Selecciona Edició
Connecta’t
ART

Lola, la primera musa de Picasso

El Museu Picasso de Barcelona dedica una mostra a la germana de l’artista com a model i “guardiana” de les obres que el malagueny va llegar a la ciutat el 1970

Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona.
Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona. EL PAÍS

Salvador Dalí i Pablo Picasso són dos dels millors pintors del segle XX. Però les seves carreres, malgrat l’admiració que sempre va sentir l’empordanès pel malagueny, van seguir camins diferents. També les seves vides personals. Si bé Dalí només es va vincular a una dona, Picasso va tenir dues dones i mitja dotzena d’amants reconegudes. I si bé tots dos van tenir les seves germanes, Anna Maria i Lola, com a primeres muses i models en la seva joventut, Picasso i Lola van mantenir una relació cordial tota la seva vida, mentre que Dalí i Anna Maria no es van parlar i es van evitar durant els últims 40 anys de les seves vides. Però no només això. Si bé Lola va guardar amb zel les obres del seu germà al pis familiar del passeig de Gràcia des que el seu germà es va instal·lar a París, a començaments de segle, Anna Maria va vendre moltes de les obres de joventut del seu germà, una cosa que va disgustar encara més el pintor surrealista.

La intensa relació de Pablo Picasso amb la seva germana Lola, les obres que el pintor va fer tenint com a model la seva germana i el zel amb el qual ella va conservar tota la seva vida les obres del seu germà a Barcelona (236 olis, 1.149 dibuixos, 17 carnets de dibuix, quatre llibres de textos amb dibuixos i anotacions, a més de 40 obres d’art d’altres artistes), tenint en compte que ho va fer durant una guerra i una dictadura que tenia a l’ull de l’huracà Picasso, com a abanderat del comunisme, són el nucli de l’exposició Lola Ruiz Picasso, que es pot veure (fins al febrer) al Museu Picasso de Barcelona; el lloc on des de fa 50 anys es conserven i es difonen totes aquestes obres donades per Picasso.

Lola Ruiz Picasso (Màlaga, 1884 - Barcelona, 1958) va estar sempre a l’ombra del seu germà Pablo, però va compartir molts dels moments importants de la seva vida. Model en almenys 66 obres de joventut de l’artista, des de 1894, quan la família Ruiz Picasso vivia a la Corunya, la va continuar pintant fins al 1901, quan ell, després dels seus primers viatges a París, comença a acariciar la seva etapa blava. Tant podia ser en olis, com a l’enorme Primera comunió (1896), com en petits dibuixos a ploma fets als seus inseparables quaderns de dibuix, en pastels i aquarel·les. “De fet, el primer retrat que fa Picasso en la seva vida és a Lola, l’1 de desembre de 1894”, va destacar Malen Gual, cocomissària de la mostra, juntament amb Emmanuel Guigon, director del museu.

Segons Gual, Picasso “igual representa la seva germana amb aspecte infantil com seguint diferents arquetips i destacant la seva feminitat”. Dels 66 retrats coneguts, 44 es conserven al museu barceloní. I d’aquests, se n’exposen 37, ja que en va pintar alguns en un mateix quadern.

Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona.
Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona. EL PAÍS

L’exposició permet veure com aquesta filla, germana, mare i àvia d’artistes també va tenir interès per la pintura i va fer algunes obres entre 1896 i el 1900, coincidint amb el començament de les relacions amb el que seria el seu marit, Juan Bautista Vilató. Deu d’aquestes obres, dues de pertanyents al museu i vuit a diferents col·leccions particulars –tots de la família de Picasso–, es poden veure a l’exposició, que demostra que en aquesta família tothom tenia vena d’artista Després de la instal·lació definitiva el 1904 del seu germà a París ella va seguir en continu contacte amb ell, mantenint el vincle del pintor amb Barcelona i amb Espanya, tal com demostra l’abundant correspondència de cartes, postals, documents i fotografies. Quan va morir la seva mare, el 1938, ella va continuar sent la “guardiana del tresor”, com la qualifica Guigon. I quan ella va morir, el 1958, els seus fills van continuar fent-ho fins que Picasso ho va fotografiar i inventariar tot i ho va regalar al museu que s’havia obert a Barcelona el 1963.

Si als retrats i dibuixos apareix Lola, a les cartes, postals i fotografies creuades entre ells parlen per si soles de la intensa relació entre els germans: “Ets bo bo i rebò com sempre ho has estat i ho seràs”, li diu ella el 10 de maig de 1949. “Fa molt temps que no ens envies retrats teus, a veure si aviat n’envies algun i veiem com de resalao estàs, perquè jo crec que encara que hi hagi guerra estaràs tan guapet com sempre”, li escriu el 1915.

També en fotografies, com dues de 1881, en les quals Pablo i Lola, amb set i quatre anys, posen junts i còmplices en els seus gestos i les seves mirades. O en la de 1954 en què Lola, amb 70 anys, està asseguda al costat de dos dels seus fills al saló de casa seva davant de la tela que el seu germà va fer de la seva primera comunió, que reflecteixen, com cap altra, l’afany que va tenir a conservar les obres.

En aquest sentit, Gual va comentar l’anècdota que s’explica en la família Vilató. “Eren a casa i, després que es corregués la veu que hi havia foc a la finca on vivien i sentir-se les sirenes dels bombers, ella va començar a cridar: ‘Els quadres, s’han de salvar els quadres!’ I un dels seus fills va dir: ‘I nosaltres, què?”.

D’altra banda, el museu també inaugura aquest divendres l’exposició Vilató. Dibuixos de telèfon, un centenar de composicions de Javier, un dels fills de Lola, també artista, de qui aquest any es commemora el centenari del seu naixement i que aprofitava per dibuixar mentre parlava per telèfon.

Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona.
Exposició Lola Ruiz Picasso al Museu Picasso de Barcelona. EL PAÍS

La família donarà unes 100 cartes i postals inèdites

Xavier Vilató, net de Lola Ruiz Picasso, va mostrar en la presentació de l’exposició la seva alegria per l’homenatge a la seva àvia i pel fet que la correspondència que es pot veure, la majoria inèdita, permeti conèixer millor Picasso, “perquè les cartes són la paraula més directa i el més tangible que hi ha”.

Vilató va anunciar que en els propers mesos la família dipositarà al museu barceloní “gran part” de la correspondència del pintor perquè es pugui estudiar i donar a conèixer i que sigui “la font principal de la documentació de la figura de Picasso”.

En aquestes prop de 100 cartes hi ha tant les que Picasso va enviar a la seva família, com la que ells li van enviar i que ell sempre va conservar. Després de la seva mort, tota la documentació, excepte aquesta correspondència que va recuperar la família Vilató, es va dipositar al Museu Picasso de París.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >