Selecciona Edició
Connecta’t

El gènere fantàstic troba un lloc a la Versus

Amb 'L'habitació tancada', basada en tres contes de suspens, la companyia La Salamandra reivindica la por, el terror i el misteri en el teatre

Un misteri en una habitació totalment tancada...
Un misteri en una habitació totalment tancada...

Després d’Angle mort, una comèdia amb ressons de Black Mirror o de Stranger Things, la Sala Versus Glòries s’endinsa, una mica més, en el gènere fantàstic amb L’habitació tancada (del 10 de novembre al 5 de desembre), una inquietant història basada en tres contes de terror, de misteri, de suspens. La veneçolana Loredana Volpe, directora i autora, recorre a una frase de Lovecraft per justificar la seva aposta pel gènere fantàstic: “L’emoció més poderosa i antiga de la humanitat és la por, i la forma més poderosa de la por és la por d’allò que és desconegut”.

“En allò fantàstic emergeix el sobrenatural com una ruptura de la coherència universal, una agressió prohibida que trenca l’estabilitat del món, les lleis del qual, fins ara, es tenien per rigoroses i immutables”, escriu la dramaturga. Per tal de generar aquesta atmosfera de terror que busca, va triar tres contes de terror fantàstics: The Monkey’s Paw, de William Jacobs, Blind Spot, de Barry Perowne i Hounds of Tindalos, de Frank Belknap Long. “En aquests contes, l’hésitation de la qual parla Todorov, o ‘suspensió del dubte’, genera l’efecte de la por produint el que coneixem com ‘el fantàstic’, però no per allò que es mostra (i que violenta les lleis del món físic conegut), sinó per allò que s’oculta a l’espectador”, argumenta Volpe. De fet, insisteix en el fet que, per sobre d’efectes especials que difícilment es poden portar al teatre, “l’essència de l’efecte en el terror és allò que oculta”.

“Per això, tota l’escenificació servirà de propòsit per demostrar que és possible portar aquesta ‘suspensió del dubte’ a l’extrem de manera que no necessitem mostrar ‘l’objecte del terror’, —el monstre o l’ésser abominable— i produir l’efecte esperat: la por punyent i, al mateix temps, la fascinació davant de forces ocultes sense que aquestes es materialitzin en escena”, prossegueix l’autora. "Suggerir la presència d'un monstre sense mostrar-lo en escena pot ser molt més poderós que si el veiem".

El repte de reivindicar el gènere en el teatre és delicat. Prou bé que ho sap Volpe: "De vegades, el terror és considerat com una ficció menor en el teatre", reconeix. "La nostra aposta és molt delicada. Hi ha moltes pel·lícules de sèrie B que pretenen ser de terror i fan riure! El que he intentat és aportar comicitat a alguns personatges, no en els moments de por, sinó al llarg de l'obra, per destensar una mica, per aportar un contrapunt còmic. És una manera de donar molta més intensitat als personatges".

L’argument segueix el de Blind Spot, en què un dramaturg busca revelar el que Loredana considera "el gran enigma de la literatura detectivesca: el de l’habitació tancada per dins". “Però vam crear un nou espectacle que reuneix les tres històries, amb nous personatges que es relacionen entre ells i sempre amb la idea de partir de textos literaris per anar més enllà en l’escenificació amb l’objectiu de trobar un llenguatge que ens permeti portar a l’escena aquest efecte d’hésitation, propi de les ficcions de terror fantàstiques”.

Les tres històries es desencadenen en un sol espai: una habitació tancada per dins sense finestres on es comet un crim l’autor del qual ha fugit. El dramaturg va aconseguir resoldre el misteri, però... borratxo, va patir un accident i ara no recorda res. Ho intenta. Recorda que hi ha un únic testimoni i intentarà trobar-lo. No convé explicar gaire cosa més.

Loredana Volpe va fundar la companyia La Salamandra a Caracas el 2011. "Vaig marxar del meu país per la situació política i vaig estudiar a l'Institut del teatre", diu. "No pensava que m'hi quedaria tant de temps aquí, ja porto vuit anys... De manera que vaig refundar la companyia amb gent d'aquí, de fet, vaig treballar en català des de l'inici". Després de rebre el Premi Born de Residència Teatral 2020 amb El Nino, que es va presentar a la Sala Beckett i a l’Escenari Brossa, i de l’èxit de Ànsia (CRAVE), de Sarah Kane, que es va representar en dues temporades a la Sala Atrium de Barcelona (2019-2021) La Salamandra aterra a la Versus (com a companyia resident) amb aquesta proposta arriscada amb Marc Pujol, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Anna Casas, Chap Rodríguez Rosell i Ignasi Guasch i música original d’Alvar Llusá-Damiani.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >