de govern diària i, de moment, Xavi no ha enganyat ningú amb el que ha dit des que va tornar de Qatar després que Koeman fos sacrificat massa tard, desenganyat per carregar amb totes les culpes, les seves i les dels altres, desemparat al Camp Nou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ