_
_
_
_
_

Cinc plats de pasta sorprenents i on menjar-los

Restaurants de Barcelona rendeixen homenatge al plat italià per excel·lència

Pasta amb cigrons i bacallà de Le cucine mandarosso.
Pasta amb cigrons i bacallà de Le cucine mandarosso.
Mar Rocabert Maltas

A qui no li agrada un plat de pasta? Des del més petit fins al més gran, des del llepafils fins al gurmet, la pasta té tantes formes i es pot cuinar de tantes maneres, que és difícil trobar objectors al plat per excel·lència de la cuina italiana. Una vintena de restaurants de Barcelona rendeixen homenatge a la pasta en la sisena edició de La Settimana della Cucina Italiana, una iniciativa de la Cambra Italiana de Barcelona. La pasta de tots els restaurants és de la regió de Le Marche, reconeguda per la seva llarga tradició en l'elaboració de pasta seguint els mètodes tradicionals i utilitzant grans de la més alta qualitat. Del 22 de novembre al 5 de desembre, podeu descobrir aquests plats que us suggerim a continuació. Però recordeu que són molts més els restaurants que participen en aquesta veneració conjunta a la pasta.

Bucatini tonno e pistacchio di Bronte DOP | Tapas 2254

Entre Palerm i Barcelona hi ha 2254 quilòmetres per carretera. Els mateixos que va fer amb la seva vespa Nuncio Cona per recalar a la ciutat on s'ha quedat i on ofereix una cuina italiana amb influències de tot el seu recorregut vital per la costa mediterrània. El plat que proposa per aquesta setmana de la cuina italiana són els bucatini amb tonyina i festucs. Els bucatini són uns espaguetis amb un forat longitudinal que els travessa, una obertura per on la salsa es cola i impregna la pasta de sabor. En aquest cas, un pesto ben cremós fet amb festucs de Bronte, que s'acompanya amb tonyina marinada. Si us animeu a anar-hi, aprofiteu per tastar alguns dels seus clàssics, com la croqueta niguiri de gamba vermella de Palamós, les sardines fumades amb guacamole o el mochi de patata i mascarpone amb ceps, tòfona i parmesà. Per arrodonir l'àpat, el cannoli sicilià amb gelat de festucs o el coulant d'avellanes de Piemonte són una temptació. I si us quedeu amb ganes de dolç, de Nuncio Cona és també la Gelateria da Gallo, a pocs carrers, on llueix la seva destresa amb els gelats i els dolços. Carrer Consell de Cent, 335.

Maccheroncini di Campofilone con ragú | Il Birrino

Il Birrino és d'aquells restaurants que pot passar desapercebut. El seu local petit i senzill en una cantonada del carrer d'Ali Bei, amaga una gran cuina a càrrec d'Emmanuelle de Angelis. Precisament ell és de la regió de le Marche i per a l'ocasió recupera un plat tradicional de la zona fet amb els maccheroncini di Campofilone, pasta amb ou molt fina, semblant a un cabell d'àngel, que mescla amb un ragú cuinat com és costum en aquesta regió. Explica que és un plat de pobres, la carn es deixava a la xemeneia durant la nit, perquè s'anés coent amb el calor residual. El ragú que fa porta vedella, porc i fetge de pollastre, a més d'un sofregit al qual li posa api. Si aneu a descobrir-lo, heu de saber que entre els seus plats més aplaudits destaquen els espaguetis al parmèsa flamejats amb vodka. És tot un espectacle veure com talla la pasta fresca feta al moment, la posa damunt d'una gran roda de parmesà i la flameja amb el vodka. Carrer d'Ali Bei, 123.

Timballo di pasta Mancini ai funghi porcini e pecorino | Contracorrent

El xef sicilià Nicola Drago ha volgut evocar un record d'infància amb el plat escollit: un timbal de pasta amb bolets i fondue de formatge pecorino típic de Sicília, i que ell ha menjat moltes vegades, igual que tantes famílies, per aprofitar les sobres de pasta de tota la setmana. Per la presentació sembla un pastís. Així aconseguien donar forma a les diferents apstes que sobraven dels àpats diaris. Però ell utilitzarà només una pasta mezza manica porata de le Marque. La composició és com la de la asanya, per capes. Explica que després d'una capa de pasta hi posa una mena de bolonyesa blanca (sense tomàquet) guisada amb porchetta, bolets i pecorino. Originalment és un plat de reaprofitament més aviat pobre, però ell en fa una versió més noble, perquè a més de bolets porta tòfona. El Contracorrent té una cuina petita, però Drago l'aprofita al màxim per oferir plats diferents. Va obrir fa un any i ja tenen fama els seus calamar a la bagna cauda, una salsa típica del Piamonte amb anoxoves i algues, o el risotto de fregola amb gambes i bolets. Participar al programa 'Joc de cartes' també els ha donat un impuls, sobretot entre gent de fora de Barcelona, que visten el seu restaurant perquè el van veure a la televisió, reconeix. Carrer Ribes, 35, local 13-14.

Pasta e fagioli Lamon con radicchio di Treviso e balsamico | Xemei

El plat que proposa el restaurant de cuina veneciana Xemei és molt típic de la seva regió. Bé, és un plat que cada regió fa una mica a la seva manera i el de Max Colombo porta radicchio de Treviso, una mena d'endívia que només tenen allà. És un plat pobre, de pasta i mongetes, però passat pels fogons de Xemei segur que es converteix en una riquesa culinària. Típic de la tardor, es menja amb cullera, és fort i fi a la vegada, diu Colombo, que utilitza mongetes Lamon, que es troben a la seva zona. El xef explica que la preparació és complexa perquè les mongetes Lamon es couen per una banda amb un sofregit, i la resta de mongetes per una altra, i acaben convertides en una crema després de ser bullides i triturades amb el caldo del bull. La pasta amb què les acompanya és petita, ditalini. El plat es corona amb el radicchio al damunt i una mica de tòfona blanca. Precisament, quan Colombo m'atén està de visita a Treviso, on ha comprat la carn de cabró per fer la Castradina. M'aclareix que és un plat tradicional que es menja la vigília de la Madonna della Salute, i que només uns quants podran degustar els propers dies al Xemei. Si voleu ser algun d'ells correu a reservar taula. Passeig de l'Exposició, 85.

Pasta con pesto di castagne e Taleggio | Leccabaffi

Dario Stringhetti i Francesco Corte estan al capdavant del resaturant Leccabaffi, que va començar com una botiga de menjar per emportar però ben aviat va voler asseure a taula el seus clients. Ofereixen una cuina italiana amb plats de diferents regions, ja que Stringhetti és de Florència, Corte de Gènova i el seu xef de Sícilia. Però el plat de pasta que presenten és proposta del segon xef de la casa, que és de Piemonte, i ha recuperat una recepta de la seva àvia però l'han fet en línia amb la tardor. De pasta han escollit paccheri, que s'assembla molt al caneló però és més petit, i l'acompanyen d'un pesto de castanyes, producte de temporada pel qual han substituït les avellanes de la recepta original. Per compensar la dolçor de les castanyes, s'hi posa el formatge Taleggio. Si hi aneu, us aconsellem tastar les seves pizzes de llarga fermentació o els pappardelle amb ragú de porc senglar. Carrer València, 341.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_