Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ CRÍTICA i

‘Tinder TV-3’

'Tot és amor' fa angúnia: mostra un procés urgent i poca-solta de tria

Una imatge de 'Tot és amor'.
Una imatge de 'Tot és amor'.

Els divendres, Tot es mou tanca la seva secció lúdica amb Tot és amor, que la mateixa televisió defineix com el primer programa de dating de TV-3. A la persona triada al càsting se li proposen cinc candidats/tes/tis a encetar una relació de parella. D’entrada n’ha de liquidar un parell i, després, ha de fer la tria definitiva entre els concursants/tes/tis que ha seleccionat. Per fer-ho solament se li permet una pregunta a cada pretendent/ta/ti. El programa li busca un parent o una amistat que el podrà aconsellar en la tria, però aquest conseller té el paper de la trista figura. O no sap o no té l’oportunitat de fer cap recomanació.

A la nova parelleta formada li donen 15 minuts de trobada —que es pot seguir per Instagram— perquè puguin decidir si van a sopar o ho deixen córrer. El que TV-3 ven com un generós convit a qualsevol dels restaurants que han sortit a Joc de cartes... no és això. En una mostra més de la mesquineria de TV-3 amb els seus concursants, que li emplenen mitja hora de programació, a les bases del programa es precisa que la Corporació “únicament es farà càrrec de l’import estipulat”, 50 euros (o sigui, 25 per persona).

TOT ÉS AMOR

TV-3

Divendres, 16.40 hores

Dins el programa ‘Tot es mou’

“Tot allò que sobrepassi aquest import en el tiquet del compte del sopar ho assumirà la parella guanyadora”. Unes bases que la mateixa TV-3 no compleix: en un apartat concreta que les persones inicialment triades hauran de “respondre una mateixa pregunta” del concursant. En els programes que he vist es va permetre que fos diferent.

Tot és amor presenta una gran diferència amb First Dates (Cuatro). Aquest se centra en el primer sopar i el diàleg de tempteig de la parella, escollida prèviament pel programa. Òbviament, el temari de converses no exclou ni la banalitat ni la ignorància, però de vegades es donen conductes i diàlegs interessants. El moment més aspre és quan toca dir si es vol seguir o no amb aquella parella.

El programa de TV-3, en canvi, va ple d’aquella aspror. Es basa a mostrar un procediment urgentíssim i poca-solta de tria. Fa angúnia. Aquí radica el seu greu error. Fa angúnia sentir la presentadora dir al concursant si “compra” una determinada candidata, desafortunada metàfora que converteix la dona al·ludida en mercaderia. A l’Helena García Melero, que no presenta la darrera part del programa, no se la veu ni en forat ni en finestra.

Fa angúnia, també, la colla tertuliana de guàrdia fent veure que s’ho passa pipa. Fa angúnia veure aquest personal del plató afegint petites picardies quan això no ho fan els concursants, o engrescant-se quan una de les candidates deixa anar una ocurrència picantona. La més celebrada ja l’han recollit a l’APM: la de la senyora que tenia ganes de “sentir papallones a les calcetes”.

La sintonia del concurs és Remena nena, un exemple brillant de cuplet amb una intel·ligència que no hi ha en aquest antiquat i tristíssim Tot és amor. Fa angúnia contemplar com ensenyen la poteta sicalíptica però ho disfressen de joc frívol i amb fatigants, postisses, rialles.

I un misteri. Havent-hi com hi ha tantes aplicacions més discretes especialitzades en tota mena de matchs, per què hi ha persones que s’exposen al ridícul televisiu? Per ganes de sortir a la tele? El passat divendres 5 no hi va haver concurs.

Van tornar a mostrar els vídeos de dos candidats/tes/tis a protagonitzar la tria, però el presentador no va comprometre cap data per continuar amb Tot és amor. No crec que passi, però seria tota una lliçó que hi hagués escassetat d’aspirants.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >