Selecciona Edició
Connecta’t
L'ESCRITA OPINIÓ i

Only Fans

A mi encara em preocupa més que aquest puritanisme sexual de Zuckerberg & Co. no tingui cap mena de problema amb la violència i l’horror de la guerra

Only fans
Pantalla d'inici de sessió de l'aplicació Only Fans.

Fa poc més d’una setmana, llegia a la CNN que l’oficina de turisme de Viena ha llançat un compte d’OnlyFans on exhibiran, diuen, les obres més “explícites”. Per als qui no el coneguin, OnlyFans és una plataforma de subscripció on els usuaris poden penjar qualsevol mena de contingut. Per tant, només-els-fans, és a dir, només aquells que consideren que el contingut s’ho val prou com per afluixar els quartos, poden gaudir-ne. Tot i que el plantejament no posi cap límit a la diversitat, ha acabat fent de paraigua de pornografia de pagament, al punt que, quan la plataforma va provar de prohibir-lo, la reacció dels usuaris va ser tan virulenta i tan massiva que es van haver de fer enrere.

La proposta es planteja com una reacció als problemes que diversos museus vienesos, com l’Albertina o el Leopold, han trobat a l’hora de promocionar i difondre part de les seves col·leccions a xarxes. Bàsicament: que tant Instagram com Facebook els han censurat mugrons, nus i qualsevol mena de contingut que pugui ser considerat pels algoritmes de Zuckerberg com a “potencialment pornogràfics”. La hipersensibilitat algorítmica va fer que El descens de la creu de Rubens, que circulava fa anys com a part d’una promoció de la Rubens House, d’Anvers, fos censurat, cosa que va motivar una resposta perplexa per part de la majoria de museus flamencs: fins llavors, deien, ningú no havia trobat indecents els querubins de Rubens.

La definició de la indecència ha fet de mesura històrica de la moral d’una època. No és casual que els vienesos parlin indignadament d’una nova censura, que repeteix els problemes que van patir molts d’aquests autors al seu moment, del qual pensem ingènuament que ens en separa alguna mena d’abisme epocal.

A mi encara em preocupa més que aquest puritanisme sexual de Zuckerberg & Co. no tingui cap mena de problema amb la violència i l’horror de la guerra. No acabo d’entendre, vaja, que un mugró no, mentre que la representació en gran format d’una matança qualsevol dels milers que travessen la història d’Occident, sí. O amb les armes. Després de llegir la notícia a la CNN, m’he posat a tafanejar hashtags. Hi ha més de dotze milions de posts etiquetats amb #guns, una gran quantitat dels quals exhibeixen noies ultrasexualitzades que sostenen fusells de repetició al costat de quatreperquatres. #gunsdaily, #gunsofinstragam o #gunslover són només algunes de les portes a un carrusel d’estetització de la violència bèl·lica. Això sí, ni un pit descobert, ni un llom a l’aire, com si la roba fos l’única línia moral que ens interessa defensar. Com si una rebequeta o una corbata fossin l’única defensa que ens cal contra la psicopatia, la perversió o la immoralitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ