Selecciona Edició
Connecta’t
CONTINGUT PATROCINAT

L’AMB reforça les polítiques d’habitatge assequible

La metròpoli de Barcelona tindrà 4.500 pisos de lloguer assequible abans del 2030

L’AMB reforça les polítiques d’habitatge assequible

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi viuen 3,2 milions de persones. En els últims 70 anys s’ha duplicat el nombre d’habitants que viuen a la capital catalana i als altres 35 municipis que integren l’AMB. En el seu conjunt, l’àrea metropolitana de Barcelona configura un territori de 636 quilòmetres quadrats, que equival al 2% de tota la superfície de Catalunya. Tanmateix, els 3,2 milions de veïns suposen el 42,8% de la població catalana. La densitat de població del territori metropolità és de 5.093 habitants per quilòmetre quadrat. Amb aquest escenari, l’habitatge suposa un repte en la gestió de les polítiques públiques. La dificultat de gran part de la població de la metròpolis de Barcelona per accedir a un habitatge digne a un preu assequible és un dels principals problemes que actualment afecten la capital catalana i les poblacions veïnes. L’escassetat d’habitatge construït i l’augment dels preus, combinats amb els efectes d’una crisi econòmica que persisteix, fan impossible que moltes persones puguin accedir a aquest dret bàsic. Segons els estudis específics que s’han fet, l’àrea metropolitana de Barcelona és un dels territoris de l’Estat espanyol amb un fort desajust entre demanda, oferta i preu.

”Tenim la voluntat de crear un parc públic d’habitatges de lloguer assequibles”, posa en relleu Begoña Antonell, consellera delegada d’Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) -societat mixta formada sociedad mixta formada per AMB (25%), Ajuntament de Barcelona (25%) i Cevasa-Neinor (50%)- i coordinadora financera de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Amb l’objectiu de destensar el mercat, l’AMB impulsa la primera societat mixta d’habitatge de lloguer assequible d’Espanya. Habitatge Metròpolis Barcelona (HMB) ha posat en marxa el projecte per construir 4.500 pisos, la meitat proveeixen la ciutat de Barcelona i l’altra meitat s’ubiquen a la resta de la metròpolis, en un termini de 8 anys. La primera fase de l’operació preveu construir 640 habitatges. La totalitat dels 4.500 habitatges seran de lloguer permanent, de manera que la inversió feta repercutirà a consolidar indefinidament l’ampliació del parc d’habitatge assequible a l’àrea metropolitana i a la ciutat de Barcelona.

HMB ha abordat una ampliació de capital per portar a terme la seva actuació. L’operació s’ha basat en l’aportació de 6 milions d’euros en forma de sòl i efectiu per part de l’AMB, més 6 milions més en efectiu aportats per l’Ajuntament de Barcelona. Cal sumar-hi, també, 12 milions en efectiu per part de NICRent Residencial, societat creada per les companyies privades Cevasa i Neinor.

La consecució del projecte s’ha previst en quatre fases. Es materialitzaran amb diferents augments de capital social, fins a arribar als 58 milions d’euros aportats pel soci privat, i 58 milions més dels socis públics. “Es garanteix que els habitatges seran sempre a preus assequibles i que quedaran en mans públiques”, manifesta Begoña Antonell.

Edifici d'habitatge públic Pisa de Cornellà, que va obtenir un premi FAD d'arquitectura.
Edifici d'habitatge públic Pisa de Cornellà, que va obtenir un premi FAD d'arquitectura.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, valora que ”la constitució d’aquesta societat mixta és la culminació d’un esforç ferm per impulsar polítiques metropolitanes d’habitatge de lloguer assequible que responguin a les necessitats reals dels ciutadans i facin front a l’emergència habitacional”. Balmón destaca el valor d’HMB com “un exemple de col·laboració dels sectors públic i privat: una fórmula valuosíssima per poder oferir a la ciutadania polítiques públiques d’habitatge digne i assequible”.

Els 640 habitatges de la primera fase propiciaran un impacte en el mercat de lloguer assequible a Barcelona. En concret, a la Marina del Prat Vermell (2 solars amb capacitat per a uns 125 habitatges), a la Sagrera (1 solar amb capacitat per a 106 habitatges) i a les Casernes de Sant Andreu (1 solar amb capacitat per a 112 habitatges). Aquella primera fase també contempla actuacions al Saló Central de Sant Boi de Llobregat (1 solar amb capacitat per a 110 habitatges), al Turó del Sastre de Montgat (2 solars amb capacitat total per a 130 habitatges) i a la Catalana, a Sant Adrià de Besòs (1 solar amb capacitat per a 57 habitatges).

Està previst que els 640 nous habitatges puguin donar allotjament a unes 1.600 persones. Els treballs de construcció generaran més de 1.000 llocs de treball, segons dades del sector.

Tots aquests habitatges, així com els posteriors que estiguin promoguts per Habitatge Metròpolis Barcelona, es destinaran al lloguer protegit, per sota del preu de mercat. Es farà una qualificació permanent per evitar una eventual desprotecció i una possible pèrdua d’habitatges assequibles.

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, celebra la importància de la posada en marxa d’Habitatge Metròpolis Barcelona. Entén que el nou model de col·laboració publicoprivada “construirà habitatges de lloguer assequible, a preu protegit, i de manera permanent, sense perdre mai aquesta qualificació, amb la garantia de control públic, governança conjunta i evitant que acabin al mercat privat lliure”.

En la construcció dels habitatges, l’operador haurà de garantir la qualitat ambiental i la sostenibilitat dels projectes, amb criteris d’estalvi energètic, així com l’impuls de la innovació i de processos de producció industrials. Els projectes hauran de fomentar la qualitat arquitectònica, l’accessibilitat universal i la flexibilitat dels usos a l’habitatge, així com garantir espais comunitaris i exteriors de qualitat.

Qui accedeix als habitatges?

Al parc d’habitatges d’HMB, els pisos s’adjudicaran d’acord amb els mecanismes habituals de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB. Les persones que accedeixin a un pis pagaran el preu de lloguer de VPO (Habitatge de Protecció Oficial) vigent en cada moment, que actualment és, com a màxim, de 8,95 euros el metre quadrat. En cas de persones amb dificultats per pagar el lloguer per motius socioeconòmics, les administracions podran subvencionar les quotes.

Edificis que redueixen l’empremta ambiental i minimitzen les emissions

L’Institut Metropolità de Promoció de Terra i Gestió Patrimonial és una entitat pública empresarial local, dependent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. S’encarrega de coordinar tot el procés de construcció i adjudicació dels habitatges de protecció oficial (VPO) a preus assequibles als municipis que conformen l’àrea metropolitana. Ha promogut 102 promocions, la qual cosa suposa més de 5.100 habitatges repartits en gairebé tots els municipis metropolitans. Josep Borrell és el coordinador tècnic de l’IMPSOL i posa en relleu que l’objectiu és que “hi hagi la màxima quantitat possible d’habitatge protegit”. Només en l’últim trimestre s’han entregat 200 habitatges protegits mixtos, de venda i lloguer. 10 promocions més estan en fase de construcció, amb 777 habitatges, i en cartera ja hi ha una altra desena de promocions, amb un total de 800 pisos en fase de projecte.

A través de l’IMPSOL, l’AMB construeix un model d’habitatge, que s’adequa a les necessitats i demandes de la ciutadania. L’estratègia és promoure habitatges sostenibles, inclusius i flexibles. Josep Borrell defensa l’“alta qualitat arquitectònica” de les construccions i posa de relleu: “Un edifici estarà construït uns 100 anys, hem de procurar que sigui molt flexible, perquè no sabem qui hi viurà ni com hi viurà”.

L’actual conjuntura d’emergència climàtica obliga a dissenyar els edificis amb solucions tecnològiques capdavanteres, per contenir la demanda energètica i ajudar a reduir les emissions.

La sostenibilitat, la innovació en els processos constructius i desenvolupar noves tipologies d’habitatge, que vagin d’acord amb les necessitats dels ciutadans, són els reptes que fixen el rumb de l’IMPSOL. Les tipologies dels pisos que posa al mercat es defineixen per tenir espais més amplis, menys barreres i passadissos, i més lluminositat, que, al seu torn, permeten una flexibilització dels usos i una nova manera d’habitar. La societat canvia ràpidament, ha quedat palès amb la pandèmia, i han quedat al descobert les costures d’un determinat tipus d’habitatges. Aquells pisos, habituals en dècades passades, amb una estructura molt marcada: una sala, un passadís, una habitació de sis, vuit o deu metres quadrats. Ara s’intenta donar més versatilitat a la construcció.

Les Guardioles, a Molins de Rei.
Les Guardioles, a Molins de Rei.

Són habitatges ”inclusius”, assenyala Borrell, i dissenyats amb perspectiva de gènere. La cuina, tantes vegades sacrificada en favor de donar més metres al saló, té ara un paper protagonista. “Està més visibilitzada, al centre de l’habitatge, i amb prou espai perquè hi pugui haver dues persones alhora, compartint tasques”.

La sostenibilitat és l’altre eix que caracteritza les construccions de l’IMPSOL. Les estratègies ambientals més destacades per potenciar aquesta sostenibilitat són la reducció de la demanda energètica als habitatges, a través de l'augment d'aïllaments i ventilació creuada, l’ús d’instal·lacions d’alta eficiència energètica mitjançant el sistema aerotèrmia per a calefacció i producció d’aigua calenta i la producció d’electricitat amb plaques fotovoltaiques. A més, s’incorporen a la construcció materials reciclats i reciclables que compleixen tots els requisits tècnics de seguretat, estabilitat i resistència estipulats.

L’AMB ha rebut recentment la primera transferència del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA) per contribuir a les polítiques metropolitanes d’habitatge i, en concret, a la construcció de pisos de lloguer assequible amb protecció oficial.

Aquesta primera transferència de 5,4 milions contribuirà a finançar el cost d’explotació de 327 nous habitatges de titularitat pública, que han d’estar finalitzats abans del 2025.

Es tracta del primer pagament previst en l’acord firmat el 2020 entre l’AMB, el MITMA i la Generalitat. El conveni preveu una contribució total de 20 milions d’euros per part del Ministeri i la construcció de 1.200 habitatges de lloguer assequible a la metròpolis de Barcelona.

Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB, destaca que “la contribució econòmica del Ministeri és un reconeixement a la solvència i experiència de l’AMB en la promoció i gestió d’habitatge de protecció oficial”.

Josep Borrell, coordinador tècnic de l’IMPSOL, posa en relleu que “l’estratègia d’habitatge de l’AMB mereix ser posada en valor”.

D’aquest bloc de més de 1.200 habitatges de lloguer protegit, l’AMB actualment en té 554 en fase de redacció de projecte, de licitació o de construcció als municipis de Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Sant Just Desvern, Castelldefels i Sant Andreu de la Barca.

Quant als 687 habitatges restants, els ajuntaments de Barberà del Vallès, Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Montgat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans ja han cedit a l’IMPSOL el sòl on es construiran.

Estimada casa, estimat barri

El Consorci Metropolità de l’Habitatge impulsa un programa de rehabilitació d’edificis per millorar l’estructura, els aïllaments i l’eficiència energètica d’uns 400.000 edificis que van ser construïts, abans dels anys vuitanta, als municipis de l’àrea metropolitana. “El percentatge d’habitatges amb necessitats de millora és molt alt”, afirma José Antonio Artímez, director del Consorci. I avisa que no es tracta només d’un tema de confort: “Els edificis generen el 40% dels gasos que causen l’efecte hivernacle”.

En aquest context, el Consorci Metropolità de l’Habitatge promou el programa Estimada casa, estimat barri per modernitzar aquells edificis de més de 40 anys que necessiten millors aïllaments per al fred o la humitat, arreglar les façanes que es poden desprendre o necessiten pintar-se urgentment. També es contemplen millores de les instal·lacions i dels espais comuns i, fins i tot, les obres per posar-hi un ascensor.

El programa aporta solucions a problemes que els veïns coneixen i que volen resoldre, però que són difícils perquè és necessari que molta gent es posi d’acord.

Carolina Catasús, a Sant Just Desvern.
Carolina Catasús, a Sant Just Desvern.
S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >